Després de visitar el llac Napa vam continuar per la vall per arribar a la Gompa o monestir de Songzanlin (nom xinès) o de Sumtseling (nom tibetà).
Al fons de la vall, protegida per les muntanyes i enmig del ver, hi ha una població de la que sobresurt un conjunt de teulades daurades que corresponen a aquest complex monacal que està a 3300 metres d’alçada.
És un monestir de l’ordre budista tibetana, dels gelupes, els del barret groc. El va fer construir el cinquè Dalai Lama en el 1679 i l’emperador Kangxi, de la dinastia Qing, va patrocinar la construcció. També es diu que aquest emperador va participar en la cerca de la reencarnació del 7è Dalai Lama.
Quan vaig llegir això em va sorprendre una mica i vaig pensar que potser hi havia algun error, però no és així.
Aquest emperador va tenir un regnat molt llarg, que va durar fins al 1722, amb el que va veure morir al 5è i 6è Dalai lames (el primer en el 1682 i l’altre en el 1706). Va ser un dels emperadors més importants de la historia de Xina, ja que va dur la pau i l’estabilitat.
És el monestir budista més important de la província de Yunnan; en el moment de màxim esplendor podia donar allotjament a més de 2000 monjos. Actualment té una comunitat d’uns 600.
L‘any 1959 va quedar parcialment destruït i no va ser fins al 1981 que es va començar la restauració (o reconstrucció). És un lloc de pelegrinatge i aquí se celebra cada any el festival tibetà Gedong. Se’l coneix també com el petit Potala (el palau del Potala es troba a Lhasa i era la residencia del Dalai lama).
El llac Lamuyangcuo es troba davant del monestir i és un llac sagrat on es considera que hi habita la deessa Bandanlamu, que és la que vetlla per l’univers. A banda i banda del complex religió hi ha un parell de pobles. Al costat una muntanya sagrada i una plataforma pels enterraments celestials.
Quan hi ha cerimònies especials els monjos surten del monestir i van cantant i recitant pregàries tot donant la volta al llac. També els creient donen la volta al llac en el sentit de les agulles del rellotge.
L’enterrament celestial és el ritual en el que el difunt es trosseja d’una forma especifica, i després es col·loca en algun lloc elevat on està exposat al vent, la pluja i la neu i a les aus rapinyaires. Un altre estil d’enterrament que es practica en aquesta zona és tirar el cos al llac Napa; en aquest cas son els peixos els que se n’alimenten.
El passeig donant la volta al llac és molt agradable i en alguns punts hi ha una bona vista de la gompa amb el seu reflex en l’aigua. Vam trobar alguns grups de gent que donaven la volta i es dirigien també al monestir. Si vas amb calma i t’entretens fent fotos, pots trigar una hora en arribar al final, però el passeig s’ho val.
Pel camí es troben banderoles d’oració multicolors voleiant, estupes, cremadors de plantes aromàtiques i també a vegades pals clavats a terra; això representa que renunciaven a les armes perquè venien temps de pau.
Vaig trobar un parell de dones amb un cistell penjat a l’esquena. Després vaig veure que és habitual per aquí. En el supermercat o als mercats, dones grans però també joves, van posant tot el que compren en aquest gros cabàs que duen a l’esquena.
Quan ho vaig veure en un mercat el primer que em va venir al cap va ser si no els hi prendrien el que duien alà. De fet son cistelles molt fondes, pel que suposo que costa de ficar-hi la ma.
Les dones que vaig trobar aquí al llac que duien el cistell com a motxilla anaven molt conjuntades: el vestit de color negre però el cistell i el capell de color vermellós.
Prop de l’entrada hi havia una noia amb un vestit tradicional, molt arreglada i enjoiada, a la que estaven fent fotografies. Una model? Hi havia focus, el fotògraf duia trípode... molt professional tot plegat.
La visita al recinte és llarga, nosaltres vam passar-hi unes tres hores, pel que vam dinar abans d’entrar en un petit local que hi ha justa al costat de la porta. Vaig prendre una sopa de fideus que em va costar 20 yuans i la coca cola la tenies que anar a buscar a la botiga del costat, 5 yuans.
El complex monàstic té molts edificis diferents. Hi ha temples i lamaseries, sales de tota mena. Hi ha detalls que es repeteixen, com els poms de les portes, daurats, en forma de cara d’animal i una peça de roba trenada de colors. Això ja hi havia vist també al Tibet.
Les parets decorades de cap a peus, grans figures budistes, làmpades d’oli i ofrenes. En una de les capelles hi ha una col·lecció important d’ampolles de vi. Va ser una donació i les tenen allà perquè no poden donar-ho a la població. Generalment les ofrenes comestibles que reben després les reparteixen entre famílies necessitades.
Tot i que els edificis estan construïts en l’estil tibetà, hi ha influencia també de les ètnies de la regió. Passejar per aquest complex arquitectònic és com estar en un poble amb carrers entre els diferents edificis que en general estan ricament decorats.
Les teulades són el que més em criden l’atenció, en part pel color daurat lluent però sobretot per les figures i decoracions que incorporen. En altres llocs budistes no recordo haver vist aquesta profusió de figuretes d’animals protectors, guardians, divinitats...
També dins de les diferents capelles figures del budisme, bodisatves i guardians, figures de buda.... Les diverses imatges que coneixia del budisme tibetà aquí tenen un nom xinès amb el que resulta un embolic.
Per exemple, Avalokitesvara, el bodisatva de la compassió, aquí és una figura femenina, a la que es coneix com Guan Yin, o Guanshiyin, que vol dir la que escolta les lamentacions del mon. És molt venerada en tota la Xina.
La visita em va encantar, i si un visita la població de Shangri-la val molt la pena arribar-se fins aquí. De fet a totes les guies ho recomanen.
