Corea del sud-35. Temple Hwaeomsa

Després d’esmorzar vam deixar enrere la costa i vam anar a un important temple budista. Segons el programa anàvem a veure el temple Songgwangsa, i quan vaig estar allà no vaig ser conscient de que n’estàvem veient un altre. Sort que vaig fer fotografia del cartell de l’entrada i ara me n’he adonat; anava llegint sobre el temple Songgwangsa i hi havia coses que no em quadraven... 

El temple que vam veure s’anomena Hwaeomsa i està una mica més al nord. No sé com no me’n vaig adonar llavors; ara estic més familiaritzada amb els noms coreans, però quan estava per allà em costava molt de que se’m quedessin. A més, hi ha llocs escrits de diferents formes, el que complica les coses. He estat mirant si podria ser el mateix temple però no m’ho sembla; hi ha un temple anomenat Songgwangsa, que es troba uns 50 km més al sud.

Em centro doncs en el que vam visitar, el temple Hwaeomsa. Aquest temple es troba en el parc nacional Jirisan, al costat del riu Masan. El seu nom vol dir temple de la garlanda de flors, que és un sutra relacionat amb el bodhisattva de la compassió.

Havíem sortit d'hora però vam trigar més de l’esperat en arribar, ja que tot i ser dia festiu hi havia molt de trànsit.

Es un recinte molt gran amb molts pavellons o santuaris. També té algunes ermites disperses, algunes enfilades a la muntanya.

El fundador del temple, en el 544 dC, va ser un eminent monjo indi, de nom Yeongi. L’any 643 un altre monjo, Jajang Yulsa, va ampliar-lo amb la pagoda de la relíquia de Sakyamuni,  la pagoda de set pisos i la llanterna de pedra. En la segona meitat del segle VII, durant el regnat de Munmu, per reial decret l’eminent monjo Uisang Daesa va inscriure 80 rèpliques del sutra Avatamasaka (la Garlanda de Flors) en tauletes de pedra i les va guardar aquí. L’any 875 es va fer una nova expansió, a càrrec d’una altra monjo famós, el Doseon Guksa. I més tard es van fer diverses renovacions.

L’any 1593 la major part de santuaris van quedar destruïts pel foc, durant la invasió japonesa. No obstant, les tauletes de pedra del monjo Uisang-daesa, amb les inscripcions del sutra de la Garlanda de Flors es van conservar. Se les coneix com a Seokgyeong, que vol dir sutra de pedra. Els japonesos les van destrossar però se’n conserven uns 9.000 fragments. Llegeixo que estaven escrits en pedra blau cel però que per culpa de l’incendi el color ara és gris-marronós. Formen part del tresor nacional.

Després de la guerra, entre el 1630 i el 1636, es van reconstruir una part de les estructures del temple però la reconstrucció completa del temple no es va acabar fins a l’any 1701, durant el regnat de Sukjon de Joseon. Llavors el rei el va designar com a gran temple que combina l’ensenyament de la doctrina i la meditació.

En aquest temple s’hi conserven 4 tresors nacionals, 8 tresors coreans, un lloc històric, un lloc pintoresc i dos monuments naturals. No sé quina és la diferència entre tresor nacional i tresor coreà. Sigui com sigui, no està gens malament. Em sembla que els monuments naturals són la floració a l’hivern i la prunera.

Quan hi vam arribar no hi havia massa gent. Ens van fer una visita guiadaQuan hi vam arribar no hi havia massa gent. Ens van fer una visita guiada pel recinte; la noia que ens ho va ensenyar m’explicava que treballen cinc dies a la setmana. Tenen una part dedicada a hostatgeria on espot venir a fer una estada.

Hi ha una escultura d’un lleó de pedra, que és obra de l’escultor japonès Asakawa Noritaka, feta en la dècada de 1930 per decorar la nova residència del príncep Yeong a Tokio; es va fer inspirant-se en els lleons de la base de la pagoda de tres pisos que hi ha en aquest temple.

