Pakistan-60. Thatta: necròpolis de Makli.

En un turó a 6 km al nord-oest de Thatta hi h a la necròpolis de Makli. Va ser la necròpolis de tres dinasties que van governar el Sind: els Samma, els Arghun i els Tarkhan.

La necròpolis de Makli és un dels jaciments funeraris més grans del món; en una extensió d’uns 10 km2  hi ha entre 500.000 i 1 milió de tombes, construïdes al llarg d’uns 400 anys.

En aquesta necròpolis hi ha tombes i mausoleus de la reialesa i també de diversos sants sufís i erudits. Forma part del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1981, ja que és un testimoni excepcional de la civilització del Sind entre els segles XIV i XVIII.

Segons una llegenda, un pelegrí del Hajj es va aturar aquí i va quedar extasiat, declarant que aquest lloc era la Meca per a ell. En escoltar aquesta llegenda el sant sufí Sheikh Hamad Jamali va anomenar aquest turó “Makli” (Petita Meca).

Algun historiador suggereix que el nom Makli prové de l’antic temple de Mahakali (Maa Kali); diuen que una de les tombes que hi ha, la de Jam Nizamuddin II sembla un antic temple.

L’origen de l’ús del turó com a necròpolis té el seu origen en el sant sufí, Sheikh Hamad Jamali,  era poeta i erudit i aquí hi va establir un khanqah (lloc de reunió sufí); quan va morir va ser enterrat en aquest turó. Jam Tamachi, el governant Samma del segle XIV, venerava molt aquest sant i desitjava ser enterrat a prop seu; durant la dinastia Samma el turo de Makli va guanyar protagonisme com a centre funerari.

Aquesta necròpolis té dues zones: al nord hi ha les tombes de l’època de la dinastia Samma, i al sud hi ha les tombes del període Tarkhan, Arghun i Mogol.

Si no estic confosa nosaltres vam estar per la zona sud. Ja havíem vist tombes dels Samma en el cementiri de Sonda.

El primer que trobem és el mausoleu de Mirza Jani Beg i Mirza Ghazi Beg. 

Mirza Jani Beg va ser membre de la dinastia Tarkhan (1554-1591) i l’últim governant independent del Sind, abans de la conquesta per part de l’emperador mogol Akbar. Mirza Jani es va sotmetre a l’emperador Akbar convertint-se en un lleial partidari dels mogols.

El seu fill, Mirza Ghazi Beg (1584-1612) va dirigir l’exèrcit mogol en les principals campanyes, en els primers anys del regnat de Jahangir. Els mogols el van nomenar governador i va exercir com a tal, des de Thatta,  del 1599 (o 1601) al 1612.

Mirza Jani Beg va ser l’últim governant de la dinastia Tarkhan del Sind independent.

Els tarkhan havien substituït als arghuns, un llinatge que va durar tan sols 24 anys.

El fundador de la dinastia Tharkhan va ser Isa Khan Tarkhan I, i a la seva mort, en el 1566, van sorgir moltes disputes internes. Mirza Baqi Beg, el fill d’Isa Khan, va matar al seu germà Jan Baba, en el 1570 i així va poder governar durant uns quinze anys; l’any 1585 es va suïcidar, diuen que en un atac de bogeria.

De nou els fills es van enfrontar per qui heretava el tron. Sembla que el candidat menys dolent, segons la noblesa Tarkhan era Mirza Jani Beg, i és al que van donar suport, i va pujar al tron en el 1585.

Amb els problemes interns dels Tarkhan, quan l’any 1591 les tropes de l’emperador Akbar van arribar al Sind per conquerir-lo, no hi van poder fer front. Jani Beg va ser deposat del seu càrrec i em sembla que el van dur a Agra.

La política dels mogols era deixar que els líders locals continuessin al poder a canvi de lleialtat a l’emperador, així que van permetre que Jani Beg continués governant la regió, com a subadar (governador provincial). Va mantenir aquest càrrec fins a la seva mort, el 1601. Després va ser el seu fill Ghazi Beg qui va assumir el càrrec, governant fins al 1612. Com que va morir sense descendència, la branca de Jani Beg de la línia Tarkhan es va acabar, i el regne va caure en mans d’Isa Khan Tarkhan II.

El mausoleu probablement va ser construït per Ghazi Beg durant el seu curt mandat, però no se sap amb certesa. El monument consisteix en una tomba octogonal sobre una plataforma de gres. 

La petita cúpula sembla inadequada per a l’amplada de les parets i a més hi ha contraforts de grans dimensions. Sembla que hi hauria hagut una cúpula exterior molt més gran, que s’hauria esfondrat, no se sap quan, però sí que va ser abans del 1858 que és quan es van ferles primeres fotografies que han sobreviscut. Posteriorment, la part superior de la cúpula interior també es va ensorrar, probablement a principis del segle XX. La cúpula interior va ser reconstruïda el 1995.

En el monument es fan servir rajoles blaves esmaltades kashi-kari, molt populars a Multan i a tota la regió. Les plaques cal·ligràfiques sobre les portes són d’estil timúrida i també el patró dels arcs, en colors alterns.

