Vam dinar a Shigu i després vam dirigir-nos cap a Shibaoshan, la muntanya dels tresors de pedra, que és un important centre de pelegrinatge de l’ètnia Bai.
Shibaoshan és una reserva natural i religiosa que ocupa 2000 hectàrees. La formen tres muntanyes i hi ha quatre conjunts de temples. 
Hi ha un vehicle del parc que et porta fins als punts que es visiten. Nosaltres en vam visitar dos, i de fet ens vam baixar a la primera parada i vam fer la resta a peu. Vam trigar ubnes quatre hores per fer tota la visita i malauradament sota la pluja, cosa que era un incordi. 
La primera visita va ser al monestir de Shizhong. De fet, durant la caminada es van veient temples dispersos per la muntanya. En total hi ha 17 coves amb 140 escultures, i on n’hi ha més és al voltant de Shizhong, que vol dir temple de la campana de pedra. Aquest nom l’hi ha donat per la forma que té la roca sobre el que s’assenta. 
Les escultures que es poden veure aquí diuen que son de les més antigues de Xina i també de les millors. En les cares es poden veure diferencies ètniques, i rostres diferenciats. 
Un dels santuaris està dedicat a Yoni, la divinitat femenina; una fissura a la roca diuen que fa pensar en una vagina. Diuen que és únic trobar aquesta simbologia en un lloc de culte budista i els investigadors pensen que està relacionat amb les tradicions matriarcals dels Bai. 
Sembla que les dones d’aquesta ètnia encara venen aquí per demanar la fertilitat o un part sense problemes i amb poc patiment.
En les altres coves es poden veure figures de personatges del regne de Nanzhao (segles VIII i IX): els primers reis, la cort, emissaris estrangers.... Diuen que es poden veure monjos indis i dignataris perses. També sis elefants. Jo no vaig ser capaç de veure tanta cosa, i com que no deixaven fer fotografies no ho recordo massa.
Enmig de la vegetació van sorgint roques de formes arrodonides, temples i coves. És espectacular. I mes encara la pujada cap al temple daurat de Baoxiang. 
Diuen que habitualment hi ha micos que intenten prendre’t les coses, però com que plovia no van fer acte de presencia. Algun avantatge havíem de tenir! 
Una escalinata et porta fins a la porta d’aquest conjunt de temples i capelles que s’enfilen per la muntanya i algunes estan tallades en la roca. Ja des de l’entrada es divisa a la roca dues figures monumentals. 
En un dels edificis hi ha unes representacions del folklore local, suposo que bai. Són figures molt acolorides. En una altra de les capelles una figura que em sembla que és la deessa Guanyin, també de colors vius. 
Em sembla que inicialment era un temple taoista, després budista i no sé si ara serveix com a temple o no. Hi ha una barreja de figures, de diferents tipus i diferents personatges. 
Hi ha unes figures molt venerades del taoisme, em sembla que se’ls coneix pels tres immortals. I unes altres figures curioses que anirem trobant son uns amb unes celles llargues, o els braços llargs, o les cames... 
L’últim pas és pujar a les capelles de dalt de tot, on hi ha les figures gegantines. En una capella un buda ajagut, amb divinitats protectores a la vora. 
En tot aquest conjunt el més curiós és la barreja de figures que em semblen budistes, altres taoistes i si no estic confosa n’hi ha una que em sembla Confuci. 
Per altra banda, per molt que he buscat per internet no he trobat gairebé cap informació sobre aquest conjunt. Malgrat la pluja i l’esforç de la pujada, val la pena. És interessant i en dies bons deu tenir molt bona vista.