Quan l’any 1954 es va vendre la casa, l’escultura va passar a Hosijima Niro.) aquest, amb l’objectiu de normalitzar les relacions entre Japó i Corea del sud la va donar, l’any 1959, a la Missió Diplomàtica de la República de Corea, que després seria l’ambaixada. Va estar allà fins que al febrer del 2013 es va traslladar a Corea i es va ubicar en aquest temple.

A nosaltres ens van fer posar una armilla de color rosat per poder tenir-nos controlats i que ningú es despistés, sobretot per l’hora de dinar.

A les 10 és l’hora de l’oració i cada monjo va a fer la pregària en una de les capelles o santuaris.

Per passar d’un pati a l’altra es van creuant diferents portes, com és habitual en aquest tipus de recintes.

Hi ha l’estela dedicada al monjo budista Byeogam (1575-1660);l’estela es va erigir en el 1663 i en ella es recorda alguns dels fets més rellevants de la seva vida. Es va fer monjo als deu anys, va viatjar a les diferents muntanyes sagrades del país, dedicant-se a la meditació. Durant la invasió japonesa, 1592-1598 va participar en la batalla naval, com a general dels monjos soldat. Entre el 1630 i 1636 va reconstruir aquest temple. En el 1637, quan hi va haver la invasió manxú va tornar a comandar als monjo soldat. Va participar en la construcció de la fortalesa Namhansanseong, prop de la capital reial. També va renovar altres temples budistes del país.

El pati central és una zona sagrada i és on hi ha els pavellons o santuaris més importants, com ara el el Daeungjeon i el Gakhwangjeon, la llanterna de pedra, dues pagodes de 5 pisos i la pagoda de tres pisos dels quatre lleons.

En aquest mateix pati hi ha dues pagodes antigues de cinc pisos, que es pensa que són del segle IX. Són un bon exemple de les pagodes que es construïen en el període de Silla, amb les decoracions dels guardians.

El pavelló que es veu aquí sota s’havia construït en el 1636, després va ser renovat en el 1827 i l’any 2007 es va reconstruir.

El Daeungjeon es creu que el va construir l’any 1630 el monjo Byeogam. Aquí hi ha tres escultures a l’altar principal, amb la figura de Birojana-bul (el buda de l’energia còsmica) al centre i als seus costats el buda històric, Sakyamun, i el buda del cos perfecte, el Rocano-bul.

Segons els registres del temple del 1697 les escultures en fusta eren del 1636, obra de diferents monjos que eren escultors famosos en la regió; representen diferents encarnacions de Buda.

El pavelló Gakhwang-jeon és una reconstrucció del 1702 ja que l’original va quedar destruït durant la invasió japonesa. La base és de finals de l’època de Silla, 676-935. A dins hi ha tres escultures de Buda i quatre bhodisattvas.

Una de les primeres construccions que es veu és el Gakhwangjeon, aquest nom vol dir edifici on resideixen els reis il·lustrats. Aquest pavelló es va construir durant el regnat del rei Sukjong de Joseon, una època en la que es promovia el confucianisme en detriment del budisme. Abans hi havia una altra construcció amb un altre nom, però com que havia quedat destruïda en l’incendi i va ser el rei Sukjeon qui va decidir donar-li el nou nom.

Aquestes pagodes de 5 pisos es creu que contenen relíquies de Buda. Una d’elles té representats els signes del zodíac i els quatre reis guardians i altres divinitats protectores. Es pensa que es va construir en el segle IX. 

La pagoda del lleó o pilar de pedra es pensa que es va construir en el segle IX. No està clar quina era la seva finalitat però es pensa que podria haver sigut un reliquiari o be que s’hi fessin cerimònies al seu voltant.

Te quatre lleons ales cantonades, i Lacambra quadrada que queda entre els quatre podria haver sigut l’espai per les relíquies. Cada lleó està assegut en un pedestal en forma de flor de lotus.

