Tas Tepeler, que vol dir turons pedregosos, és el nom d’un
projecte que té com a objectiu realitzar excavacions arqueològiques en els 12
jaciments del període neolític pre-ceràmic que s’han trobat a la província de Sanliurfa.
Nosaltres hem visitat dos d’aquests jaciments: Karahan tepe i
Göbekli tepe. La descoberta de Karahan tepe és posterior a la de Göbekli tepe, i
a partir de les excavacions que s’hi estan fent, sembla que és anterior a
Göbekli tepe. De totes formes, tots dos serien aproximadament del 9400 aC.
Per una qüestió pràctica vam començar visitant Karahan tepe, ja
que és un jaciment en el que encara s’hi està treballant i la visita és a
celobert; amb les elevades temperatures que teníem aquells dies era recomanable
fer la visita a primera hora. El jaciment de Göbekli tepe, que fa més temps que
es va descobrir, està museïtzat i té una coberta protectora, que evita la
calorada d’aquestes terres. Per això encara que fos gairebé el migdia era més
suportable.
Moltes de les peces trobades en aquests jaciments estan ara
exposades al museu de Sanliurfa. Per tant, després de llegir el que fa
referència a Karahan tepe i Göbekli tepe, pot ser interessant tornar a mirar
les fotografies del neolític que hi ha a l’apartat en que parlo del museu
arqueològic de Sanliurfa.
Quan vam visitar el jaciment de Karahan tepe no hi havia ningú treballant, tan
sols el vigilant, que des d’un dels turons ens controlava que no sortíssim del
camí marcat, ni toquéssim res, i sobretot, que no fotografiéssim una de les
escultures en pedra que havien descobert.
La primera publicació que fa referència a Karahan tepe és de
l’any 2000, a la revista Neo-Lithics i l’autor és Bahattin Çelik, de la
Universitat de Harran.
En aquest article l’autor explica que va descobrir aquest
indret en el 1997, i que fins llavors no estava marcat en els mapes; així que
ho va anomenar Karahan tepe, en referència al nom del turó que hi ha al costat.
Karahan Tepe està a uns 63 km a l’est de Sanliurfa, en una zona
anomenada Tektek Daglan, o muntanyes TekTek, al sud-est de la plana de Harran.
És un indret on hi ha uns quants turons; el turó Karahan té 705 metres
d’altitud i l’assentament es troba en la part oriental, lleugerament més avall,
a uns 680 metres d’altitud.
Quan ets allà costa una mica fer-se a la idea de conjunt, de la
part que estan excavant, així que he buscat si hi havia alguna vista aèria per
visualitzar-ho millor. Aquesta imatge l’he trobat a la pàgina web: https://ccrs.ku.dk/calendar/2024/karahantepe-a-new-pre-pottery-neolithic-site-in-anlurfa-turkey/.
Hi ha tan sols una petita part excavada, em sembla que no
arriba al 2 o 3 %, per tant, encara es poden trobar moltes sorpreses.
En l’article de Çelik s’explica que en els camps que hi ha en
dos dels vessant del turó s’hi van trobar almenys 266 pilars, que sobresortien
uns 50 o 60 cm del sòl i que estaven ordenats de forma més o menys regular, amb
una separació entre ells de 1,5 o 2 metres. Alguns d’aquests pilars estan
decorats amb relleus que representen serps, altres animals, i rostres
humans. Els pilars tenen forma de T i són similars als que s’havien trobat
abans a Göbekli tepe.
Un grup d’investigadors amants dels megàlits van visitar aquest
indret en el 2014, 2015 i 2018 i comentaven que tan sols es veia la part
superior dels pilars en forma de T sobresortint del terra. Van trobar també un
pilar inacabat, i deien que en algunes pedres s’hi veien relleus.
L’excavació encara no havia començat; no va ser fins al 2019
que es va iniciar, dirigida per l'arqueòleg Necmi Karul, professor associat del
Departament de Prehistòria de la Universitat d'Istanbul. Es van trobar unes cambres o fosses subterrànies, i en el costat occidental del
recinte principal de 23 metres, hi havia pilars en T tallats en la roca, mentre
que els altres pilars estaven separats i disposats en cercle.
