13 de febrer 2013

Sud de Tunísia_9


Museu del Sàhara: destil·lador
Continuem pel desert fins a Douz on visitem el museu del Sàhara. En aquesta zona és on es van instal·lar la tribu mrazigs que era originaria del nord de Líbia, quan van deixar enrere el nomadisme. El dia de mercat és quan es troben la gent del desert i la de l’oasi. La seva ubicació és especial, a les portes del desert i també proper a la regió dels llacs salats.  El museu explica la cultura de la zona, hi ha una haima, vestits tradicionals, estris diversos... em fa gràcia un destil·lador  de terra cuita. I també un conjunt de màscares de terra cuita amb els diferents símbols amb que es decoren la cara les dones berber. Aquests símbols, a l’igual que els dibuixos i símbols dels teixits expliquen l’origen de la seva família, la seva història. També les tendes, les tires de tela cosides indiquen el nombre de persones que viu a la tenda, quants son de família, i em sembla recordar que també tenien alguna forma per indicar si en aquell moment a la tenda hi havia l’home de la família o no.

Douz
Donem una volta per Douz, pel centre, on hi ha el mercat d’artesania. Es troba en una casa porticada, plena de botigues però amb molt pocs turistes. En moltes de les botigues venen roses del desert; algunes són precioses i molt grans. La gent és amable, però estan una mica desesperats perquè el turisme no hi va i no venen gairebé res.


Marcant el camí
Instal·lacions al desert
Via Làctea: foto de Victor Gandia 
Vam continuar cap al desert però no en un campament estable sinó que el van muntar per nosaltres. Teníem una haima-menjador, que va ser d’agrair perquè a la que es va amagar el sol feia moltíssim fred. Va ser graciós perquè una mica allunyat del campament van posar dos wàters, cadascun amb una mica de biombo de canya per crear una mica d’intimitat, i per marcar el camí cap allà havien col·locat unes quantes espelmes enceses, clavades a la sorra. Tot i el fred, a la nit és interessant veure les estrelles. El cel és molt nítid i fins i tot jo que tinc mala vista en veia. A més, les constel·lacions que es veuen aquí són diferents a les que es veuen a casa.
Sortida del sol
La zona escollida per l’acampada és bonica i al matí és agradable passejar per les dunes. La sortida del sol no és molt espectacular, ja que hi ha forces núvols. Segueix fent molt de fred, i fins que no puja una mica el sol no començo a entrar en calor.