Pakistan-55. Bhit Shah: santuari de Shah Abdul Latif Bhittai

Després de dinar ens aturem a Bhit (o Bhit Shah) per visitar el santuari del major poeta musulmà de la llengua sindi, Shah Abdul Latif Bhittai.

Shah Abdul Latif Bhittai (1689/1690 - 1752) va néixer en el si d’una família de Hala Haweli, originària d’Herat. Va créixer a la propera ciutat de Kotri Mughal.

La tradició local sosté que era analfabet, però el seu ús de l’àrab i el persa en la seva poesia i l’evident influència del poeta persa Rumi en el seu pensament mostren que estava ben educat.

Quan tenia uns 20 anys es va enamorar de Saida Begum, filla d’un aristòcrata arghun de Kotri Mughal, Mirza Mughal Beg. Això va comportar problemes a la família que van haver de tornar Hala Haweli.

Aquest enamorament de joventut el va marcar profundament, i va marxar de casa vagant pels deserts i embarcant-se en viatges a través de Sind i terres adjacents. Diuen que potser va ser en aquest viatge que es va despertar la seva vena poètica.

En els seus poemes esmenta els llocs per on va passar. En el viatge, que va durar tres anys, va conèixer a ioguis i els va acompanyar a les muntanyes del sud de Balutxistan, després cap a l’est. Es va separar dels ioguis a Thar, va passar per Jaisselmer abans de retornar cap a l’oest i arribar a casa.

L’any 1713 moria assassinat el pare de Saida Begum i després d’això els joves es van poder casar; ella va morir pocs anys després, sense que haguessin tingut fills. Ell no va tornar a casar-se. Es va dedicar a la vida espiritual.

La seva pietat va atreure un gran nombre de seguidors, cosa que li va valer l’hostilitat dels nobles i de Noor Mohammad Kalhoro, el governant del Sind, que es diu que va intentar assassinar-lo sense èxit per enverinament.

Uns deu anys abans de la seva mort, va deixar la seva llar i es va traslladar a un turó de sorra a pocs quilòmetres de Hala Haweli, que més tard es va conèixer com a Bhit Shah (Monticle de Shah), d’aquí ve el títol Bhittai (l’habitant de Bhit).

Bhittai va morir a Bhit el 21 de desembre de 1752 a l’edat de 63 anys i va ser enterrat allà mateix. Després, el governant del Sind, Mian Ghulam Shah Kalhoro, va fer construir un mausoleu sobre la seva tomba. He trobat tres possibles dates per a la construcció: 1754, 1765 i 1772. Sigui quina sigui la data correcte, a finals del segle XVIII era un lloc de pelegrinatge.

Els seus poemes van ser compilats pels seus deixebles en l’obra “Shah Jo Risalo”, que es va publicar per primer cop l’any 1866. Des de llavors se n’han publicat diverses traduccions a l’urdú i a l’anglès. La poesia de Bhittai és popular entre la gent del Sind i és venerat a tota la província.

És un lloc de trobada dels cants i la música tradicional sufí. Hi ha un músic cantant tot el dia, canten textos i  contes del poeta; segons els diàlegs el mateix cantant, fa veu d’home o de dona. Hi havia molta gent i vam poder escoltar als músics cantant.

A l’interior em va sorprendre veure en algunes tombes uns llitets amb llibres; m’expliquen que els posen les dones que volen tenir fills.