Corea delsud-34. Yeosu: Ermita Hyangiram i telefèric marítim

La ciutat de Yeosu la formen la península de Yeosu i més de tres-centes illes, la majoria deshabitades; segons els llocs consultats el nombre d’illes varia,  373, 365, 317.  

La ciutat vella de Yeosu es va fundar en el 1949 i la de Yeochon en el 1986; l’any 1998 es van fusionar per formar un sol municipi.

Un dels esdeveniments que destaquen de la ciutat és que va acollir l’exposició universal l’any 2012. 

Històricament es coneixia amb el nom de Yosu i en el període colonial japonès amb el nom de Reisui. Molt abans però tenia altres noms; l’any 538 se la coneixia amb el nom de Wonchon-hyeon/Dolsan-hyeon, després en el 757 va canviar a Haeub-hyeon/Yeosan-hyeon, un nou canvi l’any 940 quan es va anomenar Yeosu-hyeon/Dolsan-hyeon. Dolsan és el nom d’una de les illes.

A començaments del 1479, durant la dinastia Joseon, aquí hi havia el quarter general naval del sector oriental de la província de Jeolla; emsembla que va ser des d’aquí que va sortir la flota de l'almirall Yi Sun-sin, durant la guerra Imjin, en la que es va utilitzar el vaixell tortuga o kobukseon.

La rebel·lió de Yeosu va tenir lloc a l’octubre del 1948. Un grup de soldats es van rebel·lar contra el govern sud-coreà i van negar-se a anar a reprimir les protestes que hi havia a l’illa de Jeju. Com ja havia explicat, la rebel·lió de Jeju era en contra del govern i en contra de la divisió de Corea, i aquests soldats donaven suport a aquestes idees.

Les manifestacions en contra del govern i de la repressió a Jeju es van estendre fins a una altra població propera, Suncheon. 

Els soldats van aconseguir mantenir les dues poblacions sota el seu control durant uns quants dies. El govern va proclamar la llei marcial i amb l’ajuda de l’exèrcit dels Estats Units va ocupar les Yeosu i Suncheon, sufocant la rebel·lió.

En la revolta hi van participar soldats, però també estudiants i altres civils. No se sap el nombre exacte de víctimes que hi va haver, però s’estima que van morir unes 3.000 persones, a més hi va haver prop de cent desapareguts i 152 soldats executats i més de 5.000 cases destruides.

La muntanya Yeongchwisan té importància cultural ja que en ella hi ha dos temples budistes, Geumseongdae i l’ermita Dosolam.

El pont Dolsan, que està il·luminat a la nit, té 450 metres de llarg i uneix la illa de Dolsan amb la península de Yeosu.

Quan arribem a Yeosu el primer que fem és anar a visitar el temple ermita de Hyangiram. 

L’ermita Hyangiram és un temple budista que va ser construït l’any 644 per un monjo anomenat Wonhyo. És una de les quatre ermites budistes de Corea on es pot resar al bodhisattva Avalokitesvara.

Quan es va establir aquí el monjo Wonhyo es va anomenar ermita Wontongam; més tard, en el 958, el monjo Yunpil la va anomenar ermita Geumoam; i l’any 1715 un altre monjo anomenat Inmuk, l’hi va donar el nom que té avui en dia, ermita Hyangiram. Trobo curiosa aquesta necessitat d’anar canviant-li el nom.

Aquest temple té diferents construccions, algunes originals i d’altres reconstruïdes.

El camí per arribar a l'ermita és molt empinat, però segons la llegenda, si en pujar passes per les set coves que hi ha en el camí se’t concedirà el desig que demanis. I diuen que molta gent fa la pujada amb l'esperança que el seu desig es faci realitat.

Aquest temple es troba a l’illa de Dolsan en un penya-segat del mont Geumosan, uns 320 metres sobre el mar. El nom d’aquesta muntanya significa muntanya de tortuga de ferro.

