La següent parada la fem per visitar el túmul de Karakus, on hi
hauria enterrades algunes dones de la família reial de Commagena o al menys
aquesta era la intenció quan es va construir.
És un turó o túmul artificial. Quan t’hi apropes el primer que
veus és una columna que a dalt de tot hi té una escultura d’una àguila. Karakuş
en turc vol dir ocell negre i fa referència a l’ocell que es veu sobre la
columna.
Al voltant del túmul hi havia grups de tres columnes, de 9
metres d’alçada. Es trobaven en tres fileres, de tres columnes cadascuna, als
costats est, sud i nord-est del túmul. La columna central de cada grup sostenia
un bloc amb un relleu, i les altres dues columnes, estaven coronades per
escultures d’animals: un cérvol al costat est, una àguila al costat sud i un
lleó al costat nord-oest.
Bona part de les columnes han desaparegut, es pensaque es van
enderrocar i es van fer servir per construir el pont romà de Cendere, que no
està massa lluny i que és de finals del segle II dC.
S’ha trobat una inscripció en grec que explica el significat
d’aquest complex. Part de la inscripció no es pot llegir, però del que es
llegeix ho tradueixen com: “Aquesta hierotesió va ser erigida pel rei
Mitridates per a la seva mare Isias, la seva germana Antioquis, i la seva filla
Aka, dones reconegudes per ell com a mereixedores d'elogi. Amb Isias descansa
Antioquis, germana del rei i filla de la seva mare, coneguda per la seva
bellesa i la seva breu però honorable vida. També està enterrada aquí Aka, filla
d'Antioquis i neta del rei. Aquesta inscripció honora aquestes tres figures
destacades i serveix de recordatori perquè els visitants honrin les seves vides
i llegats”.
La paraula hierotesió prové del grec antic i en el regne de
Commagena, s’emprava per descriure un mausoleu reial. Hi ha tres llocs
d’enterrament del regne Commagena que s’anomenen hierotesió: el del rei Antíoc
I, en el mont Nemrut; el que va fer erigir Antíoc I per al seu pare, Mitridates
I Kallinikos, que està a Arsameia; i aquest de Karkus erigit pel fill d’Antíoc
I, per les dones de la família.
Mitridates II va regnar entre el 38 aC i el 20 aC, per tant, el
túmul va ser construït en aquesta època.
Hi ha un relleu sobre una de les columnes, al nord-oest del
túmul, en que es veuen dues persones fent una encaixada de mans. Diuen que les
dues figures són Mitridates II i la seva germana Laodice. Ara be, hi ha
investigadors que discrepen i diuen que es Isias i la seva filla Laodice.
El fet de que aparegui en aquest relleu Laodice, la germana de
Mitridates sembla indicar que està enterrada en aquesta tomba familiar.
Si no estic confosa, Antíoc I i Isias van tenir 5 fills: un
d’ells era Mitridates II, que va ser el rei de Commagena que va fer construir
aquest túmul; una noia, Laodice que es va casar amb el rei de Partia Orodes II
i per tantes va anomenar Laodice de Partia; Antiochis de Comagena; Antíoc II de
Comagena; i encara una altra filla, Atenais de Media Atropatena.
Per tant, Laodice es va casar amb el rei de Partia però va
morir l’any 38 aC, a l’igual que molts altres possibles candidats al trono de
Partia. Un cop morta van enviar el cos al seu germà, el rei Mitidates II. I se
suposa que per això hi ha aquest relleu aquí.
En algun altre lloc interpreten que el relleu representa el rei
Mitradates II i la seva germana Laodice acomiadant-se mútuament amb una
encaixada de mans. Al seu costat hi ha dues escultures més, que representen les
seves respectives cultures: Laodice porta un vel que li cobreix el cap, mentre
que Mitradates es representa agafant la tiara, simbolitzant el seu poder sobre
Àsia. A terra hi ha una escultura de cap de lleó, que hauria format part
d'aquest grup.
El túmul el va descobrir, en el segle XIX, l’enginyer alemany
Karl Sester.
L’any 1938 els investigadors van descobrir, en aquesta columna
en la que hi ha el relleu amb les dues figures, una inscripció que estava molt
gastada. No va ser fins40 anys més tard que es va poder desxifrar el text, que
diuen que s’hi pot llegir: “ El gran rei Mitridates, el fill del gran rei
Antíoc i la reina Isias, va dedicar aquesta imatge a la memòria indomable de la
reina Laodice, la germana reial i esposa d'Orodes, rei de reis, i al seu propi
honor”.
Les principals recerques arqueològiques sobre el regne de
Commagena, les va dirigir l’investigador alemany Friedrich Karl Dörner, de la
Universitat de Münster, entre la dècada de 1950 i la del 1970. L’any 1967, va
aconseguir descobrir una cambra funerària amagada sota aquest túmul artificial.
El forat es va perforar verticalment des del cim del turó i el trepant va tocar
les plaques de pedra calcària que formaven el sostre de la cambra. Es troba a
13 metres per sota de la part superior del túmul i el terra de la cambra està a
7 metres més avall. El terra de la cambra funerària es troba al mateix nivell
que la base de la columna de l'àguila.
Els investigadors no van trobar res en aquesta cambra
funerària, cap objecte ni restes humanes; l'habitació estava plena de terra i
sorra, probablement degut a l'esfondrament del sostre. Una hipòtesi és que
s’ensorrés abans d’acabar les obres i que no hi hagi ningú enterrat, o be que
part del material s’hagués agafat en època romana, per emprar-lo altres
construccions, a l’igual com les columnes que van desaparèixer que van servir
per la construcció del pont.
Si no estic confosa és a partir del 2021 que s’ha començat a
estudiar el túmul, fent servir un geo-radar, un radar que pot detectar el que
hi ha sota terra. És una tècnica no invasiva que permet localitzar on hi ha
canvis en l’estructura interior del sol, i per tant el que es pretén és
localitzar les cambres funeràries i la porta del mausoleu. Em sembla que
recentment s’ha localitzat la porta.
En aquest article hi ha les imatges obtingudes per geo-radar.
Sembla que hi ha tres cambres però no descarten que n’hi puguin haver més a
major profunditat. https://arkeonews.net/tombs-of-queens-of-commagene-detected/
Commagena va ser un antic regne armeni amb un ric patrimoni
cultural; diuen que el túmul de Karkus reflecteix aquest patrimoni a través
dels seus elements arquitectònics.
No hi ha constància o evidències de que aquest lloc després
hagués tingut cap altra us.
Un dels aspectes arquitectònics clau del túmul de Karakus és
l’estela amb inscripcions que proporciona informació sobre els individus
enterrats allà. L'estela i les estàtues representen figures i deïtats reials,
simbolitzant les creences religioses i l'estatus reial dels enterrats.
