Oman (2009)-1. Introducció: geografia

Aquest és un viatge de deu dies (incloent vols) que vaig fer a l’abril del 2009. Tinc un bon record del viatge, tot i que al cap de 17 anys, el tinc força oblidat; per això em fa gràcia escriure sobre aquest país, reviure el recorregut gràcies a les fotografies i a les notes que havia anat prenent, i aprendre alguna cosa més amb la informació que vagi trobant. En certa forma és una redescoberta del viatge que vaig fer.

Si mirem el mapa de la península aràbiga veiem que Oman està situat en un racó, al sud-est de la península i té uns 1.600 km de costa.

El país està flanquejat pel golf d’Oman i la mar Aràbiga, el que va contribuir al seu aïllament; històricament els contactes d’aquest país amb la resta del mon eren per mar. Aproximadament el 82% de la seva superfície és desert.

La península de Musandam també pertany a Oman, tot i que està separat de la resta del país pels Emirats Àrabs Units (EAU); té una posició estratègica a l’estret d’Ormuz. A la governació de Musandam hi pertany també un altre territori, que es troba totalment envoltat pels EAU, Madha.

Madha es troba a mig camí entre la península de Musandam i el territori principal d’Oman. Curiosament, dins de l’enclavament de Madha, que pertany a Oman, hi ha un altre enclavament pertanyent als EAU, Nahwa.

Oman té quatre regions naturals: la plana costanera; un immens desert pla que cobreix gran part del centre d’Oman; el Dhofar, al sud, que és on es troba la ciutat de Salalah; i les muntanyes sobre la costa nord, amb el Djebel Sham (3.000 m) que és el pic més alt. Aquestes muntanyes deixen una franja plana a la costa nord, que és on hi ha les principals ciutat: Masqat (la capital), Matrah i Sur.

El desert de  Rub al-Khali és un dels més grans deserts de sorra del món. Ocupa un terç de la península Aràbiga, incloent-hi zones d’Aràbia Saudita, Oman, els Emirats Àrabs Units i el Iemen. Aquest desert, que disposa de grans reserves de petroli, forma una barrera entre el soldanat d’Oman i l’interior d’Aràbia.

En el mapa es pot veure marcat amb una línia de punts vermella, l’espai aproximat que cobreix aquest desert. Si no estic confosa, el seu nom significa “espai buit”. Quan vaig anar al Iemen va ser el primer cop que vaig sentir a parlar d’aquest desert.

La serralada del Hàjar (muntanyes de Pedra) és una cadena muntanyosa d’uns 700 Km de llarg, repartida entre el nord-est d’Oman i l’est dels Emirats Àrabs Units. Separa les terres més planes de la costa del golf d’Oman de l’altiplà desèrtic central. Es troba entre 50 i 100 km a l’interior des de la costa del golf.

Tot i ser un país desèrtic, Oman té alguns rius amb cabal permanent, i el que més abunda són uadis, que porten aigua de forma intermitent.

El uadi més popular és el uadi Bani Khalid, ja que té aigua tot l’any i s’hi formen una sèrie de piscines naturals. Està a uns 260 km de la capital, Masqat. A uns 150 km de la capital hi ha el uadi Shab, que diuen que és un dels més bonics del país.

El uadi al Arbeieen és de més difícil accés, tot i que tampoc està lluny de Masqat, a 130 km, però cal vehicle 4x4. En el uadi Darbat a l’estiu s’hi forma una cascada amb una caiguda d’uns 30 metres.

 Aquest mapa l’he tret de la web de mapes del mon: 

https://www.mapas-del-mundo.net/asia/oman