Pakistan-54. Fort RaniKot

Continuem cap al sud; per arribar al fort Ranikot es passa per una zona muntanyosa, àrida i poc poblada, són les muntanyes que separen l’Alt i el Baix Sind, i també separen el Sind del Balutxistan.

El fort Ranikot és un dels més grans del món, se l’anomena la Gran Muralla del Sind, o del Pakistan, ja que es veu des d’una distància de més de 30 km.

L’objectiu de la seva construcció no està del tot clar i segueix sent motiu de debat. Hi ha diferents hipòtesis: una fortalesa defensiva, per controlar les rutes comercials o com a retirada reial.

La grandesa del fort és impressionant. Té unes muralles massives i baluards estratègicament col·locats que s’estenen a través de la serralada de Kirthar. Construït principalment amb pedra calcària natural i maons cuits, el seu disseny s’ajusta perfectament al terreny accidentat que l’envolta.

El fort alberga estructures més petites, com ara el fort Meeri (un fort dins del fort) i la porta de Sann, que és l’entrada principal.

He trobat un plànol en el que es pot veure la muralla, les quatre portes, les estructures que hi ha a l’interior i el riu Rani que el creua, i que l’hi dona el nom.

https://architecturalanatomyblog.wordpress.com/2017/06/24/ranikot-fort-the-great-wall-of-sindh/

El Fort Ranikot està 90 Km al nord de Hyderabad i la ciutat més propera és Sann, que es troba a 21 km de la porta oriental, la Porta de Sann, que és l’entrada principal.

El fort es troba dins del Parc Nacional de Kirthar, que és el segon parc nacional més gran del Pakistan.

El propòsit original i els arquitectes del fort de Ranikot són desconeguts. Antigament es creia que el fort va ser construït durant l’època sassànida, també s’havia especulat en que era obra dels escites, els parts o els grecs bactrians, però proves més recents mostren que el fort es va construir durant la dinastia Talpur (1783-1843).

Els estudis arqueològics indiquen que la primera construcció es va fer en el segle XVII i que algunes de les estructures que es veuen actualment són reconstruccions fetes per la dinastia Talpur.

Un pilar de la porta Sann que havia col·lapsat tenia un fragment de carbó vegetal incrustat al morter, es va analitzar i s’ha determinat que aquesta porta es devia renovar en el segle XVIII.

Dins del fort principal hi ha un fort més petit conegut com el “Fort Miri” que es troba a uns 3 km de la porta de Sann, i es diu que va servir com a palau de la família reial, la família del Mir.

Del que ens van explicar em vaig quedar amb la idea que el que volien els Talpur era encerclar amb una muralla tota la vall per defensar-se dels britànics. Abans de que estigués acabat la ciutat de Hyerabad va caure en mans dels britànics, en el 1843.

Llegeixo que es van dur a terme obres de restauració al fort, particularment al complex de la porta Sann, el mur de fortificació que s’estenia cap al sud, la mesquita i el petit fort o palau Miri dins del fort principal. Els responsables de la restauració eren el departament d’Arqueologia del Pakistan, el Departament de Cultura del Sind i l’administració del districte de Dadu.  

Hi va haver denúncies de mala construcció i favoritisme en l’adjudicació de contractes i l’any 2005 es va iniciar una investigació. L’informe de la Comissió d’Investigació va indicar que els treballs de restauració estaven mal fets amb ciment i pedra nova sense ajustar-se a la “Carta de Venècia per a la Conservació i Restauració de Monuments” i va recomanar aturar els treballs posteriors al fort. Basant-se en aquest informe, es van suspendre els treballs de restauració el 2006. Hores d’ara no sé si s’ha continuat.