És la vigília de cap d’any. A l’hotel de Tataouin hi ha força gent del
país. Hi ha algun grup d’estrangers, però el que abunda més son les famílies
tunisianes que suposo que han anat a celebrar el canvi d’any. Van molt ben
vestits, de dinar familiar. En un altre hotel on vam dinar el que hi havia més eren
homes de negocis. A l’hotel de Tataouin va arribar-hi també un grup de gent que
participava en un rally de motos. Molts tunisians aprofiten aquestes festes per
baixar cap al desert i passar el cap d’any, famílies i amics en el desert. En
aquest hotel, el Sangho, hi ha una col·lecció de fotografies de la segona
guerra mundial. Són interessants de veure. L’hotel és molt agradable.
 |
| Ksar Ouled Soltane: porta que comunica els dos patis. |
Ksar Ouled Soltane
Aquest és un ksar de la plana. Els ksours van anar evolucionant, a mida que
el perill a les parts baixes de la muntanya va decréixer, i per això els ksours
de les planes són els últims que es van construir.
El protectorat francès va
animar a la construcció dels ksours en les planes. Això és en el segle XIX. Per
altra banda, en algun altre lloc he trobat que el ksar Ouled Soltane data del
segle XV. O sigui que no sé a quina època va ser construït. Aquests ksours
podien ser molt més amplis, ja que no estaven limitats per l’espai sobre l turo
o el penya-segat. Generalment aquest tipus de ksours tenen tan sols la planta
baixa i un pis, però no és el cas d’Ouled Soltane.
 |
| Interior d'una gorfa |
Aquest ksar em va encantar. Està just al costat del poble actual i encara
hi ha algunes gorfes que s’utilitzen, tot i que no per guardar-hi menjar sinó
pintures. Hi ha dos xicots artistes que pinten aquarel·les del ksar i les venen
als turistes que passen. Utilitzen les gorfes com a tallers i magatzem de les
seves obres.
He parlat d’aquarel·les perquè son les que em van ensenyar, però a
dins de les gorfes em va semblar veure teles grans, i tenien carpetes amb
diferents estils de dibuixos. El ksar té dues parts, la més externa, per la que
hi accedeixes, em sembla que em van dir que va ser una ampliació i és la que s’utilitzava
de magatzem, mentre que el pati interior i les gorfes que hi ha allà, servien
de vivenda i és on ara hi ha els tallers dels artistes.
És un recinte molt
agradable i tranquil; les escales per accedir als pisos em van agradar molt i
es poden veure detalls decoratius. Està molt cuidat i això de que estigui al
mateix poble l’hi dona un aire diferent.
Parem a Tataouin i donem una volta pel mercat. Hi ha animació i molt color.
Les parades de fruites i verdures i les d’espècies. També és molt bonica la
ceràmica que tenen. A mi em sorprenen les petites gasolineres, o paradetes de distribució
de gasolina.
Una altra cosa que m’encanta son les parades de túniques o capes d’home.
Els venedors riuen quan em paro a mirar-les, tenen diferents tonalitats des de
l’ocre fins al negre, i el tacte és summament agradable. Vaig estar una mica
temptada de comprar-me’n una. M’hagués anat molt be pel desert! Una altra cosa
que va cridar la meva atenció van ser unes ampolles de vidre, de litre, que
pels colors de les etiquetes, vist de lluny, em semblaven ampolles de licor,
però quan m’hi vaig atansar me’n vaig adonar de que eren de colònia.
 |
| Bunker de Tataouin |
Sortim de Tataouin anem a visitar el bunker. De lluny el que es veu és una
muntanya, en que la part de dalt de tot és de roca; sembla una muntanya com
tantes altres, però en aquesta part de Tunísia tot està camuflat. I aquesta
muntanya està tota perforada, plena de túnels, ben reforçats i molt ben
comunicats. Aquesta muntanya divideix la ciutat de Tataouin en dos i el bunker
té dues obertures en sentits oposats, mirant cadascuna cap a una banda de la
ciutat i així tenint-la tota controlada. A part dels diferents túnels també hi
ha pous que devien portar a magatzems subterranis on devien guardar-hi
armament.
Es pot circumval·lar tota la muntanya i es van trobant diferents entrades
dels túnels, algunes mig cobertes per terra, que potser és d’algun despreniment.
Per alguns dels túnels es pot travessar fàcilment la muntanya. Jo, com que no
portava llanterna i tinc una mica de claustrofòbia vaig preferir donar la volta
per fora i ja ho vaig trobar prou impressionant. En aquesta zona es poden
trobar fòssils. Des de dalt es veu la plana i la ciutat de Tataouin, que
destaca per les cases blanques, en l’entorn terrós habitual del sud de Tunísia.
 |
| Vista de Tataouin des del bunker |
