Est de Turquia-14. Pantà d'Atatürk

Avui ens dirigim cap al nord, per arribar al mont Nemrut, que està a uns 200 km de Sanliurfa. De camí fem tres visites: el pantà d’Atatürk, el túmul de Karakus i el pont romà de Cendere.

La primera parada és al pantà Karababa, al que posteriorment se l’hi va canviar el nom per posar-li el del fundador de la República Turca. Aquest pantà està al riu Èufrates i es va construir per generar electricitat i també per irrigar aquestes terres.

La construcció de la presa va començar l’any 1983 i es va acabar en el 1990. Dos anys més tard, amb el pantà ja ple, es va posar en funcionament la central hidroelèctrica.

 Diuen que aquest és un dels pantans més grans del mon i que es va construir en un temps rècord, uns 50 mesos. Cobreix una superfície de 817 km².

Tant el riu Èufrates com el Tigris tenen un flux molt irregular; acostumaven a provocar greus problemes, sequeres a l’estiu i inundacions a l’hivern. La construcció de preses i embassaments al llarg del seu curs permet regular el seu flux.

Les primeres preses en el riu Èufrates es van construir en la dècada del 1970. La primera que es va construir va ser la de Keban que es va posar en funcionament en el 1974.La idea de construir aquesta presa per generar electricitat havia sorgit en el 1936, però va trigar molts anys a realitzar-se. El pantà té 675 km² de superfície i actualment a més de per generar electricitat les seves aigües es fan servir per irrigació.

A uns 60 km aigües avall de la presa d’Atatürk, hi ha la presa Birecik, que va entrar en funcionament l’any 2000; aquest pantà, de 65 km² de superfície,  és el que va cobrir les ruïnes de la ciutat de Zeugma.

Una altra presa que hi ha riu avall és la de Karkamış, que està a 4,5 km de la frontera amb Síria i té una superfície de 28,4 km². També va entrar en funcionament en el 2000.

Les planes de Sanlıurfa-Harran i Mardin-Ceylanpınar tenen uns 4760 km² de terres cultivables que es reguen amb l’aigua que es desvia de la presa d'Atatürk, aprofitant la gravetat, a través d’un sistema de túnels. Hi ha dos túnels paral·lels, cadascun de 26,4 km de llarg i 7,62 m de diàmetre. El cabal d'aigua que passa a través d’aquests túnels és d'uns 328 m³/s, que és aproximadament un terç del cabal total de l'Èufrates.

Aquests túnels són els més grans del món, en quant a la seva longitud i el seu cabal, que s’han construït amb finalitats de reg. El primer túnel es va completar el 1995 i l'altre el 1996.

A més d’emprar l’aigua que passa a través del túnels per irrigació, també es fa servir pel reg, l’aigua de l’embassament que queda darrera de la presa, que serveix per irrigar uns 4060 km² de terreny, per medi del bombeig.

La irrigació de la plana de Harran va començarà la primavera del 1995 i de seguida es va notar la millora en l’economia de la regió. En un 90% de la superfície irrigada s’hi va plantar cotó. La producció de cotó en el sud-est d’Anatòlia va augmentar considerablement; en el 2001 la producció havia augmentat en gairebé un 60%.

Hi ha un monument en record de tots els treballadors que van perdre la vida en la construcció d’aquesta obra d’enginyeria.

El pantà d’Atatürk és el tercer llac més gran de Turquia, després del llac Van i del llac Tuz. Al voltant del pantà hi ha 10 ciutats i 156 pobles.

La construcció de les preses en el curs dels rius Èufrates i Tigris, provoca conflictes amb els països veïns per on flueixen també aquests rius, Síria i Iraq, que es queixen de que el cabal que els hi arriba no és el pactat.