Nizwa és la ciutat més gran de la governació d’Ad Dakhiliyah.
Es troba a uns 140 km de la capital omanita, Masqat. És una ciutat i un oasi
del centre d’Oman. Està dividida pel uadi Kalbi que separa, la vila baixa
fortificada (Nizwat al-Sufala) i la vila alta també fortificada (Nizwat
al-Alaya o Samad al-Kindi).
Nizwa és una de les ciutats més antigues d’Oman, i en el seu
moment va ser un centre de comerç, religió, educació i art. Va adquirir
importància perquè ha estat un punt de trobada important a la base de les
muntanyes Hàjar Occidentals. Situada enmig d’una extensió verda de palmeres
datileres, està estratègicament situada a la cruïlla de rutes que uneixen
l’interior amb Masqat i els trams baixos de Dhofar, servint així com a enllaç
per a una gran part del país.
L’any 630 el profeta Mahoma va enviar una carta manuscrita en
la que demanava als habitants de la ciutat muntanyenca de Nizwa que es
convertissin a l’islam. Com a resposta el govern local va enviar una delegació
a Medina i van convertir-se a l’islam; llavors Mahoma va enviar un tutor per
ensenyar als habitants de Nizwa els fonaments d’aquesta religió.
El segon imam ibadita al-Warith va morir aquí a Nizwa, ofegat en una crescuda sobtada del
uadi Kalbu, aquí a Nizwa; des de llavors s’ha convertit en el lloc tradicional
d’enterrament dels imams.
L’explorador Ibn Battuta va visitar Nizwa al segle XIV, i la
descrivia com una ciutat al peu d’una muntanya, envoltada d’horts i rierols, i
amb magnífics basars i esplèndides mesquites netes.
Nizwa va ser la capital d’Oman als segles VI i VII dC. Donada
la seva profunda connexió amb l’arrel de l’islam, té diverses mesquites
antigues.
El més destacat és la gran torre circular. És el monument
nacional més visitat d’Oman. El fort era la seu administrativa de l’autoritat
dels imams i valís (governadors). La major part del fort va trigar uns 12 anys
a completar-se i es va construir sobre un rierol subterrani.
El disseny del fort reflecteix l’enginy arquitectònic omanita
de l’era iarúbida, que va significar un avenç considerable en les
fortificacions militars i la introducció de la guerra amb morters. La part
principal del fort és la seva enorme torre de 30 metres d’altura u 36 metres de
diàmetre. Els fonaments del fort s’endinsen 30 metres a terra, i una part de la
torre està plena de roques, terra i runa. Les portes tenen uns quants
centímetres de gruix i les parets són arrodonides i robustes, dissenyades per resistir
bombardejos de foc de morter. Hi ha 24 obertures al voltant de la part superior
de la torre per al foc de morter.
L’accés a la part superior només es fa mitjançant una escala estreta i sinuosa
bloquejada per una porta de fusta pesada que té punxes metàl·liques; la idea
era cansar a l’enemic i dificultar el seu avanç fins a la part superior de la
torre. Els que aconseguien superar aquesta cursa d’obstacles, corrien el risc
de cremar-se amb oli bullent o aigua que s’abocava per conductes que s’obrien
just a sobre de cada conjunt de portes i que s’anomenen forats d’assassinat. El
xarop de dàtils, un líquid que degotava de bosses de dàtils emmagatzemades en
cellers especials, també era útil com a alternativa a l’oli i l’aigua.
Els cellers subterranis emmagatzemaven menjar i municions. La
part superior de la torre estava envoltada per una muralla per protegir als 120
guàrdies que vigilaven el camp circumdant i anaven armats amb mosquetons i
pistoles de pedrenyal.
En un passadís fosc hi havia 6 trampes per agafar els enemics
desprevinguts; algunes escales tenen taulons de fusta que en cas d’atac es
podien treure, deixant el forat per on podria caure l’enemic.
Molt a prop del fort hi ha la mesquita Al-Qalaa, que es veu des
del fort, i el basar; des d’aquí també es veu el palmerar.
Just al costat del fort hi ha la mesquita Al Qala’a (mesquita del fort). Els seus orígens es remunten al segle VII, tot i que ha estat reconstruïda i renovada al llarg dels segles. És un dels llocs de culte més antics de la regió. Una altra mesquita de la mateixa època, és la mesquita de Sa’al, que està a l’altra banda del uadi.
La gran Mesquita del Soldà Qaboos es va inaugurar al setembre
del 2015 i és un edifici modern que encara no existia quan jo hi vaig anar.
En sortir del fort vam anar al mercat. La ciutat és famosa per l’artesania i productes agrícoles. Com és habitual, en el basar hi ha diferents seccions, pel peix, car, fruites i verdures, espècies, dàtils...
De la part del peix, que em sorprèn trobar-ho en una ciutat de
l’interior, és la mida dels peixos, molt grans.