En aquest mausoleu hi ha tres tombes, dos d’adults i una de nen. Només s’han identificat la de Mirza Jani Beg i la del seu fill, Mirza Ghazi Beg.

Ens dirigim cap a la següent tomba, la de Mirza Tughral Beg. Aquesta tomba és un dels darrers monuments significatius de Makli. És de l’època de l’emperador mogol Aurangzeb, que va regnar del 1658 al 1707. Es va construir cap al 1680. La data que apareix al plafó davant de la tomba hi posa 1649. Suposo que és la data de defunció.

Mirza Tughril Beg era un noble al servei mogol, va rehabilitar el fort de Kalan Kot que es troba la sud de l’actual Thatta. No se sap gran cosa de la seva vida, però sembla que ens segles següents tenia mala fama. L’historiador Henry Cousens, de finals del segle XIX i principis del XX, en una de les seves obres explicava que recentment s’havien retirat moltes pedres d’aquesta tomba, ja que anteriorment els nens havien tingut el costum de llançar pedres contra la tomba per mostrar el seu descontent amb l’ocupant.

Aquest mausoleu tot i ser posterior als del seu voltant, que són de l’època de Xa Jahan o anterior, s’hi assembla.

La següent parada la fem al recinte on hi ha la tomba de Baqi Beg Uzbek, que va morir en el 1640 o 1641. En el mateix recinte hi ha també altres tombes i una mesquita. En el seu temps devia ser un esplèndid mausoleu.

Mirza Baqi Beg va ser un militar de l’exèrcit mogol del segle XVII. Després de la desfeta en la lluita contra les tropes d’Akbar, els uzbeks es van refugiar a Thatta. Diuen que va ser un dels governadors més durs de la història del Sind.

La tomba de Jan Baba es troba prop del mausoleu del seu fill, Isa Khan Tarkhan II, que va ser el constructor de les dues tombes.

Jan Baba va morir l’any 1570, però no va poder ser enterrat formalment aquí fins el 1608,  quan el seu fill va poder construir la tomba. Després de la mort de Jan Baba l’imperi mogol va conquerir Thatta, nomenant una sèrie de governadors per gestionar la província;  tot i que Jan Baba va morir en desgràcia, el seu fill Isa Khan Tarkhan II, governava amb el amb el suport dels mogols i va poder construir aquestes tombes sense interferències de l’elit local.

Je he mencionat abans Jan Baba i al seu germà, Mirza Baqi Beg Tarkhan. Els dos germans es van barallar pel tron; Jan Baba era en principi l’hereu de Isa Khan Tarkhan I, però Baqi Beg va prendre el poder i va començar a governar. Jan Baba es va rebel·lar, va unir forces amb Mirza Shadman, el descendent d’una família poderosa, i va intentar recuperar el tron, però els aliats del seu germà van matar a Jan Baba i a la seva família més propera.

El pòrtic, orientat al sud sembla que és un afegit posterior, ja que no està unit físicament amb la resta de l’estructura. En una cantonada hi ha una zona destinada a les tombes femenines, una zanana, amb la seva pròpia cúpula. La plataforma central està oberta per tots els costats i protegida per tres cúpules. En algun moment dues cúpules exteriors es van ensorrar i es van reconstruir en el 2015.

El motiu de l’esvàstica s’utilitza àmpliament en monuments funeraris del Sind. Es troba en diverses tombes del Sind, i era un motiu decoratiu més. L’evidència més antiga de l’ús de l’esvàstica es troba a Mohenjo Daro. 

Aquest símbol va continuar apareixent en les antigues estructures hindús, budistes i jainistes del Sind. En un article destaquen el fet que els artesans musulmans adoptessin aquest símbol com a motiu decoratiu en moltes tombes que es troben escampades per tot Sind.

Els primers monuments funeraris en els que apareix aquest símbol es troben aquí a Makli. Hi ha diverses tombes en les que apareix.

Al costat d’aquesta tomba hi ha el mausoleu d’Isa Khan Tarkhan II, mort el 1651. És un edifici de pedra de dos pisos amb cúpules i balcons. Es diu que la tomba es va construir mentre encara era viu, i segons la llegenda quan va estar acabada va ordenar que tallessin les mans dels artesans perquè no poguessin fer un altre monument que rivalitzés amb el seu.

Acabem la visita de la necròpolis amb la tomba de Dewan Shurfa Khan. Aquest mausoleu es va construir en el 1639 i la mesquita que hi ha a l’oest en el 1642.

Diwan Shurfa Khan (mort l’any 1638) va ser ministre del governador mogol del Sind, durant el regnat de Xa Jahan.

La seva tomba és de les més ben conservades i una de les més acolorides. És una estructura quadrada coronada per una cúpula d’estil persa, que havia estat coberta de rajoles de color blau clar. Té quatre torres rodones a les cantonades, cadascuna amb una escala que condueix al terrat. Les parets estan fetes de maons vermells sense esmaltar que s’alternen amb blau clar que omplen les juntes, proporcionant una nota de color visible.