Com ja vaig comentar, la capital de la dinastia Kalhora estava
inicialment a Khudabad, però cap al 1757 el riu Indus va canviar el seu curs i
la ciutat patia inundacions tot sovint, així que Mian Ghulam Shah Kalhoro va
decidir canviar de lloc la capital. Va fundar Hyderabad l’any 1768 sobre una
cresta de pedra calcària, anomenada
Ganjo Takkar (turó calb) a la riba oriental del riu Indus.
Els britànics van derrotar els governants de Talpur a la
batalla d’Hyderabad, el 24 de març de 1843. Va ser la darrera fortalesa del
Sind a ser conquerida; la conquesta de
Hyderabad va ser el pas final en la conquesta britànica de Sind. Diversos
governants Talpur van exiliar-se i van morir a Calcuta. Més tard els seus
cossos van tornar a la ciutat i estan enterrats a l’extrem nord del turó de
Ganjo, en el cementiri dels mirs Talpur.
Els grans mausoleus són els dels mir i els més petits els de
les esposes i fills petits. Hi també algunes tombes a la zona externa que estan
descobertes i majoritàriament sense marcar.
Tenim la sort de que a part de deixar-nos entrar al recinte ens
obren alguns dels mausoleus.
Es diu que els governants van dissenyar els seus propis llocs
d’enterrament mentre eren vius. Com es típic entre els Talpur, les tombes de
marbre tenen els turbants reials col·locats en un extrem de la tomba.
Els mausoleus de les dones Talpurs estan dissenyats per ser
estructures tancades, per indicar que la persona enterrada allà observa el
purdah, com ho farien en vida.
El que havia sigut un magnífic cementiri reial va anar-se
degradant menter estava sota la direcció del Departament d’Arqueologia del
Govern del Pakistan; les tombes en ruïnes les feien servir a les nits
drogoaddictes i vagabunds, i de dia els joves locals jugaven a criquet en els
espais oberts al voltant dels mausoleus.
La tomba del primer mir Talpur, és la més senzilla, o està en
més mal estat que les altres en que entrem. Un dels mirs, la seva esposa va
morir abans que ell i en la seva tomba va fer construir un espai on poder anar
a resar.
