A la tarda vam anar cap al parc nacional de Yala. Aquest és el parc més visitat de l’illa, i el segon més gran de Sri Lanka. El parc té diferents parts, cadascuna amb el seu nom, una d’elles es el que es coneix com parc nacional de Ruhuna.
Per visitar el parc es va amb jeeps, oberts pels costats el que et permet tenir força bona visibilitat. 
En aquesta zona hi havia viscut una gran civilització basada en l’agricultura; van construït una sèrie de pous i embassaments per recollir l’aigua. Bona part d’ells estan en mal estat, però alguns encara serveixen en l’època seca per protegir la vida en el parc. Com ja vaig comentar també hi ha algun centre religiós com el de Situlpauwa. 
Un cartògraf espanyol va ser el primer que va marcar el parc nacional de yala en un mapa, en el 1560. Però degut a la insalubritat de la zona va quedar abandonat durant uns 300 anys.
El parc té unes 130.000 hectàrees amb diferents hàbitats. Hi ha zona de bosc, una altra de prades, hi ha matolls, embassaments, pous i llacunes, rius... Alguns dels rius queden secs després del període de monsons, pel que l’aigua acumulada en els pous i embassaments permet que els animals segueixin vivint en aquest parc. 
Va ser declarat santuari de la natura en el 1900 i parc nacional en el 1938. Tot i així, els britànics el feien servir per anar-hi de cacera. Aquí hi habiten 44 varietats de mamífers i 215 espècies d’ocells. 
També diuen que aquí hi ha la major densitat de lleopards del on. És un lleopard endèmic de Sri Lanka. Però és un animal difícil de veure, suposo que en part perquè el moviment de jeeps es constant. O sigui que no el vaig veure.
Els primers animals que vaig veure van ser els porc senglars o sigui que no era molt emocionant. També vaig veure sambars, búfals, cocodrils i evidentment, elefants. 
Una de les coses que em sorprèn en aquests parcs és trobar animals que casa nostra son de granja, com el gall o gall d’indi, en llibertat compartint espai amb elefants i cocodrils, entre d’altres.
El parc de Yala està a tocar de la costa, pel que el tsunami que hi va haver a l’oceà índic en el 2004 el va afectar seriosament. En aquesta zona van morir 250 persones.
Va tocar a la costa de Sri Lanka 90 minuts després del seu inici. Les onades van arribar als 6 metres d’alçada i les aigües van arribar en alguns llocs a inundar terrenys que estaven a 1500 metres de la costa.
Hi va haver un canvi significatiu en la vegetació del parc, però curiosament quan les aigües van baixar no es va trobar cap animal mort ni ferit. Es pensa que ttos van fugir just abans de l’arribada de les onades.
En el parc hi havia dos elefants que duien un dispositiu per poder seguir els seus moviments; analitzant el seu comportament es va veure que van fugir just quan hi va haver els primers indicis o moviments i suposo que la resta d’animals del parc els van seguir.
Actualment just al costat de la costa hi ha un monument dedicat a les víctimes del tsunami.
En aquest punt et deixen baixar del jeep i passejar una mica per allà. El monument és curiós. Son unes lamines metàl·liques ondulades, que imiten les onades que van arrasar la zona.
