Pakistan-58. Cementiri de Sonda. Baix Sind.

Comencem la darrera etapa del viatge; sortim d’Hyderabad per anar a Karachi, però no anem directament sinó que ens desviem una mica per veure alguns cementiris pel camí.

La primera parada que fem és per visitar el cementiri de Sonda o Soonda, ho he trobat escrit de les dues formes.

En diuen cementiri però no és cap recinte tancat, sinó que hi ha un ampli descampat amb tombes disperses, algunes molt deteriorades, fragments escampats aquí i allà, i algunes que es conserven en bon estat, o potser les han restaurat.

No gaire lluny d’aquest descampat deu passar el camí que du a una font o un pou, ja que hi ha força trànsit de dones amb recipients acolorits al cap.

El poble de Sonda es troba a 36 km de Thatta, que va ser la capital de la dinastia Samma. Aquesta dinastia va governar el soldanat del Sind des del 1351 al 1524; fins al 1388 tributària del soldanat de Delhi i després independent. L’any 1524 va ser reemplaçada per la dinastia Arghun.

Els governants Samma, coneguts per les seves reformes administratives i pel mecenatge de les arts, van tenir un paper important en la configuració del paisatge cultural de Sind. Els seus governants tenien el títol de jam, equivalent a rei o soldà.

Es diu que va ser un membre d’aquesta dinastia, Jam Tamachi (1367-1379), el que va fundar el poble de Sonda.

Era una dinastia musulmana i sembla que en aquest poble hi vivien algunes famílies nobles molt pietoses i santes, que eren molt apreciats pels musulmans. Per això després de la seva mort la gent venia a visitar les seves tombes.

Les tombes que hi ha en aquest cementiri corresponen a l’època de la dinastia Samma, de quan estava en el seu millor moment. Per a la construcció de les tombes es va fer servir la pedra groguenca de les muntanyes veïnes, em sembla que és gres.

Destaquen que hi ha tombes d’homes i dones, de criatures, de guerrers i de gent corrent. Algunes estan agrupades sobre un pedestal. El que és impressionant són els relleus i gravats que hi ha. A partir del que es representa en aquests relleus es dedueix si la persona enterrada era un home o una dona, el rang i a què es dedicava.

En les tombes de les dones hi ha representades joies, com ara braçalets, collarets, arracades i turmelleres.

En les dels homes hi ha representacions de soldats a cavall, guerrers i arquers. En algunes es veuen gravades serps i espases, i diuen que potser també corresponen a soldats i guerrers. Algunes tenen un turbant representant que la persona enterrada allà és un home.

La diferència de rang en els guerres pot venir representada per lloses verticals que s’han trobat en algunes tombes, i que representen un guerrer a cavall brandant una espasa.

En una parella les tombes de l’home i de la dona es troben a la mateixa alçada i tenen la mateixa mida. Les dels fills més avall i més petites. Les de personal de servei deuen ser les més senzilles.

Amb el pas dels segles s’han fet molt malbé, en part per les inclemències del temps, però també per vandalisme i saqueig. He llegit que lloses de pedra trencades de les tombes es regalaven per obtenir favors, i que es feien servir per decorar cases particulars. 

Quan vam venir aquí ens van parlar de la tribu Jokhio, que eren nòmades del desert del Balutxistan que es van instal·lar al Sind i van adoptar-ne la llengua.

Els Jokhio són una tribu Samma del Sind. Van ser una tribu poderosa que va tenir gran importància política en el Raj Sind britànic.

Les tombes de Chaukhandi, que anem a visitar més tard són d’aquesta tribu, i les tombes de Sonda s’assemblen a les de Chaukhandi, per tant penso que potser era la mateixa tribu Jokhio la que les va construir.

L’existència de la tribu Jokhio es remunta a principis del segle XII, però quan van tenir un paper important en la història va ser en el segle XIII durant la lluita pel poder entre el governant del moment, el rei Dari, i els Kalhora. Van tenir també importància durant la dinastia Talpur, en el segle XIX.

Entre el segle XVI i XVIII molts Jokhios venien cap a la costa per a ser-hi enterrats. Suposo quemoltes de les tombes senzilles que es veuen en aquest descampat són d’ells.