Al matí següent vam deixar Gaziantep per anar al recinte
arqueològic de Zeugma, a la riba del riu Èufrates. Com passa en altres llocs,
el nom d’aquestes cases fa referència als mosaics que s’hi han trobat.Abans de la vista a les antigues vil·les romanes hi ha una
maqueta sobre com era Zeugma i Apamea en el segle III dC, basant-se en les
informacions obtingudes de les excavacions. Apamea era la ciutat que hi havia a
l’altra banda del riu Èufrates.
En aquest mapa es poden veure els diferents llocs que s’han
anat excavant i on hi ha restes de la ciutat romana de Zeugma que anteriorment
era la Selèucia de l’Èufrates.
El que es visita és el que s’han anomenat les cases de Dionís i
Dànae, que eren habitatges contigus.
En una de les cases es va trobar en el rebedor un mosaic on es
podia veure a Dionís i a Ariadna; d’aquí que se l‘anomenés la casa de Dionís.
Aquesta casa estava en el barri residencial
oriental de l’antiga ciutat selèucida, sobre un turó.
L’edifici és de finals
del segle II i començaments del II. La casa tenia un pati obert amb les
habitacions al voltant. Una de les habitacions era el rebedor d’hivern, que més
tard es va transformar i s’hi va afegir un mosaic, en el que es representa el
casament de Dionís i Ariadna, on hi ha servents duent els presents del casament
i també un grup de músics.
Aquest mosaic i d'altres trobats aquí estan al museu
de Gaziantep.
El rebedor d’estiu està tallat a la roca i està decorat amb
motius geomètrics. A l’igual que la resta de cases de la ciutat, tant del
període selèucida com romà, van quedar abandonades després dels incendis i
saquejos provocats per la invasió de
sassànida en el 253 dC. Les cases es van ensorrar i van quedar colgades per la
terra.
El mosaic que dona nom a la casa és un dels primers que es
coneixen en el que apareix aquesta composició de Dionís i Ariadna. La major
part del mosaic el van robar l’any 1988 i la resta està al museu dels mosaics. La
parella de Dionís i Ariadna eren un tema popular a Zeugma, ja que a la sala
d’estar d’una altra casa de la mateixa època s’hi ha trobat un mosaic en que
estan representats tos dos asseguts de costat.
Els mosaics de les cases de Zeugma cobrien tota la superfície
de l’habitació, i comencen a tenir una finalitat decorativa. Es considera que
potser va ser l’inici de la influència oriental en el mon mediterrani. A Antioquia
s’han trobat mosaics de finals del segle V fets totalment amb finalitats
decoratives: flors, fulles d'arbres, coloms... Es pensa que aquest estil nou de
mosaics en el mon romà va iniciar-se a Antioquia i a Zeugma.
Dionís va ser acceptat pel poble grec com un déu oriental, ja
que la seva mare era tràcia. Aquest déu va ser molt acceptat a Anatòlia com s’ha
posat de manifest amb la presència de mosaics que els representen trobats en
aquesta regió. La llengua més parlada era el grec i la vida social va conservar
les formes de l'època hel·lenística, per això diuen que no es estrany que en
aquesta part oriental d’Anatòlia els
estils dels mosaics continuessin reflectint l’estil grec. Per tant, els investigadors
suggereixen que en els mosaics seguien la tradició hel·lenística i
representaven els seus déus amb una característica divina, i no tan sols mitològica.
Els mosaics sobre Dionís i Ariadna es van trobar per primera cop
a Antioquia i aquí a Zeugma, durant els segles II i III dC; després es van
expandir per les regions de la Mediterrània oriental i el nord d'Àfrica, durant
els segles III i IV dC. Aquesta expansió
es devia produir gracies als viatges dels mestres del mosaic, pels vincles
comercials que hi havia entre les regions costaneres de la Mediterrània, o bé a
través d'esborranys de mosaics.
La casa de Dànae és de la mateixa època, finals del segle II començaments
del segle III. El nom d’aquest habitatge privat prové del mosaic que s’hi va
trobar, que representa a Dànae amb el seu fill Perseu quan arriben en una mena
de caixó a l’illa de Sèrifos i Dictis, un pescador allarga la ma al nen.
Aquest mosaic es va trobar en una piscina poc profunda
(impluvium) del pati interior. Una imatge similar s’ha trobat en altres mosaics,
i l’escena apareix també en frescos i en la decoració de recipients. Llegeixo
que no és freqüent que sigui el motiu d’un mosaic.
Al patí de la casa s’hi va afegir, posteriorment, a
començaments del segle III, una elegant font. En una de les habitacions hi
havia el mosaic de les tres gràcies, però part del terra i els mosaics de la
casa es van perdre en col·lapsar la cisterna que hi havia a sota.
En altres habitacions (peristil, sala d’estar i latrina) s’han
trobat mosaics amb motius geomètrics.
Com que aquesta casa està més alta i no l’ha cobert l’aigua de
la presa, s’han deixat els mosaics al lloc on estaven.
Segons la mitologia grega, Dànae era una princesa a la que el
seu pare, Acrisi, va tancar en una torre; ho va fer perquè segons l’oracle, el
seu net, o sigui el fill de Dànae, el mataria. La va tancar per evitar que quedés
embarassada, però Zeus aconseguir entrar
i deixar-la prenyada, i de la seva unió va néixer Perseu.
El pare per evitar la presència del net, els va col·locar a
tots dos en una caixa i els va deixar a la deriva en mig del mar. A petició de
Zeus, Posidó calmà la mar i el corrent els portà fins a l'illa de Sèrifos, on els
va acollir Dictis, que no sé si era un pescador o un pastor. I aquesta és
l’escena que es veu en el mosaic de Zeugma.
Aquesta habitació amb frescos ales parets té una inscripció en
un racó proper al terra, en que es desitja fortuna i sort a la família i els esclaus
que vindran a viure aquí. Es va construir en el segle II i sembla que el terra
no tenia mosaic.
