18 de juliol 2024

Est de Turquia-11. Sanliurfa: museu dels mosaics.

Com ja he comentat el museu d’arqueologia i el dels mosaics formen part d’un sol recinte museístic, però en dos edificis separats. En sortir de la part arqueològica, es veuen, a l’altra banda del carrer, algunes de les coves excavades a la roca que em sembla que havien estat habitades.

Aquest museu dels mosaics és impressionant; diferent estil al de Gaziantep, però molt interessant. La majoria de mosaics s’han trobat aquí a Sanliurfa, l’antiga Edessa, en les excavacions fetes entre el 2007 i el 2009.

Es fa un recorregut per la que s’ha anomenat la vil·la de les Amazones. Aquesta casa té habitacions distribuïdes al voltant d’un gran saló rectangular, ubicat entre dos patis interiors col·locats de forma simètrica.

L’entrada estava a l’est i la planta és en forma de T invertida, en la direcció est-oest. Des del pati del davant hi ha un passadís amb un àbsida a banda i banda i des d’aquí s’arriba al saló principal. El sòl de la sala rectangular davant de l’entrada és on hi ha el mosaic de les Amazones Caçadores. Als costats sud i nord de la sala principal hi ha sales amb representacions de lleons i tigres, col·locades simètricament.

S’estima que aquest mosaic és del segle V o VI dC. S’hi veuen quatre amazones caçant a un lleó, un lleopard i un llop. En un primer pla hi ha dues amazones muntades a cavall, i al fons dues més que van caçant a peu.
En altres sales de la casa hi havia el mosaic de “Ktisis” i el mosaic “El negre que arrossega a una zebra”.

El mosaic de Ktisis representa un bust de Ktisis, la deessa fundadora i protectora d’aquesta vil·la i també de la ciutat. Al cap hi porta una corona decorada amb perles i pedres d’aspecte daurat. Porta arracades i un anell daurat que sembla una perla ovalada. En el coll llueix un collaret decorat amb pedres grogues, verdes i marrons. La deessa sosté, amb les dues mans, un instrument de mesura de color gris. Aquest instrument de mesura té la mida del peu romà, aproximadament 29,7 cm. Porta un mantell de color groc amb una estola gris.

El mosaic del criat de pell fosca arrossegant una zebra és també de l’època romana. A la ma dreta hi du un pal de color groc, recolzat sobre l’espatlla, que diuen que simbolitza la jardineria.

Un altre mosaic descriu la vida d’Aquil·les, es troba en el saló principal. Hi apareix quan era un bebè, en braços de la mainadera, la mare Thetis subjectant el taló d’Aquil·les i submergint-lo en el riu per dotar-lo de la immortalitat, el comiat del jove Aquil·les de la seva mare, les deesses del destí que entortolliguen el fil de la vida, el savi Aquil·les entrenat pel centaure Quiró i la mare, amb ulls tristos, observant-lo quan marxa cap a la guerra de Toria.

Hi ha també alguns mosaics que estaven pavimentant el terra de cambres funeràries. A Sanliurfa s’han trobat diverses tombes de l’antiga Edessa, i en algunes d’elles, les sales on hi havia els sepulcres el terra estava decorat amb mosaics; això indica la importància que donaven als seus difunts.

Edessa va ser una poderosa ciutat romana que va estar molt activa fins al segle VI dC. En les excavacions que s’han fet s’ha descobert una palau, un bany i una vil·la, que no sé si és aquesta vil·la de les amazones o una altra.

Malauradament, hi ha mosaics d’Edessa que s’havien descobert i estan registrats, però es van destruir o van sortir del país de forma il·legal. De molts dels mosaics desapareguts tan sols queden fotografies o dibuixos i algunes referències acadèmiques escrites.

Un d’aquests mosaics és el d’Orfeu. He trobat un article en el que s’investiguen les peripècies d’aquest mosaic entre que es va descobrir i ha pogut retornar al seu lloc d’origen i ara ocupa un lloc destacat en aquest museu.

En aquest mosaic es veu a Orfeu, el poeta traci de la mitologia grega, tocant la lira i envoltat d’animals, en un cantó els carnívors, lleons, ossos, lleopards, i porcs i en l’altre, els herbívors, cabres i cavalls. A la part superior hi ha ocells.

Aquest mosaic decorava el terra d’una cambra funerària en una cova.

Ara se sap que és el mosaic més antic dels que s’han trobat a l’antiga Edessa, és del 194 dC. Un altre detall rellevant és que hi consta el nom de l’artista. Però tot això s’ha sabut més tard.

La història de la desaparició i el retorn del mosaic d’Orfeu és força interessant.

En les dècades de 1950 i 1960, Judah Benzion Segal va visitar i estudiar aquí, a Urfa; era molt respectat pel seu coneixement sobre les llengües siríaca i aramea. Les seves exploracions les va finançar la Universitat de Londres i el Pilgrim Trust Fund. 

Abans de que Segal comencés a registrar les restes epigràfiques (inscripcions gravades sobre pedra) que va trobar a l'antiga Edessa, només se n'havien documentat tres de les quatre que s’havien trobat fins llavors; una d’elles es troba al museu d'Arqueologia d'Istanbul i dos mes estan desaparegudes.

Segal va documentar nou mosaics trobats pavimentant les tombes de les coves de la ciutat, que daten dels segles I-III dC.