En alguns llocs es troba algun text en xinès; és d’abans de la invenció de l’alfabet coreà.

No sé si ja ho comentat en algun altre lloc, per si no és així, ho explico aquí. Les portes i finestres tant en temples com en cases tradicionals, tenen una estructura de fusta i pel cantó interior tapades amb paper blanc gruixut, que és el que es renova de tant en quants. 

El pavelló Gyeonseongjeon és nou, i té una finestra des d’on es veu la pagoda. Tant les parets interiors com les exteriors tenen murals amb motius budistes, com ara algunes escenes de la vida de Buda. A la part superior de la porta d’entrada hi ha dos dracs.

Pujant les escales s’arriba a la pagoda de tres pisos dels quatre lleons. Em sembla que és la de la fotografia, però jo hi veig més de  tres pisos. Diuen que és una de les més originals. Hi ha una base amb portes en les quatre direccions i amb quatre reis celestials protegint en parelles, dues d’aquestes portes. 

A la base hi ha quatre lleons que representen les quatre emocions humanes: ira, alegria, tristesa i amor. La pagoda té cinc metres d’alçada i al centre hi ha una figura en pedra que es pensa que representa a la mare del monjo fundador, Yeongi. Al davant de la pagoda, sota la llanterna de pedra hi ha una altra figura agenollada, en senyal de respecte, que podria representar a aquest monjo.

Hi ha tres temples a Corea que diuen que tenen relíquies del Buda històric, un d’ells és aquest temple. I es diu que aquesta relíquia, les restes cristal·litzades, anomenades sari, estan a l’interior de la pagoda de tres pisos dels quatre lleons. I diuen que per això la finestra del pavelló Gyeonseong-jeon està mirant cap a aquesta pagoda.

Després de la visita guiada ens van deixar temps lliure per recórrer el recinte al nostre aire fins a l’hora de dinar.

A 2/4 de 12 teníem el dinar, ens vam col·locar fent cua, per parelles, per entrar al menjador, és la mateixa sala en la que mengen els monjos.

Ja teníem el plat a taula; el que mengem és el bibimbap, un dels plats típics coreans.

Els monjos i la gent quer fa estada aquí en acabar de dinar renten el seu plat. A nosaltres ens diuen que no els rentem. Es menja en silenci. Algun d’ells quan han entrat ens han mirat encuriosits.

Després de dinar ens reunim amb un dels monjos que és un dels mestres de la cerimònia del te. Ens va servint te i respon ales preguntes que vulguem fer-li.

Va ser una conversa interessant. No recordo tot el què va explicar, només algunes coses que vaig apuntar en acabar.

Entren a partir dels 20 anys, no es deixa que hi accedeixin abans. Abans de ser admesos han depassar un examen mèdic.

No es poden casar; quan un home queda vidu, si vol fer-se monjo ha d’esperar almenys mig any després de la mort de la seva esposa. Ens va comentar que en els països budistes en els que els monjos es poden casar és per una qüestió pràctica: són països amb poca població i ho fan per mantenir la natalitat.

Han de fer el servei militar i quan hi ha hagut guerres han anat al front. Javaig comentar que hi havia els monjos soldat.

La visita del temple va ser molt interessant i l’entorn summament agradable. Em vaig fer una mica d’embolic amb els diferents santuaris i pavellons, però el que m’agrada més és anar descobrint racons i estructures interessants.

El riu que passa per allà tenia molt poca aigua; no sé si em altres èpoques en porta més.

Corea delsud-34. Yeosu: Ermita Hyangiram i telefèric marítim

La ciutat de Yeosu la formen la península de Yeosu i més de tres-centes illes, la majoria deshabitades; segons els llocs consultats el nombre d’illes varia,  373, 365, 317.  

La ciutat vella de Yeosu es va fundar en el 1949 i la de Yeochon en el 1986; l’any 1998 es van fusionar per formar un sol municipi.

