Est de Turquia-9. Sanliurfa: la ciutat antiga i el basar

Al dia següent vam anar a visitar un parell de recintes arqueològics dels que en parlo a part, ja que estan fora de Sanliurfa. Vam tornar a dinar  a la ciutat.

Després de menjar unes broquetes de pollastre, amb un altre del grup vam anar a passejar pel mercat i els voltants. A la tarda el mercat està mig aturat però així i tot és interessant.

La gent és molt amable i sentien curiositat per nosaltres, també ganes de practicar l’anglès els més joves. Aquella tarda vaig acabar saturada de te. En cada lloc que ens aturàvem ens n’oferien i no podies rebutjar-lo. El que sí que rebutjava era la segona tassa.

Prop del nostre hotel hi ha alguna mesquita antiga, una d’elles, la Nimetullah, segons el rètol que hi ha a la porta deu ser de l’any 1500. Sembla que es va construir en aquesta època per un dels beis d’Urfa, anomenat Nimetullah. 

Segons una inscripció, de la que no se sap la data, en que diu que antigament hi havia aquí una església en ruïnes i que va ser reconvertida en mesquita. En aquesta inscripció s’esmenta a Firuz Bey, un militar otomà de finals del segle XV començaments del segle XVI, i sembla que s’hauria fet entre el 1779 i 1781.

El minaret cilíndric d'aquesta mesquita és el més alt de Sanliurfa. Va ser una madrassa i les habitacions que hi ha al voltant del pati es van construir en el 1695. Diuen que en el terra del pati hi ha tres tombes i que una d’elles pertany al fill de Nimetullah que va morir en el 1520.

Una altra mesquita és la Haci Yadigar. És una de les mesquites més antigues de la ciutat. Hi ha una inscripció segons la qual sembla que es va reparar en el 1155 i de nou en el 1514. I en una nova inscripció indica que la darrera reparació es va fer l’any 1871.

Més enllà vam veure un edifici que ens va cridar l’atenció; era un hotel i vam treure el cap al pati.

En un extrem del pati hi havia tres persones dinant; sinó recordo malament era una dona i dos homes. Ens van fer seure amb ells, ens oferien menjar però com que ja havíem dinat no vam poder refusar prendre un te. Eren personal de l’hotel; un dels homes era el propietari o potser el gerent. Ens va explicar que feia poc que havien obert. Van ser molt amables. L’estructura de l’edifici recordava molt el del nostre hotel. Suposo que era l’estil de l’època otomana, tot i que aquest període va ser molt ampli, suposo que són del segle XIX. 

Després vam entrar en el pati d’un altre edifici, i un cop més vam ser rebuts molt cordialment per un grup de joves que estaven fent un te en un racó del pati i que ens van convidar a prendre’n un amb ells. La conversa no era molt fluida, per les dificultats amb l’anglès i les nostres amb el turc; el traductor ajudava però no era fàcil.

Em va semblar entendre que és un centre on s’elaboren els projectes de restauració dels edificis històrics de la ciutat. Els grups de treball tenen especialistes en historia de l’art i d’altres especialistes en gestió de projectes.

En el basar, em va sorprendre algunes botigues de coloms, em va semblar coloms missatgers, però no ho tinc clar.