Pakistan-68. Karachi, barri de Clifton

Acabem la nostra estada a Karachi a la platja de Clifton. Va ser una sorpresa descobrir l’ambient que hi havia; molta gent, moltes famílies, tots gaudint de l’aigua i els entreteniments diversos que hi ha.

Un dels principals atractius de la ciutat és la costa marítima, i Clifton és una de les zones de la ciutat que té més afluència de gent.

Clifton és un dels barris més rics de la ciutat, on hi ha algunes de les propietats immobiliàries més cares de Karachi. Hi ha també diversos consolats estrangers, centres comercials de gamma alta, i botigues de marques internacionals.

El santuari del patró de Karachi, Abdullah Shah Ghazi, es troba també en aquest barri.

L’àrea al voltant de Clifton era una costa força estèril abans del domini britànic; els locals l’anomenaven “Hawa Bandar” (Port del Vent). Abans de que es convertís en un suburbi de Karachi la costa de Clifton era coneguda pel santuari del segle VIII d’Abdullah Shah Ghazi, considerat el patró de la ciutat. Aquest santuari es troba al costat de l’històric temple hindú Sri Ratneswar Mahadev.

Clifton es va desenvolupar inicialment a finals del segle XIX sota el domini colonial britànic; inicialment era el lloc de segones residències de l’elit britànica, quan volien allunyar-se de la ciutat.

A principis del segle XX, els parsis de l’Iran van començar a traslladar-se a la zona, i de seguida els van seguir els musulmans i els hindús.

El complex Jehangir Kothari es va construir en uns terrenys donats l’any 1919, per Jehangir Hormasji Kothari, un filantrop i home de negocis parsi. Es va inaugurar l’any 1920. Es troba en un turó a la costa de Clifton i hi ha dos pavellons i un passeig que els uneix.

Un altre edifici dels inicis del barri de Clifton és el que ja hem visitat, el palau Mohatta, del 1927.

El pont de Clifton va ser construït a la dècada de 1930 per connectar aquest barri amb el centre de Karachi. A la dècada de 1950, els propietaris de camells van començar a oferir passejades per la platja als turistes locals.

A la dècada de 1970 és quan aquest barri es va començar a desenvolupar com un dels principals centres comercials de Karachi.

En la dècada de 1970, el govern de Zulfiqar Ali Bhutto va planejar obrir un casino a la zona propera a la platja de Clifton per atraure a turistes estrangers. La idea es va abandonar aviat per qüestions polítiques, i l’estructura va romandre buida durant moltes dècades fins que va ser adquirida per una empresa local de parcs d’atraccions, que hi va obrir el “Sindbad”, un centre d’entreteniment temàtic, que es va tancar a principis de la dècada del 2000. Va estar un altre interval de temps tancat i finalment es va enderrocar per construir-hi el Dolmen Mall, un centre comercial que actualment és un dels principals centres comercials del país.

La zona també alberga l’antiga residència de Zulfiqar Ali Bhutto i l’actual residència de Bilawal Bhutto Zardari i Asif Ali Zardari. Bilawal Bhutto Zardari va fer construir un mur de protecció al voltant de la casa, i això ha dut molta polèmica, molts polítics locals demanen que el facin enderrocar.

L’ambaixada de Xina es troba en aquest barri i l’any 2018 va patir un atemptat terrorista.

Els dos edificis més alts de Pakistan es troben en aquest barri, Bahria Icon Tower i  l’Ocean Towers.

A Clifton se celebra cada any un festival de menjar, és el festival d’aquest tipus més gran del país. Va començar a celebrar-se en el 2016, és un gran esdeveniment culinari i de restauració, amb més de 95 parades. Molts nous restauradors i aspirants a xefs donen a conèixer els seus plats d’inspiració local i internacional en aquest esdeveniment.

La platja de Clifton està considerada com la platja més popular de Karachi. Es va veure afectada per un vessament de petroli l’any 2003 i va estar tancada durant tres dies per ferla neteja. Més tard, en el  2005 s’hi van fer obres de millora.

Era ja mitja tarda quan hi vam arribar, a l’hora de marea baixa, pel que hi ha molt tros de sorra humida i plena de restes diverses abans d’arribar fins a la vora de la mar.

Molta gent que demana que li facis fotografies, altres amb ganes de conversa.

A un metre de l’aigua una dona gran està asseguda en una cadira, envoltada de sabates; suposo que són les dels seus nets que es remullen a l’aigua. De cop, l’aigua arriba fins on està ella i arrossega les sabates, que entre uns i altres arrepleguen de nou. En altres punts de la platja passa el mateix, i de tant en quant veus gent perseguint les seves sandàlies.