Oman (2009)-12. Desert de Wahiba

Els deserts em fascinen, especialment els de sorra i dunes. He passejat per forces deserts arreu del mon i, tot i que alguns s’assemblen, trobo que cadascun té el seu encant, els tons de la sorra, la presència o no de roques, la vegetació... Aquest desert de l’est d’Oman no deixa indiferent.

El nom de desert de Wahiba és el nom històric, que fa referència a la tribu que vivia en aquesta regió, el Bani Wahiba. Actualment se’l coneix com a “Sharqiya Sands” ja que aquest desert es troba a la regió d’Ash Sharqiyah (Oman oriental) entre les planes interiors i la franja costanera del país que dona a la mar d’Aràbia. A mi m’agrada més el nom històric, així que seguiré parlant del desert de Wahiba.

És un desert de sorra i dunes, que fa uns 180 km de nord a sud i uns 80 d’est a oest.  L’any 1986 la Royal Geographical Society va organitzar una expedició per documentar la diversitat de terreny, la flora i la fauna. Es va veure que hi ha uns 16.000 invertebrats, 200 espècies d’animals salvatges, incloent-hi ocells, i 150 espècies de flora autòctona.

En aquest desert es diferencien dues zones: la alta i la baixa, en funció de l’alçada de les dunes. La Wahiba Alta, és on hi ha les grans dunes orientades de nord a sud, que sembla que es van formar pels monsons; les que estan més al nord daten de l’última glaciació regional, i arriben a tenir uns 100 metres d’alçada. La Wahiba Baixa té unes dunes més baixes.

L’àrea està ocupada per beduïns, que entre juny i setembre es reuneixen a Al Huyawah, un oasi prop del límit del desert, per recollir dàtils. Quan es va organitzar l’expedició de la Royal Geographical Society, bona part de la gent que hi havia en aquest aplec eren de les tribus al-Wahiba.

El desert es va formar durant el període Quaternari com a resultat de les forces del monsó que bufava cap al sud-oest i el vents alisis que venien de l’est. Sota la sorra superficials hi ha una capa més antiga de sorra carbonatada cimentada.

Al matí següent vam endinsar-nos pel desert dirigint-nos cap al sud, fins arribar a la costa, a la zona d’al-Khaluf. Després vam continuar per la costa, ja per carretera asfaltada fins a Ras al-Hadd.