Pakistan-67. Karachi, palau Mohatta

La següent visita que fem és al palau Mohatta. No deixen fer fotografies a l’interior del palau, tan sols de l’exterior.

Aquest luxós palau se’l va fer construir, l’any 1927, Shivratan Chandraratan Mohatta, un ric empresari hindú. Si no estic confosa, la primera idea era que fos la residència d’estiu i més tard la residència fixa.

Va escollir el barri costaner de Clifton per ubicar-hi la seva residència. L’arquitecte encarregat de la construcció  va ser Ahmed Hussein Agha, un dels primers arquitectes musulmans de l’Índia i que havia vingut de Jaipur per assumir una tasca com a agrimensor en cap del municipi de Karachi. Ahmed Hussein Agha va dissenyar diversos edificis a Karachi, però el palau de Mohatta va ser el que va impulsar la seva carrera professional. Treballant en un estil renaixentista mogol amb una combinació de la pedra groguenca local i la rosa de Jodhpur, va recrear els palaus anglo-mogol dels prínceps rajputs.

Mohatta tan sols va poder gaudir del palau uns vint anys, ja que quan hi va haver la partició de l’Índia, va marxar de Karachi per anar al nou estat hindú.

En quedar buit el palau, l’any 1947, el govern de Pakistan el va adquirir per allotjar-hi el Ministeri d’Afers Exteriors. L’any 1964 el Ministeri d’Afers Exteriors es va traslladar a Islamabad i el palau va passar a una de les germanes d’Ali Jinnah, Mohtarma Fatima, que hi va viure fins a la seva mort, en el 1967.

Fatima Jinnah es va traslladar a viure al palau l’any 1964, i el palau es va convertir el centre de la seva campanya presidencial contra el president Ayub Khan. Després de la seva mort prematura, la seva germana Shireen Jinnah es va traslladar a ocupar la planta baixa durant molts anys. Amb la seva mort el 1980, la propietat va entrar en litigi i va quedar clausurada fins al 1995, quan la va comprar el govern del Sind juntament amb el govern federal.

Es va acordar que en aquest monument s’hi instal·laria un museu que fomentaria la consciència i l’apreciació del patrimoni cultural del Pakistan i de la regió. Es va restaurar l’edifici per adequar-lo al seu nou us, i es va obrir al públic el 15 de setembre de 1999.

El palau té nou cúpules, amb una cúpula central. A la planta baixa hi ha àmplies sales senyorials, pensades per a l’entreteniment. Els espais privats es troben a la primera planta, on hi ha una terrassa. L’escala que puja al primer pis és de fusta de teca. Hi havia un temple familiar dedicat al déu hindú, Shiva. No recordo com era, ja que no es podien fer fotografies.

Hi ha tres nivells, soterrani, planta baixa, primer pis fins arribar al terrat. El soterrani és bastant petit i consta d’una escala que baixa cap a una sala amb una piscina d’aigua calenta que té un vestidor connectat. Diuen que tenia un sistema d’aigua freda i calenta connectat, que subministraria l’aigua a la piscina. A prop d’aquesta sala hi ha petites obertures, dos a cada costat, que podien servir com a punts d’entrada de llum solar i també per deixar sortir el vapor.

A cada cantonada del palau hi ha torres octogonals; tan sols les dues que es troben prop de l’entrada principal tenen escales de cargol que pugen fins al terrat.

Al vestíbul hi ha un mural que sí que podem fotografiar. Després em de deixar els mòbils a la recepció.