Les obres van començar a l’agost del 1863 i van continuar fins
a l’octubre del 1865. Quan es va inaugurar encara no estava totalment acabat.
Es va construir per ser l’ajuntament de la ciutat, però no hi va ser gaires
anys.
Aquí s’hi va ubicar la primera biblioteca de la ciutat. Actualment
conserva l’antiga biblioteca i també té sales d’exposicions.
La biblioteca és una de les més grans de Karachi i alberga una
col·lecció de més de 70.000 llibres, inclosos manuscrits rars.
L’edifici està envoltat de jardins i serveix com a centre
cultural, acollint exposicions d’art, esdeveniments literaris i reunions
comunitàries. En el mateix edifici hi ha la biblioteca i el Museu del Patrimoni
de Karachi.
Va ser la primera estructura del sud de Pakistan construïda en
estil indo-gòtic, dels arquitectes colonials britànics.
No sé si tots els sostres de l’edifici o tan sols el de la sala
que visitem, estan decorats, i és obra de l’artista pakistanès de renom mundial
Sadequain. Ho va pintar a la dècada de 1980 però va morir l’any 1987 abans
d’acabar-lo. Hi ha una sala la costat on es poden veure altres obres d’aquest
artista.
Entre el 2002 i el 2011 es va tancar diversos cops, per intents
d’atacs terroristes al consolat d’Estats Units que estava a la vora. Quan l’any
2011 el consolat es va traslladar de lloc,
el Frere Hall va tornar a obrir de forma permanent.
Va néixer en una família de cal·lígrafs de l’estat d’Uttar
Pradesh. L’any 1947, després de la partició de l’Índia tota la família es va
traslladar a viure aquí a Karachi. A finals de la dècada de 1940 es va unir al
Moviment d’Escriptors i Artistes Progressistes.
Els artistes d’aquest moviment combinaven les formes d’art
tradicionals, especialment la cal·ligrafia, dins d’una obra d’art
contemporània. Rebutjaven els conceptes artístics occidentals i buscaven nous
llenguatges visuals que reflectissin la seva pròpia cultura i patrimoni.
Aquests artistes van transformar amb èxit la cal·ligrafia en una estètica
moderna, alhora contemporània i indígena.
El sostre del Frere Hall és la darrera obra, i inacabada, de
Sadequain, per això té importància històrica. Mostra en negreta, les paraules
Arz-o-Samawat (Terra i cels). Abans de començar a pintar aquest mural al sostre
el va dedicar als ciutadans de Karachi. El gran mural està pintat en desenes de
panells individuals que s’ajunten com les peces d’un trencaclosques.