En la fotografia general que està més amunt, es pot veure
l’espai central, més o menys circular, que seria el recinte principal, i a la
dreta una mica per sobre, un petit rectangle, que és la fossa on hi ha els
pilars en forma de T i de la que parlaré amb més detall. Encara una mica més a
la dreta, una mena de piscina que també vam veure.
Aquest conjunt s’ha conservat molt be, tenint en compte la seva
antiguitat; Göbekli tepe i Karahan tepe són els megàlits més antics trobats
fins ara.
El fet de que s’hagi conservat tant bé és degut, en part, a què són
construccions en pedra; potser tenien alguna coberta en fusta i aquesta no ha
perdurat. Però l’altra raó és que ho van enterrar de forma deliberada, amb
molta cura. L’any 2021, la Universitat d'Istanbul va revelar que aquest lloc
s’havia abandonat de forma premeditada, que s’havien decapitat algunes de les
estàtues humanes, se'ls hi havia tallat el nas i els caps s'havien col·locat al
revés mirant cap a les parets. Després s’havia cobert tot amb sediments i roques,
i això va permetre conservar l’espai entre els pilars i que no caiguessin.
A diferència de Göbekli Tepe, aquest jaciment utilitza un turó
natural i els bancs estan excavats a la roca calcària; aquí hi ha pilars
disposats formant un passadís, en canvi a Göbekli tepe, sempre es troben
formant un cercle.
El fossar que atrau l’atenció és el que té els pilars en forma
de T. Hi ha onze pilars dempeus i un cap que sobresurt d’una de les parets. Un
dels pilars és independent i diferent als altres; diuen que sembla una
combinació humana i animal, des d’on estàvem no es veia bé.
El més xocant és el cap que sobresurt de la paret occidental i
que té un coll molt allargat, diuen que com si fos de serp. A la vora sud-est
de la fossa hi ha un forat, una mena de portal, de 70 cm
d'ample, que condueix al recinte principal.
Tant a aquí com a Göbekli tepe s’hi han trobat pedres foradades
que devien ser portals, ara bé, el que es plantegen els investigadors és si la
ubicació d’aquest portal, tallat a la roca, en una posició precisa és
significatiu o no.
Alguns autors, del camp de l’arqueoastronomia, veuen una
connexió entre jaciment i el solstici d’hivern.
En la sala que s’ha anomenat el santuari dels pilars, a
l’hivern, el raig del sol naixent passa a través del portal que he comentat
abans i incideix on hi ha el cap que sobresurt de la paret de roca. Per això es
pensa que tindria una funció de calendari; actualment es pot veure aquest
fenomen entre el 20 i el 23 de desembre.
En aquest fossat a part del cap tallat ala roca ja he dit que
hi ha deu pilars de pedra similars i un altre diferent, algun autor el veu amb
una forma corba, que suggereix la forma de la lluna. I que el fet de que hi
hagi 10 pilars pot correspondre a l’interval de temps, en anys, entre dos lunisticis,
quan la lluna surt i s’amaga en els extrems més llunyans de l’horitzó. És a
dir, que potser les columnes indiquen que cada 9 o 10 anys la lluna surt per
una posició en la que la cara esculpida a la roca queda il·luminada.
Uns altres investigadors, JJ Ainsworth i Hugh Newman, van
visitar aquest lloc el 20 de desembre de 2021 a primera hora del matí: la llum
primer il·luminava el coll, després la galta i finament arribava al cap, a la boca,
que, en algunes tradicions prehistòriques, es considerava una font de vida
divina. Tota la llum que arribava al recinte entrava pel portal que hi havia
ala paret. El cap va quedar tot il·luminat mentre els pilars quedaven a
l’ombra.
Els pilars que hi ha en aquest fossar alguns els anomenen
tòtems fàl·lics; estan disposats 4 en una fila i 6 a la de darrera. Hi havia
una escala per baixar i una altra per pujar, em sembla que en cantons oposats.
La gran sala central tenia una circumferència de 23 metres de
diàmetre, el sostre del qual estava sostingut per dos grans pilars en forma de
T, actualment enderrocats sobre el paviment. S'ha cregut que en aquest recinte
seria on s'hi ubicaria el tron del líder de la comunitat o la divinitat en
qüestió. S’hi han trobat tant escultures d'animals com d'humans, totes elles
tallades en pedra calcària, però més tard, en una segona fase cronològica,
desapareixen les figures zoomòrfiques i només es feien figures
antropomòrfiques.
