Oman(2009)-5. Barka: fortalsesa i subhasta del peix

Al matí següent, ja recuperats dels vols, vam començar el nostre circuit pel país. Vam sortir cap al nord, seguint la costa, fins a Barka que es troba a uns 60 km de Masqat, a la governació de al-Batinah.

La regió d’al-Batinah (o Batina) es va convertir a l’islam l’any 629, quan Abu-Zayd al-Ansarí i Amr ibn al-As van ser acollits a Suhar per la família regnant dels al-Julanda. Suhar és una altra població costanera, uns 150 km al nord de Bakar.

Al segle XIII aquesta regió va ser envaïda dues vegades pels perses que s’hi van mantenir fins que els portuguesos els van expulsar el 1522; els portuguesos cobraven el tribut que abans es pagava al rei d’Ormuz, i de fet van controlar la costa fins al 1616. Després l’ocupació va ser ocasional, fins al 1643 quan els iarúbides els van expulsar. Durant el domini portuguès, Suhar (o Sohar) competia com a port comercial amb Mascat i Ormuz.

Nadir Shah va provar de recuperar aquesta regió l’any 1743; el setge de Suhar va durar nou mesos. Finalment els perses foren rebutjats per Àhmad ibn Saïd dels Bu Said que va adquirir un prestigi que li va valer l’imamat d’Oman per ell mateix i el soldanat de Masqat pels seus descendents.

Barka és una de les ciutats més importants d’Oman, gràcies a la seva ubicació estratègica a la costa del mar d’Oman. Està al sud de la regió d’al-Batinah i es considera la porta a aquesta regió.

Aquesta ciutat té unes 38 torres i almenys tres fortaleses, com el fort de Barka, el fort al Fulaij i Bait Al Naman.

Nosaltres vam anar a veure el fort o castell de Barka, però estava en obres i tan sols el vam veure per fora. És impressionant. La seva construcció va començar sota Saif bin Sultan (1692-1711) i es va completar durant el regnat d’Ahmad bin Said al-Busaidi (1711-1718) o Sultan bin Said II.

Quan va esclatar la rebel·lió de Masqat, Barka va caure en mans rebels, que van ser expulsats de la ciutat l’any 1914 per tropes britàniques.

Com ja he explicat a la part d’història, el soldanat de Masqat i Oman tenia el suport de l’Imperi Britànic, mentre que l’Imamat d’Oman tenia el suport de l’Imperi Germànic (2on Reich). 

El Soldanat de Masqat i Oman va ser un estat sobirà des de 1856 fins al 1970, tot i que de 1891 al 1970 era un estat sota protecció britànica. La capital era Masqat. A l’interior hi havia l’Imamat d’Oman (749-1959), amb la capital que alternava entre Nizwa i Rustaq.

La rebel·lió de Masqat va iniciar-se l’any 1913, quan els rebels de l’interior es van alçar contra l’autoritat del soldanat i van e van establir el seu propi estat, l’imamat ibadi.

L’any 1910 a Barka hi havia una comunitat de comerciants indis i crec que segueix existint una comunitat de Lawatis; aquest és un poble comerciant àrab, del golf Pèrsic, coneguts com a Khojas, però al golf se’ls coneix més habitualment com a Lawatis, en referència a la llengua que parlen, basada en el sindhi.

Es va construir a mitjans del segle XVII, en dues fases: la primera durant el regnat de Saif bin Sultan Al Ya’arubi, i la segona sota Hamad bin Saeed Al Busaidi.

Va servir com a seu de govern i residència del Wali (governador), i incloïa una sala de justícia i l’ala de l’Imam.

Va presenciar la massacre persa el 1728 durant l’època de Saif bin Sultan, reflectint els conflictes històrics pel control de la costa d’Al Batinah i Masqat.

Mercat del peix

A l’igual que en el mercat del peix de Mutrah, aquí també tenen l’espai on un cop has comprat el peix el portes perquè te’l netegin.

Subhasta del peix

Després de passejar una mica pel mercat del peix ens vam apropar a la platja per veure la subhasta del peix. No n’havia vist mai cap i ho vaig trobar curiós. Anaven arribant les barquetes i abans d’arribar a la platja rentaven el peix. Les peces grosses intentaven no arrossegar-les per terra per no embrutar-les.

Van descarregar un peix força gran i no va sortir cap comprador, en canvi quan van arribar a la platja peixos més petits la gent que estava esperant asseguda, es va aixecar i es va apropar al lloc, on de seguida va començar la subhasta.

Quan hi havia algun peix que feia estona que esperava comprador, el refrescaven amb aigua. Alguns venien el peix directament a la platja, altres estaven instal·lats al mercat.

 

 Des de Barka ens vam dirigir cap a l’interior per arribar a Nakhal. Per la carretera, ja des de Masqat, els cotxes que es veien eren bons i en bon estat, molts tot terrenys. Me n’adono, pels comentaris que tinc apuntats, que em sorprenia el bon nivell de vida, suposo que ho comparava amb països del Magreb, però també amb el país veí, el Iemen, que quan hi vaig ser el vaig trobar molt més pobre.  Les tasques de neteja i treballs més durs els feien els immigrants.

També em va sorprendre la tranquil·litat que s’hi respirava, els mercats molt tranquils, els automobilistes no tenien el costum de tocar el clàxon.