24 de setembre 2017

Sud de Xina_11: Yunnan. Vall del riu Pi. Shundanjing. Caifeng.

Per anar de Lanping a Yunlong es va per la vall del riu Pi. Aquest riu és tributari del Mekong i al llarg de la vall el creuen diferents ponts antics. 

Alguns d’ells son coneguts com els ponts de vent i pluja. Al creuar els ponts pots accedir als poblets que hi ha a l’altra banda.

El pont Anlang és el més llarg que creua el riu Pi, té 60 metres. 
En els pobles hi ha molts dibuixos i pintures murals a les parets, que de forma gràfica expliquen normes de conducta. 

Un altre pont és el Tongjing. Em sembla que és aquest en el que ens vam creuar amb vaques i cavalls passant pel pont. És de fusta, cobert, i el més gran d’aquest tipus que hi ha a Yunnan. 

El pont original es va construir l’any 1776, tot i que el que es veu ara és de la dinastia Qing. Té 30 metres de llarg. El seu nom sembla que fa referencia al comerç de la sal i la plata. 

Aquests ponts coberts generalment tenen un pavelló a cada banda o al menys en una. Un cop creuat el riu en el pavelló hi ha un temple tradicional que demostra la importància que tenia aquest pont. 

El pont Qingyun és el que es troba a tocar de Yunlong i va ser un dels més importants. Es va construir en el 1824 amb cadenes de ferro i té 36 metres llarg. El governador de Shiaanxi va contribuir de la seva pròpia butxaca en la construcció. Aquest pas era fonamental en la ruta comercial de la sal però una riuada se’l va emportar en el 2012. 

He llegit que la culpa de la seva caiguda va ser l’acumulació de residus a la base. En el pavelló que hi ha al costat del riu hi ha una estàtua de la deessa Guanyin, com a protector del riu. 

L’any 2013 es va reconstruir el pont i la figura de la deessa Guanyin es va restaurar. Segons he llegit la van repintar i l’hi van posar robes noves confiant en que aquest cop protegeixi millor el pont. Però sembla que l’acumulació de residus continua amb el que algunes veus critiques apunten a que pot tornar a ensorrar-se. 

El pont Caifeng és el segon o tercer pont més llarg sobre aquest riu Pi (diuen que és el segon però té 27 metres de llarg, per tant si el de Qingyun en té 36 aquest seria el tercer). El pont original es va construir el 1628 però l’actual és d’uns deu o quinze anys més tard. El seu nom vol dir arc de Sant Martí del vent.












Quan es creua el pont s’arriba al pavelló Xuantian que està pujant per la muntanya a l’altra banda del riu. Aquest pavelló és la porta d’accés al poble de Shundangjing.

En aquest pavelló hi ha l’estàtua de Xuan Wu que és la divinitat protectora que fa de vigilant perquè no entrin els mals esperits al poble. 

A Xuan Wu se’l coneix com el guerrer misteriós o el cavaller fosc. És una divinitat taoista. Se’l considera capaç de controlar els elements i amb molts poders màgics. 












Un cop es creua aquest pavelló s’entra al poble de Shundangjing. Aquest poble tenia la seva importància durant les dinasties Ming i Qing ja que era on es taxava la sal que duien les caravanes. En aquesta zona les aigües subterrànies son salades i la sal s’extreu del subsol. 












La vegetació és exuberant, es veu tot molt verd i enmig dels arbres sobresurten les teulades dels pobles. És agradable, malgrat la pluja i les esllavissades que es produeixen. 












Vam arribar a Yunlong que ja era tard. No em va semblar massa interessant aquesta població, tot i que no vaig veure gairebé res. Dalt de la muntanya es veuen alguns temples il·luminats i també el camí que du fins allà. Hi ha un passeig al voltant del riu que també està il·luminat. Estàvem a la part nova, no sé si aquesta població té un barri antic.