Es pensa que aquest lloc devia ser una àrea cerimonial. La gran
quantitat de talles de cranis suggereix l'associació amb un culte al crani; la
considerable representació de fal·lus i estàtues amb les mans sobre els fal·lus
suggereix alguna associació ritual.
A part de la zona destinada a rituals, o tipus santuari, també
s’ha trobat una zona que podria ser d’habitatges.
El primer que hem vist, que sembla una piscina tallada a la
roca podria ser per realitzar-hi banys rituals. Es pensa que aquest recinte
sagrat podria ser un lloc destinat a la regeneració i la curació.
Al terra, tallades a la roca hi ha una sèrie de cavitats d’uns
30 cm de diàmetre i 10-15 cm de profunditat, que semblen petits pous. No se sap
quins rituals s’hi feien, però sembla que aquetes cavitat servien per recollir
l’aigua de pluja; es podria relacionar amb la font de vida divina de l'antiga
deessa. Els antics creien que la pluja que es recollia en aquestes cavitat
tenia propietats curatives, perquè es creia que la humitat sempre era de la
deessa. Fregaven el líquid a les zones lesionades del cos o el bevien amb
l'esperança d'alleujar les seves afliccions.
En trobar-hi calaveres s’ha especulat que potser en alguna
ocasió s’hi feien sacrificis humans.
Aquí s’hi ha trobat una estàtua que diuen que és l'exemple més
antic del món, d'una representació humana realista. La vam poder veure al lloc
on es va trobar, però no la va poder fotografiar, o sigui que la fotografia que
poso és la que he fet d’un fulletó que em van donar.
Mesura 2,3 metres d'alçada i es va trobar trencada en dos, la
part superior jeia a terra i les cames em sembla que estaven al lloc original,
com si la figura hagués estat asseguda al banc.
L'estàtua de Karahan tepe té com una V al coll, les costelles
estan olt marcades, amb els braços baixant pels seus costats sostenint l'àrea
al voltant del seu fal·lus. L’estil és similar a l’estàtua que vam veure al
museu, l’anomenat home d'Urfa o de Balıklıgöl, però hi ha diferencies
significatives.
Una de les diferències és en els ulls: en la figura trobada
aquí els ulls estan tallats en la mateixa roca, mentre que en l’home d’Urfa els
ulls eren d’obsidiana negra.
Una altra diferència és en el cabell: l'home d'Urfa sembla
calb, en canvi el de Kaarahan tepe té barba i també cabell al cap, i sembla que
tingui una zona afaitada, per sobre de les orelles. Aquest disseny també
s’havia trobat en diverses estàtues de Gobekli Tepe.
Aquestes dues figures humanes difereixen considerablement en la
talla: l'estàtua de Karahan tepe fa 2,3 metres d’alçada, mentre que l'home
d'Urfa fa només 1,8 metres.
En un altre lloc he llegit que la figura sedant estava en un
nínxol, i que sembla un ser humà difunt,
amb les costelles ben marcades... no sé si fa referència a la mateixa escultura
o és una altra.
El recinte és molt interessant ja que com més estona mires una
pedra més coses hi veus. Tot el que he anat trobant sobre aquest lloc està
envoltat de misteri. Per què ho van abandonar? Quins rituals s’hi feien o quina
era la seva utilitzat, la de les figures? Els animals que s’hi representen eren
els que vivien en aquella època en aquesta regió. Però no tinc massa clar si
era en el mil·lenni X aC o una mica més tard. En algun lloc he trobat que va
estar en funcionament aproximadament entre el 8500 aC i el 8000 aC.
Abans de la descoberta d’aquests jaciments, Göbekli tepe i
Karahan tepe, es creia que les estructures complexes, com aquestes, s’haurien
fet després de la domesticació de l’agricultura i els animals, o sigui quan
l’home va deixar la vida nòmada. Abans de la descoberta d’aquests jaciments es
pensava que el pas de l’edat de pedra al neolític no havia donat lloc a obres
artístiques significatives. En canvi, la construcció
de Karahan tepe requeria d’un pensament
avançat i una organització social, que fins ara es creia que no hi havia en
aquella època. Requeria especialistes en tallar la roca i molta ma d’obra.