Un dels esdeveniments que destaquen de la ciutat és que va acollir l’exposició universal l’any 2012. 

Històricament es coneixia amb el nom de Yosu i en el període colonial japonès amb el nom de Reisui. Molt abans però tenia altres noms; l’any 538 se la coneixia amb el nom de Wonchon-hyeon/Dolsan-hyeon, després en el 757 va canviar a Haeub-hyeon/Yeosan-hyeon, un nou canvi l’any 940 quan es va anomenar Yeosu-hyeon/Dolsan-hyeon. Dolsan és el nom d’una de les illes.

A començaments del 1479, durant la dinastia Joseon, aquí hi havia el quarter general naval del sector oriental de la província de Jeolla; emsembla que va ser des d’aquí que va sortir la flota de l'almirall Yi Sun-sin, durant la guerra Imjin, en la que es va utilitzar el vaixell tortuga o kobukseon.

La rebel·lió de Yeosu va tenir lloc a l’octubre del 1948. Un grup de soldats es van rebel·lar contra el govern sud-coreà i van negar-se a anar a reprimir les protestes que hi havia a l’illa de Jeju. Com ja havia explicat, la rebel·lió de Jeju era en contra del govern i en contra de la divisió de Corea, i aquests soldats donaven suport a aquestes idees.

Les manifestacions en contra del govern i de la repressió a Jeju es van estendre fins a una altra població propera, Suncheon. 

Els soldats van aconseguir mantenir les dues poblacions sota el seu control durant uns quants dies. El govern va proclamar la llei marcial i amb l’ajuda de l’exèrcit dels Estats Units va ocupar les Yeosu i Suncheon, sufocant la rebel·lió.

En la revolta hi van participar soldats, però també estudiants i altres civils. No se sap el nombre exacte de víctimes que hi va haver, però s’estima que van morir unes 3.000 persones, a més hi va haver prop de cent desapareguts i 152 soldats executats i més de 5.000 cases destruides.

La muntanya Yeongchwisan té importància cultural ja que en ella hi ha dos temples budistes, Geumseongdae i l’ermita Dosolam.

El pont Dolsan, que està il·luminat a la nit, té 450 metres de llarg i uneix la illa de Dolsan amb la península de Yeosu.

Quan arribem a Yeosu el primer que fem és anar a visitar el temple ermita de Hyangiram. 

L’ermita Hyangiram és un temple budista que va ser construït l’any 644 per un monjo anomenat Wonhyo. És una de les quatre ermites budistes de Corea on es pot resar al bodhisattva Avalokitesvara.

Quan es va establir aquí el monjo Wonhyo es va anomenar ermita Wontongam; més tard, en el 958, el monjo Yunpil la va anomenar ermita Geumoam; i l’any 1715 un altre monjo anomenat Inmuk, l’hi va donar el nom que té avui en dia, ermita Hyangiram. Trobo curiosa aquesta necessitat d’anar canviant-li el nom.

Aquest temple té diferents construccions, algunes originals i d’altres reconstruïdes.

El camí per arribar a l'ermita és molt empinat, però segons la llegenda, si en pujar passes per les set coves que hi ha en el camí se’t concedirà el desig que demanis. I diuen que molta gent fa la pujada amb l'esperança que el seu desig es faci realitat.

Aquest temple es troba a l’illa de Dolsan en un penya-segat del mont Geumosan, uns 320 metres sobre el mar. El nom d’aquesta muntanya significa muntanya de tortuga de ferro.

L’ermita es va fundar l’any 644 dC; es diu que el monjo Wonhyo quan estava aquí va tenir la visió del bodhisattva de la compassió. Una altra història parla d’una roca anomenada Gyeongjeon-bawi, o roca de l’escriptura budista. Aquesta roca esta col·locada de forma precària sobre altres roques, darrera del terreny de l’ermita. Quan el monjo que havia vingut aquí a meditar es preparava per marxar, desprès d’haver fet les seves pràctiques budistes, es va adonar que tenia masses escriptures budistes per viatjar amb elles. Així que va llançar els textos a l’aire i es van convertir en el que es coneix com la roca de l’escriptura budista.

