Zeugma és una població que es troba a uns 60 km l’est de
Gaziantep, a la riba del riu Èufrates. Ho he posat com un apartat de Gaziantep
ja que part del seu llegat es troba en un important museu d’aquesta ciutat, el
museu dels mosaics. Així aquí comentaré en primer lloc la importància de
Zeugma, i després he posat dos subapartats, un corresponent al museu dels
mosaics, i l’altre al recinte arqueològic de Zeugma.
Va ser una ciutat del regne de Commagena (163 aC- 72 dC), que
després va ser incorporat a l’Imperi Selèucida. La ciutat la va fundar, cap al
300 aC, un dels generals d’Alexandre
Magne, Seleuc I Nicàtor (358 aC - 281 aC); Nicàtor significa vencedor. Seleuc I
Nicàtor va ser el fundador i el primer
rei de l'Imperi Selèucida. Quan va fundar aquesta ciutat la va anomenar Selèucia
de l'Èufrates. Era un punt de parada per on es podia creuar fàcilment el riu
Èufrates. Més tard va acabar sent l’únic lloc de pas, ja que l’altre que hi
havia més al sud, patia molts atacs i saquejos per part d’àrabs nòmades. A
l'altre riba hi havia la ciutat d'Apamea de l'Èufrates (actualment Biredjik).
Es va escollir aquest lloc precisament per la seva posició
estratègica, ja que des d’aquí es controlava un dels principals passos del riu
Èufrates. Al llarg
de la historia,
Zeugma va ser un important centre comercial degut a la seva ubicació que
permetia tant el transport terrestre com el fluvial.
Durant l’època hel·lenística, Zeugma va ser una de les ciutats
més importants d’Anatòlia.
L’any 64 aC, en època de Pompeu va passar a estar sota control
romà, i és quan se la va anomenar Zeugma, que em sembla que vol dir pont de
barques. Si ho tinc ben entès, fins llavors per creuar el riu es feia servir
una mena de pont, format per una sèrie d'embarcacions col·locades en filera,
amb una coberta de planxes de fusta que les unia i permetia el pas, com si fos
una passarel·la, de forma que la gent podia creuar el riu fàcilment d’una riba
a l’altra.
Em sembla que aquest pont de barques era anterior als romans, i
precisament per la seva presència en aquest indret van anomenar a la nova
ciutat Zeugma. I llegeixo que una de les primeres coses que van fer els romans
va ser construir un pont per creuar el riu Èufrates. Suposo que aquest devia
ser de pedra.
La construcció del pont sobre l’Èufrates va proporcionar a la
ciutat un paper rellevant en la ruta de la seda, entre Xina i Antioquia, que en
aquella època era un dels principals ports de la mediterrània. Això va fer que
a la ciutat hi arribessin rics comerciants i homes de negocis, que competien
amb els governadors i els militars, per veure qui tenia les millors vil·les,
amb les millors piscines i els mosaics més impressionants.
En l’època de major esplendor de Zeugma es calcula que podria
haver tingut uns 80.000 habitants.
Va formar part de Síria, i durant dos segles va ser la seu de
la legió romana creada per Marc Antoni, cap al 42 aC, la legió IV escítica, per
iniciar des d’aquí la conquesta de l’Imperi Part. Això va augmentar encara més
la importància de la ciutat. Va ser una època on van sorgir activitats
artístiques que van dur a un bon desenvolupament cultural.
Però aquest esplendor de Zeugma es va acabar quan l’any 256 dC
va ser ocupada i destruïda Sapor I de Pèrsia, de l’Imperi Sassànida; no gaire
més tard un terratrèmol la va acabar de destruir.
La ciutat mai no va recuperar el seu esplendor, tot i que l’emperador
bizantí Justinià I (527-565) la va restaurar. En el segle VII Zeugma quedava
abandonada més o menys en la mateixa època fundava la ciutat de Belkis més al
sud. Un cop abandonada i amb l’arribada dels àrabs, Zeugma va quedar oblidada.
Va ser en la dècada de 1960 que es va descobrir el tresor de
Zeugma, però el jaciment va patir nombrosos espolis. Diuen que segurament molts
dels mosaics que es troben en diversos museus del mon, en que es diu que son de
la mediterrània oriental, siguin de Zeugma.
Les excavacions controlades van començar l’any 1987, sota la
direcció del Museu de Gaziantep. Des de llavors s’han anat fent campanyes de
forma continuada. Ara be, a finals del segle XX, el govern de Turquia va
aprovar un gran projecte hidràulic: la construcció de 22 preses entre els rius
Tigris i Èufrates, amb la intenció de convertir el sud del país, que és
desèrtic, desèrtic en una zona de regadius.
Aquest projecte que va servir per millorar l’agricultura i la
ramaderia en aquestes regions, no va tenir en compte el seu ric passat
històric. Aquesta és una de les zones del món amb més jaciments arqueològics, i
la construcció de les preses va inundar molts d’aquests jaciments.
La presa que està propera al turó de Zeugma és la presa
Birecik.
L’any 1995 els arqueòlegs francesos Pierre Leriche i Catherine
Abadie-Reynal, van participar en les excavacions per poder ensenyar al món la
joia romana que quedaria coberta per les aigües quan es construís la presa. En
els anys següents, diversos arqueòlegs de tot el món es van sumar al projecte
de salvar el màxim d’objectes i de mosaics possibles.
