Deixem enrere la vall de Shangri-la i anem cap a les gorges del salt del tigre que es troben a unes dues hores de cotxe direcció a Lijiang.
Pel camí vam trobar algunes paradetes; en una d’elles una dona estava coent unes salsitxes, en d’altres venien productes diversos, com uns grans bolets de soca d’arbre. Es veien algunes cases, una estupa...
El fill de la dona que cuinava, em va sorprendre perquè parlava una mica d’anglès. Vivien en una de les cases que hi havia més al fons i tenien aquella cuina de llenya instal·lada a peu de carretera per vendre alguna cosa calenta a la gent que passava. Una vida dura la d’aquesta gent.
Les gorges del salt del tigre es troben entre les muntanyes del drac de jade I les muntanyes Haba, muntanyes de més de 5000 metres d’alçada.
Diuen que son unes de les gorges més profundes del mon. A uns 200 metres de fondària hi corre el riu Jingsha, que és el nom que rep en aquest tram el riu yangtse. El Jingsha té 18 ràpids. Els primers que van intentar baixar-los, en el 1980 van desaparèixer. El primer descens que va tenir èxit va ser l’any 1986. 
En la zona més estreta, aquestes gorges tenen 30 metres d’amplada. Hi ha una roca sortint que és la que fa que sigui el punt més estret. Segons una antiga llegenda un tigre que fugia d’un caçador va aprofitar aquesta roca per saltar a l’altra banda del riu i escapar. D’aquí ve el nom d’aquestes gorges. 
Aquesta zona forma part de l’àrea protegida dels “tres rius paral·lels de Yunnan” que forma part del patrimoni de la humanitat des del 2003. En aquesta regió hi ha les capçaleres dels tres grans rius Yangtsé, Mekong i Salwin.
Llegeixo que hi ha en discussió la creació de diverses preses per poder generar electricitat, però això comportaria el desplaçament de mes de cent mil persones i a més. desapareixeria l’atractiu turístic del salt del tigre. 
I és que aquestes gorges són un gran reclam turístic. Hi ha possibilitat de fer senderisme recorrent les gorges, però també es pot anar en cotxe fins a la zona on és més estret i llavors, pagant entrada pots baixar per unes escales fins al nivell de l’aigua i tornar a pujar. Això és el que vam fer nosaltres. 
Ja a dalt de tot i també pel camí hi ha homes que t’ofereixen portar-te amb una cadira de ma. Portar algú per aquelles escales, amb la quantitat de gent que hi ha té mèrit. Una dona que anava en la cadira posava olt mala cara, no sé si perquè es trobava malament i per això anava en cadira o si era pel fet d’anar en aquell carruatge.
H havia moltíssima gent, en algun tram havies de fer cua per poder passar. A part de que tothom es va parant per fer fotografies, selfies, en grup....
Baixes per una banda i pots recórrer un petit tram per la part baixa per tornar a pujar per una altra escala.
Anant en calma, fent fotografies i aturant-se de tant en quant per descansar es triga poc més d'una hora.
La gent que hi havia era molt variada, joves i grans, predominaven les famílies; és el període de vacances escolars, pel que per tot arreu es veuen moltes famílies fent turisme. Turisme intern, d’altres regions de la Xina.
Per dinar vam fer una variat de plats. En general es fa tants plats diferents com persones i es comparteixen. Moltes verdures, i una de les coses que em va agradar més va ser la flor de carabassó arrebossada, estava boníssim. Amb un refresc valia uns sis euros. 