Continuem cap al sud, cap al desert per passar-hi la nit de cap d’any. Ens
aturem en un cafè en mig del no res, al desert, a tocar d’unes petites dunes;
és molt agradable i amb un rètol on posa “En català”. Després parem al ksar
Ghilane. És un ksar molt turístic en un oasis, amb una font d’aigües termals.
Malgrat el seu nom de ksar, no té res a veure amb els ksours que hem estat
veient, els ksours berbers. Era una antiga fortalesa romana, que s’anomenava
Tisavar.  |
| Ksar Ghilane |
 |
| Festa al campament Zmela |
Vam deixar enrere aquell bullici i vam anar direcció al campament de Zmela.
Ens vam aturar a un monument que commemora el pas de l’exèrcit de Leclerc per aquest punt. La
guia al·lucina de que tinguem interès en veure-ho. I quan ja s’ha post el sol arribem
al campament de Zmela. Està molt ben equipat. Les tendes son grans, formen un
ampli passadís, i al darrera i ha l’edifici on hi ha els lavabos. És la nit de cap d’any i hi ha turistes però
també bastantes famílies del país.
La festa comença d’hora. Els del campament han preparat un aperitiu molt
complet, amb diferents coses per picar, des de patates, bocins d’una mena de
pizza, pinxos, fruits secs... A nivell de begudes no està tampoc malament; a
part dels refrescos i aigua hi ha vins i una mena de sangria que no
m’entusiasma. Els vins molt bons i van molt be ja que fa molt de fred. Mentre
estem prenent aquest aperitiu apareixen uns músics i ballarins, que fan un
espectacle al voltant del foc. Hi ha una actuació també amb els dromedaris.  |
| Dunes al campament de Zmela |
Acabat l’aperitiu passem al menjador on ens trobem tots asseguts en una gran
sala, amb taules a banda i banda. El
sopar molt ben muntat, si no recordo
malament a cada taula hi havia un full amb el menú que prendríem. Servien vins
també, blancs i negres. Sembla que tingui fixació amb els vins, però és que em
sorprèn per ser un país musulmà. El sopar es va allargar moltíssim, fins a la
mitja nit per poder celebrar el cap d’any. Llavors van portar pastís i una mena
de xampany, que no em semblava tant bo com el vi, però que feia festa i vam
poder brindar. En aquest sopar hi havia bastantes famílies tunisianes, que
havien anat a celebrar també el nou any. Malgrat que vaig trobar que el sopar
s’eternitzava, l’ambient amb la barreja de públic era agradable.
 |
| Fortalesa romana de Tisavar |
Com que havíem arribat que ja era fosc, no va ser fins al matí següent que
vaig poder veure el paisatge. Em vaig aixecar d’hora, el campament estava en
calma, la gent dormia després de la festa de la nit anterior. A tocar de les
tendes hi ha les dunes, no son massa altes, però era agradable passejar per
allà, sentir el vent fred, observar el relleu marcat en la sorra, les petjades
dels petits bitxos que surten de nit.
Les restes de la fortalesa es troben enmig del desert, amb una duna just a la porta. El recinte és força gran i en una paret es pot veure algun traç d’antigues inscripcions.
