Aquí ens van fallar els plans.
Teníem previst agafar una pista de muntanya, que ens permetria veure els chotts
des de dalt, però calia un permís de la policia i tot i que pel que vaig
entendre, en principi havien dit que no hi hauria problema, quan vam ser allà,
no ens el van donar. Segons van dir per qüestions de seguretat. Per tant no ens
va quedar més remei que agafar la carretera per anar de Gafsa a Matmata. Es
veuen les muntanyes però no és el mateix. Una llàstima.
 |
| Ofrenes al turó de Oued Gorzane |
Ens aturem al oued Gorzane a fer un
te. Hi ha un turó al costat de la carretera des d’on hi ha bona vista. Hi ha
una escala per pujar i pel camí es troben dues coves, amb la vora de l’entrada
pintada de blanc i blau cel. A dalt la vista sobre la plana i el pobles de la
vall està be, però el que em sobta és trobar tot d’ossos per terra, semblen de
cabra i restes de teles blanques.
Semblen ofrenes. Quan baixo em trobo una
senyora gran, que camina amb certa dificultat però que puja cap a dalt. O sigui
que és algun lloc sagrat per ells. Quan torno al bar pregunto que representa i
un noi que estava prenent-se un te em confirma que sí, que la gent hi puja a
fer ofrenes, per demanar alguna cosa, com pot ser tenir fills, una parella, o
salut.
Pel camí la vista de les muntanyes,
amb el paisatge terrós habitual, i en algun punt es veuen restes de l’antiga
muralla romana.  |
| Chott El Fejaj |
Després arribem al chott El Fejaj. A l’igual que el chott El
Jerid està cobert de terra i a primera vista no sembla gens un llac salat. Ara
be, a la que ho mires amb detall, veus petits cristalls de sal, bruts per la
sorra. La sorra també forma petites dunes al voltant de les plantes. Em sorprèn
trobar-hi plantes, encara que siguin petites, ja que el sol és molt salat. Passegem una mica per sobre el chott, és una
sensació agradable i curiosa: el terreny és tou, però si no hi penses no tens
la sensació d’estar sobre un llac sec. Ara be quan hi penses és una altra cosa,
saps que en època de pluges l’aigua ho cobreix o sigui que saps que camines pel
fons del llac. He vist fotografies per internet de gent que hi ha estat després
de les pluges i és espectacular. A veure si algun any hi puc tornar quan té
aigua! A part d’això caminar pe allà és agradable ja que és una extensió plana
molt gran, copses la sensació d’immensitat.
 |
| Chott El Fejaj |
Arribem a Kébili per dinar en un
hotel. Kébili havia sigut un gran mercat d’esclaus a l’edat mitja. Portaven els
esclaus de Sudan. Per mi ha estat una sorpresa saber de l’esclavatge en aquesta
zona i és que mai hi havia pensat. El primer cop que vaig llegir alguna cosa
sobre el tema va ser quan estava allà, en un llibre que em vaig comprar:
“Voyageurs dans la regence de Tunis. XVI-XIX siècle” de Denise Brahimi. En
aquest llibre l’autora recopila i comenta fragments de llibres de diferents
autors sobre la Tunísia en aquests segles. L’he trobat interessant. És en
aquest llibre que he descobert Henry Dunant, el fundador de la creu roja en el
1863. En el 1856 visita Tunísia, abans havia estat a Algèria i lluita en contra
l’esclavatge dels negres a Amèrica. En el seu llibre “Notices sur la régence de Tunis” parla de la situació dels esclaus
a Tunísia i ho compara amb la que tenen els d’Amèrica.
 |
| Chott El Fejaj |
En els segles XIII i XIV hi havia
hagut moltes guerres entre Tunísia i regnes cristians, amb el que hi havia
molts esclaus cristians, especialment italians. Van sorgir ordres religioses
que es dedicaven a anar a Tunísia a comprar els esclaus cristians. Generalment
quan el propietari moria l’esclau era alliberat. L’esclavatge dels cristians es
va abolir en el 1816 mentre que el dels negres no va se fins al 1842. El
propietari d’un esclau tenia que alimentar-lo i no podia donar-li una feina que
no fos adequada a les seves forces. Els fills d’una esclava amb una persona
lliure eren lliures, els esclaus podien heretar del seu propietari. Molts cops
quan eren vells se’ls alliberava i ells mateixos podien comprar la llibertat.
 |
| Hotel on vam dinar a Kébili |
Estem a la regió de El Nefzaua.
Aquest territori té al nord les muntanyes djebel Tebaga de 469 m d’alçada que
la separa del chott el Fejaj. Aquesta regió ha estat habitada pels berbers ja
des de l’antiguitat. Van ser els fenicis els que hi van introduir la palmera. Aquesta
zona no va estar sotmesa al poder central dels vàndals ni dels bizantins. Amb
l’arribada dels àrabs es van convertir a l’islam, però quan se’n van adonar de
que no gaudien dels mateixos drets que els àrabs es van rebel·lar i van seguir
una branca heretge de l’islam que proclamava la igualtat de tots els musulmans.
Amb els turcs van gaudir d’estabilitat i prosperitat.
A Kébili hi ha un hotel que
s’anomena el fortí dels estruços, ja que es va intentar la cria d’aquests
animals però sense massa èxit. Diuen que el greix d’estruç té finalitats
terapèutiques.