L’ermita es va fundar l’any 644 dC; es diu que el monjo Wonhyo quan estava aquí va tenir la visió del bodhisattva de la compassió. Una altra història parla d’una roca anomenada Gyeongjeon-bawi, o roca de l’escriptura budista. Aquesta roca esta col·locada de forma precària sobre altres roques, darrera del terreny de l’ermita. Quan el monjo que havia vingut aquí a meditar es preparava per marxar, desprès d’haver fet les seves pràctiques budistes, es va adonar que tenia masses escriptures budistes per viatjar amb elles. Així que va llançar els textos a l’aire i es van convertir en el que es coneix com la roca de l’escriptura budista.

Com deia abans, primer era l’ermita Wontongam, i després quan elmonjo Yunpil va venir a estudiar aquí l’hi va canviar el nom pel de Geumoam, en referència al nom de la muntanya.

L’any 1592 durant la invasió japonesa el temple es va cremar i va quedar totalment destruït. L’ermita la van utilitzar coma base els monjos guerrers, que donaven suport a l’almirall Yi Sun-si en la lluita contra els japonesos.

L’any 1715 el monjo Inmuk va reconstruir l’ermita i va ser quan se la va anomenar Hyangiram, meravellat per la vista a la sortida del sol, i el nom té a veure amb això.

L’any 2009 un incendi va destruir la sala principal i el pavelló de la campana. La resta d’estructures del temple no es van veure afectades.

Per arribar-hi primer es passa per un carrer ple de botigues i restaurants, força empinat. Després es paga l’entrada i es comença la pujada. Hi ha dos camins, es pot anar per les escales de pedra o per la pista.

Quan ja arribes al que és el conjunt del temple, hi ha més escales i passatges estrets entre les roques. Hi ha set coves o escletxes entre la roca. I una bona vista sobre la mar del sud.

Hi ha també diferents capelles amb escultures diverses, de Buda i bodhisattves, especialment Avalokiteshvara, el bodhisattva de la compassió.

L’aparcament queda a uns 10minuts a peu del lloc on comença la pujada. Després hi ha el carrer ple de botigues, amb molt pendent, que de pujada no passa res, però de baixada em feia una mica de por relliscar. I després les escales de pedra, més de 300 graons. 

Continuo pujant fins al proper nivell. La muntanya està plena de racons i detalls que em criden l’atenció, a part de les vistes que hi ha des d’aquí dalt.  

Després de la vista al temple vam anar a agafar el telefèric marítim. Se’ns havia fet tard i vam haver d’esperar mitja hora, abans no ens va tocar el nostre torn. Hi havia molta cua. En principi estava previst fer el trajecte d’anada i tornada en telecabina, però com que ja era fosc tan sols vam fer el trajecte d’anada.

El telefèric marítim de Yeosu és el primer d'aquest tipus que es va construir a Corea; connecta l'illa de Dolsan amb el continent per sobre de la mar. Es recorren 1,5 Km entre les terminals que hi ha en dos parcs, el Dolsan i el Jasan.

Hi ha dos tipus de cabines, les normals i les que tenen el terra de vidre per a poder observar l’oceà per sota els peus. La cua per les del terra de vidra encara era més gran, o sigui que vam anar amb les normals.

Mentre esperàvem el nostre torn ens vam entretenir per la terminal, i era bonic veure les cabines anant amunt i avall.

La vista des de dalt és bonica ja que es veu el pont Dolsan il·luminat i que va canviant de colors.

L’autobús ens va venir a recollir al parc Jasan i vam anar cap a l’hotel, que estava allunyat de tot. 

Com que era tard vaig menjar a l’hotel, però no tenien gairebé res. Em van fer un entrepà amb una hamburguesa i la meva sorpresa va ser quan vaig demanar si tenien vi que em van treure una ampolla de Don Simon. Era en ampolla de vidra i estava millor del que m’esperava. Recordo fa molts anys, un cap d’any en algun país del Sahel, per fer-me contenta van anar a buscar vi i em van portar un Don Simon, però era en tetrabric i no estava gaire bo. En total vaig pagar 30.000 wons, uns 20 euros.

L’hotel estava allunyat de tot, però tenia unes vistes molt bones. Tenia una terrassa amb una mitja lluna, un lloc idoni pels amants de fer-se fotografies.