Tot i que estava molt cansada no vaig dormir massa be, suposo que pel cansament, el canvi d’hora i l’alçada. Volíem anar al banc però en ser diumenge obrien molt tard, pel que ho vam deixar per un altre dia. Només es poden canviar divises al banc de Xina.
Vam sortit de la ciutat cap al nord, a uns 8 Km es troba la reserva natural del llac Napa.
Pel camí ens vam aturar en un poble per veure el tipus de casa que es construiex per aquí. La teulada està separada de les parets, i aquest espai sota teulada, és ventilat i serveix per assecar productes. Les famílies amb més poder adquisitiu tanquen aquesta part amb vidrieres fent una mena d’hivernacle.
Son cases en estil tibetà-naxi, però les que es construeixen ara son en pedra i enguixades a sobre o recobertes amb argila. El que sorprèn son les columnes en fusta que hi ha a la part de davant: són molt gruixudes.
Totes les cases tenen el seu petit forn on cremar plantes aromàtiques amb l’objectiu de protegir la casa. També els fanalets vermells que hi ha, a banda i banda de la prota, en totoes les cases són per allunyar els mals esperits. 
La gent gran em va semblar que parlaven tibetà; al menys quan saludaves amb l’expressió xinesa ni hao, no feien cas, però si ho deies en tibetà, tesi delek, llavors si responien.
Algunes dones que vam trobar duien una vestimenta similar: un mocador vermellós al cap i una mena de davantal blau. A sota pantalons. 
Pels camins i la carretera es van trobant unes construccions en fusta que és on col·loquen l’herba perquè s’assequi.
El poble té també un molí d’oració, una estupa i un chorten amb pedres d’oració al seu voltant, anomenades mani. Hi ha algun lloc que diuen que estupa i chorten és el mateix. Aquestes dos construccions que hi havia aquí eren una mica diferents una de l’altra. L’estupa de color blanc, el chorten fet de pedres.
Un cop sortim del poble entrem ja en una zona de grans prades verdes més o menys humides al voltant del llac Napa.
Aquest llac es troba a 3270 metres d’alçada envoltat de muntanyes que a l’hivern estan nevades. Segons l’època de l’any i les pluges el llac té més o menys aigua, variant molt la seva extensió que es pot reduir en una cinquena part. Hi ha diferents rius o rierols que porten l’aigua de les muntanyes cap al llac.
Per altra banda, hi ha nou pous o coves al peu de les muntanyes que en època de pluges quan el llac esta al màxim de capacitat s’omplen d’aigua que va a parar després al riu Jinsha.
Segons l’estació de l’any s’hi poden veure ocells en els aiguamolls, o be quan està més baix el nivell de l’aigua és terreny de pastura pels iacs i pels cavalls. Molts dels iacs són híbrids (iac- vaca o toro).
Quan hi vam ser nosaltres hi havia uns quants iacs banyant-se tranquil·lament. En aquest paratge tant bucòlic no hi falten les banderoles d’oració típiques del budisme tibetà. Son retalls de tela de colors amb oracions escrites col·locades arrenglerades en una corda. El vent les fa voleiar i s’endú les pregàries.
