14 de maig 2023

Iraq-13. Kufa i la seva Gran Mesquita

A continuació ens dirigim cap a Kufa, que es troba també a la riba del riu Èufrates, al sud de Karbala. Aquesta ciutat és molt important pels musulmans xiïtes, ja que va ser aquí on va morir Alí.

Es va fundar l’any 638 dC en una llengua de terra a la riba dreta de l’Èufrates. En un primer temps va ser un campament militar, i poc a poc es van anar substituint les tendes per cabanes i cases. No tenia muralles.

Kufa la va fundar Saad Ibn Abi Waqqas, comandant en cap de les forces àrabs, poc després de la conquesta de Mesopotàmia per part dels làkhmides, que eren vassalls dels sassànides (perses).

Els làkhmides era un grup d’àrabs cristians, que l’any 266 dC van construir la ciutat d’al-Hira, que van convertir en la seva capital. Els poetes de l’època la descrivien com una ciutat amb nombrosos castells, amb banys públics, jardins... com un paradís. Les seves ruïnes es troben al sud de l’actual Kufa. L’any 602 el regne làkhmida va passar a formar part de l’imperi persa.

Primer hi vivien militars però després va venir musulmans d’altres ciutats d’Iraq i també de l’Iran. També hi van venir a viure cristians procedents de Najran, una ciutat del sud-oest d’Aràbia Saudita, propera al Iemen.

En aquesta ciutat hi viva gent de diferents orígens i grups tribals, el que feia difícil assimilar-los a tots en un sol grup cultural i social.

En els primers temps de l’Islam, aquesta ciutat era un important centre de suport a Alí. Inicialment era un important centre polític-militar i després va passar a ser un centre cultural; aquí es va desenvolupar el codi Hanifa, un dels codis de lleis de l’Islam.

En aquesta població hi ha la segona mesquita més antiga del país.

L’any 655 els musulmans de Kufa van ser els primers en donar suport a Alí, posicionant-se a favor seu, i en l’enfrontament pel califat amb Uthman. Kufa es va convertir en la capital des del 656 al 661.

Alí va ser assassinat en aquesta ciutat, quan estava resant a la mesquita, l’any 661.

Després va venir el període omeia, que va ser un temps convuls; Kufa va representar pels seus governants un constant maldecap.

L’any 749 va començar el període abbàssida; en un primer temps va continuar sent la capital, fins que es va traslladar a Bagdad. O sigui que va ser la primera capital de l’imperi abbàssida. Mentre va ser la capital Kufa era una de les tres ciutats més importants, juntament amb Bàssora i Wasit.

Va deixar de ser capital abbàssida en el 762, i per tant va perdre part de la seva rellevància.

En els segles VII i VIII va patir atacs d’una altra branca de l’islam, els kharigites. Després, a finals del segle IX hi va haver la revolució ismaïlita;  d’aquí va sorgir la secta islàmica xiïta càrmata. I els càrmates també van atacar Kufa, tres cops, entre el 904 i el 927. Després d’això va començar el declivi de la ciutat.

Entre els segles VIII i X va ser un important centre d’estudi de la llengua i cultura àrab.

L’explorador i geògraf amazic Ibn Battuta, va visitar Kufa en el segle XIV i va deixar constància de que estava gairebé deserta.

El que vam veure anant amb el cotxe cap a la mesquita era una ciutat moderna, amb força trànsit... I una de les coses que em va cridar l’atenció van ser les cadires on on es col·loca el que regula el trànsit.  

Nosaltres tan sols vam visitar la Gran Mesquita. 

La primera mesquita es va construir el mateix any en que es va fundar la ciutat. Era quadrada i tenia diverses entrades. Tenia columnes que aguantaven el sostre; aquestes columnes eren reaprofitades de l’antiga ciutat de al-Hira, la capital làkhmida i d’algunes esglésies cristianes. Al llarg dels segles s’ha renovat diversos cops. La mesquita actual, amb els seus mausoleus, es troba en el mateix lloc on hi havia hagut la primera mesquita.

L’any 670 el governador va decidir reconstruir la mesquita, fent-la més monumental i també més gran. Al costat de la mesquita es va construir el palau del governador. 

Llegeixo que van venir artesans d’altres llocs, i també es va importar material per les columnes; això em sembla contradictori amb el fet de que s’havien reutilitzat columnes anteriors, o sigui que potser hi havia columnes reutilitzades i altres de noves.

La proclamació del primer califa abbàssida, l’any 749 es va fer en aquesta mesquita.

Quan Ibn Battuta en el segle XIV va visitar Kufa tan sols quedaven els fonaments del palau del governador.

La cúpula daurada i la decoració amb rajoles és de l’època safàvida, en el segle XVII-XVIII. Aquesta mesquita conté vuit santuaris. La decoració diuen que s’assembla a la dels palaus perses en l’època pre-islàmica; altres autors diuen que el sostre recorda als de les esglésies bizantines.

Al llarg de la història s’ha reconstruït i restaurat diversos cops. Em sembla que la darrera renovació es va començar en el 1998 i es va acabar a començaments de l’any 2010. Si no estic confosa, és en aquesta obra que es va cobrir tot el pati central amb marbre blanc procedent de l’Índia. Té quatre minarets i cinc portes d’accés.

Hi ha una llegenda en que s’explica que l’imam Alí estava resant aquí quan se l’hi va apropar una serp. La gent estava aterrada i volia protegir-lo, però ell va cridar a la serp perquè se l’hi apropés i va estar conversant amb ella. Quan la serp va marxar la gent l’hi va preguntar que volia la serp, i ell els hi va respondre que era la cap d’una comunitat de jinns, unes criatures sobrenaturals que s’esmenten en l’alcorà i que tenen un rang inferior als àngels; aquest jinn havia vingut per fer-li una consulta teològica.

Com ja he comentat, Alí va ser assassinat aquí, l’any 661, quan estava resant. El van atacar i ferir amb una espasa enverinada. Els familiars dels primers imams xiïtes i els seus seguidors estan enterrats en aquesta mesquita. Hi ha nou santuaris.

Molts dels pelegrins que visiten la mesquita provenen d’Iran.

Els no-musulmans no podem entrar a l’interior, i per tot el recinte, pel pati, cal anar amb xador.

Va ser molt agradable, la llum de la tarda, la gent, sense estar congestionat... cadascú anant al seu aire, les dones amb les criatures, els homes perla seva banda, gent asseguda xerrant...