 |
| Museu del Sàhara: destil·lador |
Continuem pel desert fins a Douz on visitem el museu del Sàhara. En aquesta
zona és on es van instal·lar la tribu mrazigs que era originaria del nord de
Líbia, quan van deixar enrere el nomadisme. El dia de mercat és quan es troben
la gent del desert i la de l’oasi. La seva ubicació és especial, a les portes
del desert i també proper a la regió dels llacs salats. El museu explica la cultura de la zona, hi ha
una haima, vestits tradicionals, estris diversos... em fa gràcia un
destil·lador de terra cuita. I també un
conjunt de màscares de terra cuita amb els diferents símbols amb que es decoren
la cara les dones berber. Aquests símbols, a l’igual que els dibuixos i símbols
dels teixits expliquen l’origen de la seva família, la seva història. També les
tendes, les tires de tela cosides indiquen el nombre de persones que viu a la
tenda, quants son de família, i em sembla recordar que també tenien alguna
forma per indicar si en aquell moment a la tenda hi havia l’home de la família
o no.
 |
| Douz |
Donem una volta per Douz, pel centre, on hi ha el mercat d’artesania. Es
troba en una casa porticada, plena de botigues però amb molt pocs turistes. En
moltes de les botigues venen roses del desert; algunes són precioses i molt
grans. La gent és amable, però estan una mica desesperats perquè el turisme no
hi va i no venen gairebé res.
 |
| Marcant el camí |
 |
| Instal·lacions al desert |
 |
| Via Làctea: foto de Victor Gandia |
Vam continuar cap al desert però no en un campament estable sinó que el van
muntar per nosaltres. Teníem una haima-menjador, que va ser d’agrair perquè a
la que es va amagar el sol feia moltíssim fred. Va ser graciós perquè una mica
allunyat del campament van posar dos wàters, cadascun amb una mica de biombo de
canya per crear una mica d’intimitat, i per marcar el camí cap allà havien col·locat
unes quantes espelmes enceses, clavades a la sorra. Tot i el fred, a la nit és
interessant veure les estrelles. El cel és molt nítid i fins i tot jo que tinc
mala vista en veia. A més, les constel·lacions que es veuen aquí són diferents
a les que es veuen a casa.
 |
| Sortida del sol |
La zona escollida per l’acampada és bonica i al matí és agradable passejar
per les dunes. La sortida del sol no és molt espectacular, ja que hi ha forces
núvols. Segueix fent molt de fred, i fins que no puja una mica el sol no començo
a entrar en calor.