L’any 2000, David W. Packard, un filantrop estatunidenc, va
llegir sobre Zeugma en el New York Times i va decidir finançar una excavació
d’emergència. Va contractar a la Unitat Arqueològica d’ Oxford, sota la
direcció de Robert Earley, per a trobar especialistes en mosaics i a un equip
francès per a rescatar artefactes preciosos de la antiga ciutat en el riu
Èufrates abans de que fos inundada per la presa de Birecik.
Amb un pressupost de cinc milions de dòlars, 60 arqueòlegs i
200 treballadors van treballar conjuntament per excavar tres àrees del lloc, de
juny a octubre del 2000. La prioritat inicial va ser salvaguardar i documentar
la Zona A, que va desaparèixer sota les aigües de la presa al juliol del 2000.
Després es van traslladar a la Zona B, que estava programada per ser submergida
a l’octubre del 2000 quan l’aigua arribés al màxim nivell. La Zona C, que
consisteix en les parts més elevades de la ciutat, no es va veure afectada per
la presa.
Amb aquestes excavacions d’emergència, es van trobar i salvar
45 mosaics a Zeygma, dels quals 22 estaven gairebé intactes: per això a l’hi
van donar el sobrenom de “la segona Pompeia”.
Part dels mosaics també es van documentar i salvaguardar
importants artefactes històrics abans de que es perdessin per la inundació
causada per la presa. L’excavació també va aportar informació sobre la rica
historia i el patrimoni cultural de l’antiga ciutat de Zeugma.
Finalment l’estiu del 2000, i
amb varies campanyes arqueològiques en marxa, l’aigua va cobrir gran
part de Zeugma. Va quedar coberta per l’aigua tota la zona plana de la ciutat,
que era on hi havia l’antiga ciutat grega, i també més del 30% de la zona del
turó.
Les excavacions han continuat i se segueixen rescatant mosaics.
La ciutat històrica de Zeugma segueix sent un important punt d’atracció per la seva cultura i història i
perquè aporta valuosa informació sobre el passat de la regió.
El museu dels Mosaic que hi ha a Gaziantep és on s’han ubicat
els mosaics trobats a Zeugma. És un museu impressionant. És el museu de mosaics
més gran del mon, amb 1700 m
2 de mosaics, més gran que el Museu
Nacional del Bardo, a Tunísia que fins a l’obertura d’aquest museu era el més
gran en aquest ram. Va obrir al públic al setembre del 2011.
Hi havia força gent visitant el museu, però està ben
organitzat. Es vol mostrar als visitants la forma de vida, la cultura i
creences de la gent que vivia aquí. Per això s’ha recreat l’entorn, amb
repliques en mida real de carrers, fonts, parets i fonaments de les cases.
Els primers mosaics que es veuen son els que van trobar prop
del riu Èufrates, i com més t’allunyes de l’entrada més allunyats del riu
estaven i corresponien a les cases de zones més altes.
Sota de la presa s’han trobat els mosaics dels banys romans i
que es poden veure a la planta baixa. En aquesta mateixa planta, hi ha una estàtua de Mart, col·locada com estava a l’antiga ciutat, ara com a protector
del museu, i que es pot veure des de tots els pisos.
La col·lecció d’aquest museu inclou 2.448 m² de mosaics hel·lenístics
grecs i romans, 140 m² de frescos, 4 fonts romanes, 20 columnes, 4 estàtues de
pedra calcària, l’estàtua de Mart de bronze, esteles de tombes, sarcòfags i
fragments arquitectònics.
Una de les peces més famoses del museu, que es troba en una
sala un tant amagada, i en penombra és el mosaic de la noia gitana.
En la dècada de 1960 dotze peces del mosaic de la noia gitana, va
anar a parar a l’estranger i van ser venudes a la universitat estatal de Ohio,
l’any 1965. Entre els 2012 i el 2018 es va
estar negociant el retorn a Turquia d’aquestes peces.
L'edifici del museu i els seus artefactes van sobreviure al
terratrèmol de l’any 2023, a diferència de molts edificis de Gaziantep. El
museu es va reobrir l'abril de 2023, dos mesos i mig després del terratrèmol.
Un equip d'arqueòlegs, dirigit pel professor Kutalmis Grkay de
la Universitat d'Ankara, va desenterrar tres mosaics grecs antics, mosaics de
vidre molt ben conservats, del segle II aC. Segons aquest arqueòleg, els
mosaics de colors eren parts integrals de les cases fa mil·lennis.
Aquests
mosaics representen diverses figures mitològiques com déus, deesses i herois
antics. Els mosaics estaven en una habitació perquè els hostes poguessin
admirar-los mentre xerraven i bevien. El tema dels mosaics se seleccionava
segons la funció que tenia l’habitació: per exemple, un dormitori podria
presentar un mosaic que retratés amants com Eros i Telete. Els mosaics també
reflectien els gustos i interessos intel·lectuals del propietari, s’escollien
escenes segons la impressió concreta que es volia causar.
La ciutat estava poblada per grecs, sirians i jueus. Era una
ciutat benestant amb una població de vuitanta mil habitants i al segle II i III
aC, era de mida comparable a un altre gran centre de l'hel·lenisme, Alexandria,
a Egipte.
La majoria dels mosaics grecs de Zeugma, que van ser recuperats
en excel·lents condicions, pertanyen al segle II aC, són anteriors als mosaics
romans. Ara be, alguns dels mosaics representen divinitats gregues i romanes
conjuntament, el que sembla indicar que serien d’època romana, de diferents
èpoques, fins al 253 dC quan la ciutat va ser destruïa pels sassànides.
