La referència més antiga a les tombes de Chaukhandi es troba en
una carta de l’historiador escocès J. Macleod, dirigida a l’administrador
britànic H. B. E. Frere, l’any 1851.
J. Vogel va ser el primer en investigar un cementiri que
s’havia descobert a principis del segle XX al sud del Balutxistan i d’altres
cementiris islàmics. Vogel va reconèixer que les tombes eren islàmiques, per
l’ús de l’escriptura àrab i l’alineació dels monuments. Segons el costum
islàmic, els morts descansen de tal manera que estan mirant cap a la Meca,
recolzats sobre la seva espatlla dreta. La Meca es troba aproximadament a
l’oest de Sind; l’eix longitudinal de les tombes es troba més o menys en direcció
nord-sud, amb el cap sempre al nord.
Quan Baskerville va donar a conèixer aquestes tombes va
aconseguir despertar prou interès per preservar-les i l’any 1922 aquest lloc es
va incloure a la Llei de Preservació de Monuments Antics.
El significat de la paraula Chaukhandi no està clar. Hi ha qui
diu que fa referència a un lloc, d’altres que és un terme arquitectònic. En
aquest cementiri hi ha una tomba, la d’un tal Jam Murid bin Haji, que conté la
paraula Chaukhandi, juntament amb el nom del difunt. Per això es va considerar
que aquesta paraula era el nom del lloc. També podria ser que la paraula
Chaukhandi, que originalment es referia a l’estil de construcció, s’associés
amb un lloc en particular.
És un cementiri islàmic antic, i com que moltes de les tombes
s’atribueixen a la tribu Sindi Jokhio, se’l coneix com el cementiri familiar de
la tribu Jokhio; ara bé també hi ha enterrada gent d’altres tribus Balutxis
d’origen Rajput.
Les tombes es construïen com a tombes individuals o com a grups
de tombes, aixecades sobre una plataforma comuna.
Un sarcòfag típic consta de sis lloses verticals, amb dues
lloses llargues a cada costat de la tomba que indiquen la longitud del cos i
les dues lloses verticals restants al cap i al peu Aquestes sis lloses estan
cobertes per un segon sarcòfag format per sis lloses verticals més semblants
però de mida més petita, que donen a la tomba una forma de piràmide. La caixa
superior està coberta amb quatre o cinc lloses horitzontals i la construcció
superior està situada verticalment amb el seu extrem nord sovint tallat en un
pom conegut com a corona o turbant.
Les parets de les tombes estan construïdes en una formació de
rusc amb múltiples capes de pedres disposades en forma de piràmide esglaonada.
Les parets solen estar fetes de pedres i maons locals i sovint estan decorades
amb diversos dissenys.
Les tombes es troben sobre una plataforma funerària, que és on
es devia reunir la família del difunt per a realitzar rituals relacionats amb
l’enterrament del difunt.
