Parem per dinar al costat del pont de Cendere, que es troba a
55 km d’Adiyaman, a l’antiga regió de Commagena, en la carretera que uneix
Kahta i Sincik. També se’l coneix amb el nom de pont de Septimi Sever, ja que es va construir o restaurar
durant el regnat d’aquest emperador romà, entre el 193 i el 211 dC.
Sembla que aquest pont va substituir a un d’anterior, construït
durant el regnat de l'emperador Vespasià, entre els anys 69-79 dC. Els mapes i
senyals actuals l’anomenen el pont Cendere, ja que passa per sobre del riu que
té aquest nom; ara be, en documents més antics es refereixen al pont Chabinas,
ja que el nom antic d’aquest rierol era Chabinas. El Cendere o Chabinas, és un
afluent del riu Kâtha, que en el passat s’anomenava Nymphaios. En les
inscripcions que hi ha en aquest pont es parla del riu Chabinas.
La informació sobre aquest primer pont és poc precisa. Es diu
que es va construir durant el regnat de Vespasià, que és quan el Regne de
Commagena va quedar integrat a l’Imperi Romà.
Vespacià havia sentit rumors de que l’últim de rei de
Commagena, Antíoc IV, estava planejant una rebel·lió contra Roma, i per això va
decidir incorporar aquestes terres sota els seus dominis.
L’any 1883, dos arqueòlegs otomans, Osman Hamdi Bey i Osgan
Efendi, quan anaven d’expedició a Nemrut, van veure aquest pont i el van
descriure i fotografiar, per incloure-ho en el seus carnets de viatge. En la
publicació que se’n va fer descriuen un pont de pedra en bon estat de
conservació, excepte el paviment i el parapet que estaven molt deteriorats.
L’arc principal per sobre del rierol és semicircular amb 34 metres d’altura,
mentre que un segon arc més petit permet el pas de les aigües de riuada. El pont
mesura 118 metres de longitud i una amplada que varia entre 4,90 i 3,85 metres.
No està clar si es va construir de nou o era una restauració de
l’antic, però sí que està clar és que va ser en època de l’emperador romà
Septimi Sever (193-211). Hi ha autors, que per les inscripcions que hi ha al
pont diuen que es va construir l’any 200.
D’altres autors creuen que seria abans, en el 197; es basen en
una inscripció en la que es parla de que hauria treballat en la seva
construcció la Legió XVI Flavia Firma, que estava estacionada a la vora de l'Èufrates,
a la ciutat de Samòsata, vigilant la frontera oriental de l'Imperi Romà. A
principis del 197, l'emperador Septimi Sever es va dirigir cap a l'est per dur
a terme una campanya militar contra els parts. Per això es suggereix que el
pont ja devia existir el que li va permetre avançar cap a Partia.
I encara una altra interpretació diu que es va construir quan
ja havia acabat la campanya a Partia; Septimi Sever havia derrotat als parts, i
havia incorporat el nord de Mesopotàmia a l'Imperi Romà. Per tant, ja no calia
una línia de defensa en el curs superior del riu Èufrates, i per facilitar les
comunicacions es va construir el pont. Si fos així, s’ajustaria força a la data
de construcció de l’any 200.
El pont van sufragar-lo les comunitats de Commagena. Es van
col·locar
quatre columnes d’estil
corinti, dues a cada banda del pont. Pel cantó de Kahta les columnes estan
dedicades a l’emperador Septimi Sever i la seva esposa Julia Domna. Per la
banda de Sincik, les columnes estaven dedicades als seus dos fills, Caracal·la
i Geta; actualment només en queda una. Aquestes columnes mesuraven entre 9 i 10
metres.
En el parapet hi ha inscripcions en llatí que és el que ha
permès obtenir informació sobre el pont.
Quan va morir Septimi Sever, l’any 211, els dos fills van heretar
l’imperi, com a coemperadors; però Caracal·la era ambiciós i no volia compartir
el poder així que va fer assassinar al seu germà Geta, l’any 212, i després va
fer destruir totes les estàtues i inscripcions on se’l mencionava.
Aquest pont es troba dins del parc nacional on hi ha el mont
Nemrut i n el segle XX es va restaurar dos cops, l’any 1951 i en el 1997.
Les inscripcions estan ubicades a les baranes del pont i d’altres
més breus, en les columnes. És en aquestes de les columnes on es menciona que
van ser les quatre ciutats de Commagena les que van contribuir per la
construcció del pont.
Una d’aquestes ciutats era Samòsata, antiga capital del Regne
de Commagena, i on hi havia la seu de la Legió XVI Flavia Firma. El nucli antic
està sota les aigües del pantà d'Atatürk. La segona ciutat és Perre, coneguda
en època romana com el Pordonnium, una important cruïlla d'antigues rutes
comercials, i les seves ruïnes estan prop de la ciutat d'Adıyaman. La tercera
ciutat era Doliche, a uns 10 km de Gaziantep. La quarta ciutat que va
contribuir a la fundació del pont va ser Germaniceia, que ara s’anomena Kahramanmaras;
aquesta ciutat no havia format part del Regne de Commagena, però en el període
romà va començar a reivindicar el seu llegat d’aquest regne.
Ara be, pot ser que les columnes no es construïssin
expressament pel pont, sinó que, com ja he comentat, s’haguessin tret del túmul
de Karakus i portat fins aquí.
Després de dinar em vaig armar de valor i vaig sortir a la
solana per veure des de més a prop el pont. Costava un esforç ja que feia moltíssima
calor. Vaig creuar-lo, però no em vaig veure amb forces de pujar per la muntanya
i veure el canyó i el pont de front. Una mica més enllà es veu el pont modern,
per on actualment circulen els cotxes.
Està prohibit banyar-se al riu, però la gent hi remulla els peus, i aquell dia hi havia algunes famílies amb criatures.