Com deia abans, primer era l’ermita Wontongam, i després quan elmonjo Yunpil va venir a estudiar aquí l’hi va canviar el nom pel de Geumoam, en referència al nom de la muntanya.

L’any 1592 durant la invasió japonesa el temple es va cremar i va quedar totalment destruït. L’ermita la van utilitzar coma base els monjos guerrers, que donaven suport a l’almirall Yi Sun-si en la lluita contra els japonesos.

L’any 1715 el monjo Inmuk va reconstruir l’ermita i va ser quan se la va anomenar Hyangiram, meravellat per la vista a la sortida del sol, i el nom té a veure amb això.

L’any 2009 un incendi va destruir la sala principal i el pavelló de la campana. La resta d’estructures del temple no es van veure afectades.

Per arribar-hi primer es passa per un carrer ple de botigues i restaurants, força empinat. Després es paga l’entrada i es comença la pujada. Hi ha dos camins, es pot anar per les escales de pedra o per la pista.

Quan ja arribes al que és el conjunt del temple, hi ha més escales i passatges estrets entre les roques. Hi ha set coves o escletxes entre la roca. I una bona vista sobre la mar del sud.

Hi ha també diferents capelles amb escultures diverses, de Buda i bodhisattves, especialment Avalokiteshvara, el bodhisattva de la compassió.

L’aparcament queda a uns 10minuts a peu del lloc on comença la pujada. Després hi ha el carrer ple de botigues, amb molt pendent, que de pujada no passa res, però de baixada em feia una mica de por relliscar. I després les escales de pedra, més de 300 graons. 

Continuo pujant fins al proper nivell. La muntanya està plena de racons i detalls que em criden l’atenció, a part de les vistes que hi ha des d’aquí dalt.  

Després de la vista al temple vam anar a agafar el telefèric marítim. Se’ns havia fet tard i vam haver d’esperar mitja hora, abans no ens va tocar el nostre torn. Hi havia molta cua. En principi estava previst fer el trajecte d’anada i tornada en telecabina, però com que ja era fosc tan sols vam fer el trajecte d’anada.

El telefèric marítim de Yeosu és el primer d'aquest tipus que es va construir a Corea; connecta l'illa de Dolsan amb el continent per sobre de la mar. Es recorren 1,5 Km entre les terminals que hi ha en dos parcs, el Dolsan i el Jasan.

Hi ha dos tipus de cabines, les normals i les que tenen el terra de vidre per a poder observar l’oceà per sota els peus. La cua per les del terra de vidra encara era més gran, o sigui que vam anar amb les normals.

Mentre esperàvem el nostre torn ens vam entretenir per la terminal, i era bonic veure les cabines anant amunt i avall.

La vista des de dalt és bonica ja que es veu el pont Dolsan il·luminat i que va canviant de colors.

L’autobús ens va venir a recollir al parc Jasan i vam anar cap a l’hotel, que estava allunyat de tot. 

Com que era tard vaig menjar a l’hotel, però no tenien gairebé res. Em van fer un entrepà amb una hamburguesa i la meva sorpresa va ser quan vaig demanar si tenien vi que em van treure una ampolla de Don Simon. Era en ampolla de vidra i estava millor del que m’esperava. Recordo fa molts anys, un cap d’any en algun país del Sahel, per fer-me contenta van anar a buscar vi i em van portar un Don Simon, però era en tetrabric i no estava gaire bo. En total vaig pagar 30.000 wons, uns 20 euros.

L’hotel estava allunyat de tot, però tenia unes vistes molt bones. Tenia una terrassa amb una mitja lluna, un lloc idoni pels amants de fer-se fotografies.