La importància d'aquests mosaics és que aporten informació sobre les tradicions de les elits d'Edessa, durant el regne d'Osroene (132 aC - 242 dC). En les seves pràctiques funeràries hi afegien tocs de la mitologia grecoromana, i també de la seva identitat local, afegint inscripcions en el seu dialecte local.

Un dels mosaics que va documentar Segal va ser el del poeta grec Orfeu.

En la dècada de 1970, els mosaics de l’antiga Edessa havien patit molt; per negligència, robatori, destrucció... es deia que molt pocs mosaics s’havien conservat en el seu lloc d’origen.

L’any 1998, les autoritats turques van rebre informació de que havien saquejat un dels mosaics fins llavors desconegut. Aquell mateix any, un client va portar a revelar un carret de fotos en una botiga de Sanlıurfa, però no va anar a recollir-lo. Una de les fotografies mostrava un mosaic del regne d'Osroene in situ, i que mostrava els mateixos elements que el mosaic que havia documentat Segal.

El contingut de la foto també mostrava sobre el mosaic una llauna d'adhesiu turc, que era el material que feien servir els saquejadors. Apliquen el fixador enganxós sobre les tesles i després dipositen a sobre una gassa o tela prima; això permet arrencar el mosaic i enrotllar-lo per transportar-lo.
Veient el tema de la foto, el propietari de la botiga de fotografia va entregar les fotografies a les autoritats locals. Les autoritats van reconèixer l’indret, però no sembla que s’avancés més en la investigació.

A finals del 1999 el mosaic net i polit apareixia a Nova York, en un lot de la casa de subhastes Christie's. La descripció que van posar al catàleg va resultar ser errònia; deien que era un mosaic de marbre romà, de la Mediterrània oriental, de l’any 204 dC. No donaven cap explicació sobre la seva procedència. La traducció que van fer dels dos textos que hi apareixen va ser errònia i és el que va fer que la seva datació també ho fos.

La casa de subhastes no va documentar que la inscripció estava escrita en estrangelo, la forma més antiga del siríac, i la llengua franca dels pobles de l'antiga Edessa. Això ja hauria donat als possibles compradors una pista sobre els orígens del mosaic.

El mosaic es va vendre per 85.000 dòlars, al Museu d’Art de Dallas, on va estar exposat sense cridar l’atenció de ningú, fins a l’any 2006.

L’any 2006 el professor John F. Healey de la Universitat de Manchester va traduir correctament les dues inscripcions que hi ha i ho va publicar, indicant on estava exposat el mosaic; l’article sobre la nova inscripció en un mosaic siríac es publicava en el numero del mes d’octubre del Journal of Semitic Studies.

Així, a dalt a l’esquerra hi diu: “Bargased, fabricant de mosaics, va col·locar el mosaic”. La segona inscripció a la part inferior diu: “El mes de nisan de l'any cinc-cents cinc, jo, Pāpā, fill de Pāpā, vaig fer per a mi aquesta cambra de repòs, per a mi, per als meus fills i per als meus hereus. Beneït sigui qui vegi i beneeixi”.

La data selèucida del 505 correspon a l’any 194 dC. El mes de nisan correspon al mes de març/abril.

Aquesta traducció per tant situa la creació del mosaic en el 194 dC i per tant és el mosaic siríac més antic que es coneix.

En el resum de l’article de Healy es menciona la ubicació del mosaic, en el Museu d'Art de Dallas; tot i la importància del seu descobriment, ja que com he dit és l’artefacte més antic conegut que té escriptura estrangelo, les autoritats turques no van fer res, probablement ni se’n van assabentar.

O sigui que l’any 2006 ja es començava a alertar de la importància d’aquest mosaic. L’any següent va ser un arqueòleg i professor turc, Ahi Evran Barış Salman el que se’n va fer ressò.

En el 2008, Salman presentava un article, escrit en turc, en el que documentava que tan sols una petita part dels mosaics descoberts aquí s’havien registrat correctament en el segle anterior. També va assenyalar que, alguns mosaics que estaven fotografies i documentats s’havien perdut o danyat i que alguns havien sortit del país de forma il·legal. 

En el seu article citava que hi havia mosaics del període reial d'Abgar al Museu del Louvre de París, a la Galeria d'Art d'Austràlia Meridional a Adelaida, en un museu japonès i en col·leccions privades a França. I esmentava específicament el mosaic d’Orfeu que estava exposat al Museu d'Art de Dallas, i citava la traducció del mosaic que havia fet el professor Healey, l’any 2006.

L’any 2012 el Ministeri de Cultura turc documentava ja una sèrie de mosaics que s’havien identificat a Sanliurfa però que havien desaparegut. I el mateix any, el museu de Dallas va començar a investigar l’origen d’algunes de les peces de la seva col·lecció.

Quan es va clarificar que efectivament aquell mosaic era el que havia desaparegut d’aquí, per les inscripcions, l’estil, la llengua... es van començar les negociacions pel seu retorn. Al desembre del 2012 el mosaic arribava al museu d’Istanbul i l’any 2015 es va traslladar fins a Sanliurfa.

S’han trobat mosaics d’Orfeu per tot el territori que va ocupar l’Imperi Romà, generalment en grans vil·les. En general es representa a Orfeu tocant la lira i atraient a ocells i animals de diferents espècies cap a ell. Orfeu era tema popular en l’art clàssic, i es va fer servir també en els primers temps de l’art cristià com a símbol de Crist.