Anem a veure el ksar Hallouf. Es un ksar de muntanya. Els
ksours de muntanya es troben sobre turons de fàcil accés. Al seu peu hi ha les
planes fèrtils. Tenen un cert caràcter defensiu però menor que els ksours
ciutadella que es troben en indrets de més difícil accés. Aquests ksours generalment
van ser construïts fa uns 300 o 400 anys.
Aquest ksar m’impressiona; les construccions es confonen
amb l’entorn, tot de color terrós. Hi ha escales per accedir a les gorfes, i em
sorprèn trobar una construcció cafeteria, tancada. En una altra gorfa a la que
entro a tafanejar em trobo un vàter que no sembla que s’hagi utilitzat mai. En
un dels recintes a la vora de la plaça central hi ha una premsa d’oli.
En tota la regió del sud era important la producció
tradicional d’oli d’oliva. Les olives es poden triturar, just després de
collir-les o al cap d’un temps. La conservació de les olives es fa en dues
etapes: durant un mes es deixen fermentar i que perdin pes, en una gorfa o en
una cova, i després es deixen durant tres setmanes esteses a l’exterior perquè
s’assequin. D’aquesta forma les olives es poden conservar per extreure’n l’oli
quan convingui. Tant en els ksours com els pobles troglodites es dedicaven a la
fabricació d’oli. A una de les gorfes o habitacions hi ha el molí on es
trituren les olives per fer la pasta, que després, a pressió se n’extreu l’oli.
El molí el feia anar un animal, un burro o un camell.
 |
| Vista des del ksar Hallouf |
La gran majoria de llocs
de fabricació d’olis (en francès és huilerie,
però no sé com traduir-la) es troben en coves i llocs subterranis. En el subsòl
o en coves la temperatura és més temperada que a l’exterior, el que conserva el
producte. Generalment el procés es fa al hivern, després de la collita i a fora
hi fa molt fred.
Actualment estan totes abandonades, i se n’han construït factories
modernes, però les tradicionals que hi ha pel sud de Tunísia formen part del
patrimoni arquitectònic i cultural del país.
