A les afores de la ciutat de Lijiang hi ha el temple budista de Fu Guo. És un temple del budisme tibetà però d’una secta diferent a la del Dalai Lama. Estava diluviant i per entrar ens van fer posar peücs de plàstic sobre les sabates.
Entre la pluja i el fred no era molt agradable aquella visita. Així i tot és un temple interessant tot i que no he trobat massa informació i no sé si tota és fiable.
Aquest complex es va construir en el 1601 com a seu del clan Mu, que després es van traslladar a Lijiang i això es van convertir en el monestir del budisme tibetà més gran de la regió de Lijiang. Durant la revolució cultural va quedar totalment destruït.
Allà a la vora hi ha Baisha, el poble natal de la família Mu. És una de les zones mes antigues de la regió de Lijiang. El seu nom vol dir sorra blanca, color que té la terra d’aquesta regió. Aquest va ser un dels assentaments més antic dels Naxis.
Durant la dinastia Ming (1368-1644) la família Mu es va traslladar al que ara és la ciutat antiga de Lijiang, que abans era el poble de Dayan. Ara be, tot i això van continuar construint-se temples i seguia sent un centre religiós important durant els primers anys de la dinastia Ming. Encara es conserven edificis d’aquesta època.
Diuen que és un poble agradable per passejar i que la gent acostuma a estar pel carrer. Nosaltres vam passejar sota la pluja, i com és lògic no hi havia ningú pel carrer.
En un porxo vam trobar un grup d’homes i dones Naxi jugant al domino. Es veuen grans mansions amb els seus patis i cotxes molt bons. Però amb el mal temps costa fer-se una idea de com és la vida en aquesta població.
