Vam sortir a mig matí de Shaxi per anar cap a Lanping. Pel camí vam trobar un temple en el que hi havia una cerimònia de celebració perquè s’havia comprat una nova estàtua de Buda.
Fora del temple es veia força gent, majoritàriament de l’ètnia Bai. Va ser molt interessant de veure.
Quan vam arribar-hi van començar a sortir del temple els monjos, vestits de fosc, amb els instruments característics budistes, els bols d’oració i els platerets, salmodiant.
Darrera seu, vestides igual, amb una capa marró fosc, les dones, suposo que eren monges. I a continuació els seguia la població local.
Aquest seguici va donar la volta al temple, va pujar a dalt d’un turó i van tornar a entrar al temple per darrera. Mentre feien la volt jo vaig entrar a dins, per veure la gent i veure el temple. Hi havia molta gent, de totes les edats i condicions; vull dir que hi havia gent gran vestida de forma tradicional i gent jove amb texans.
La majora de gent amb barret o gorra. Molts dels homes i dones grans porten una gorra amb visera. I tots pantalons. Van entrant i sortint de la capella principal, però la majoria s’estan asseguts al pati, parlant o contemplant l’ambient.
Ens miren amb curiositat i nosaltres a ells. No els hi sabia greu que els hi fessis fotografies i després els hi feia gràcia mirar-les.
La cerimònia té lloc dins del recinte principal. En el pati hi ha el cremador de les barretes d’encens que porten els fidels i també en un racó una taula de marbre amb el taulell de mahjong gravat. Això per aquestes terres és habitual, ja que és el seu joc estrella.
Alguns dels assistents a la festa porten una gran flor a la solapa. Si no recordo malament allà en repartien.
Aquí les pipes que feien servir eren petites, de fusta i a la cassoleta hi clavaven la cigarreta. Un mètode peculiar.
En una capella lateral diverses divinitats protectores, figures de totes mides i moltes ofrenes.
Quan baixava vaig trobar els lavabos i una de les dones grans abans d’entrar-hi va agafar un grapat de fulles d’uns matolls que creixien allà a la vora, per eixugar-se, enlloc de paper.
A l’altra banda de la carretera, un grup de dones estava assajant una dansa o fent tai-xi. Era un dia festiu, cadascú feia la seva sense interferir-se els uns amb els altres. Em va agradar l’ambient.
Vam continuar la ruta cap a Lanping. El paisatge és molt verd, cosa que no m’estranya ja que no deixa de plovisquejar. En un control, crec que era a l’entrada de la població, vam tenir un petit problema ja que en el full de ruta no hi constava que pararíem allà. 
La fitxa de l’itinerari, que em sembla que han de dur tots els vehicles de transport públic, l’espai que hi ha per escriure les poblacions per les que passaràs, és petit.
Tan sols hi ha una carretera, o sigui que encara que no estes apuntada aquesta població, és de pas obligat per anar cap a Yunlong. Van haver de fer alguna trucada perquè se’ns autoritzes a parar allà.
