Japó-18. Kanazawa, jardí Kenrokuen

El Kenrokuen (jardí dels sis atributs) es va construir i desenvolupar entre l’any 1620 i l’any 1840 pel clan Maeda, que eren els dàimios de l’antiga província de Kaga. És un dels tres grans jardins del Japó i diuen que és molt bonic en totes les estacions de l‘any, especialment a l’hivern.

Va patir un incendi l’any 1759 i va ser restaurat el 1774. Es va obrir per primer cop al públic l’any 1871.

Hi ha qui diu que la data inicial del desenvolupament d’aquest jardí es pot situar a l’època en que es va finalitzar el canal Tatsumi, l’any 1632; aquest canal el va fer construir Maeda Toshitsune, el tercer dàimio del poderós clan Maeda, que va governar Kaga des del 1605 al 1639. Aquest canal es va incorporar l’any 1822 als canals dels jardí.

Altres diuen que la creació del jardí va sorgir quan el cinquè dàimio Tsunanori va construir, l’any 1676, la casa Renchiochin al pendent que dona al castell; el nom que va donar al jardí era Renchitei (estany de lotus).

El jardí es troba fora de les portes del castell de Kanazawa, i originalment formava el jardí exterior. L’any 1676 quan el cinquè dàimio, Maeda Tsunanori, va traslladar la seva administració al castell és quan va començar a dissenyar un jardí en aquesta zona.

No se sap gran cosa d’aquell jardí inicial anomenat Renchitei, ja que va quedar gairebé tot destruït per un gran incendi el 1759. Per documents de l’època se sap que abans de l’incendi en aquest jardí s’hi feien banquets i trobades per gaudir de la lluna, dels aurons acolorits i admirar els cavalls.

Hi ha una llegenda local que suggereix que el Pou Sagrat de Kenrokuen, és probablement l’objecte més antic del jardí. Segons aquesta la llegenda fa uns 1.200 anys, un pagès anomenat Togoro es va aturar a rentar les patates al pou. De sobte, van començar a sortir del pou escates d’or. Això es diu que és l’origen del nom de Kanazawa (Aiguamoll d’Or).

L’aigua del pou corre fins a la bassa de purificació del santuari xintoista proper, i molta gent ve a agafar aigua del  Pou Sagrat per a la cerimònia del te.

La casa de te Shigure-tei, construïda l’any 1725, va sobreviure a l’incendi de 1759; o sigui que abans de l’incendi ja hi havia la cultura associada al ritual de la cerimònia del te.

Després de l’incendi, la casa de te va continuar utilitzant-se i va ser completament restaurada durant el període Meiji. Encara es pot veure avui a la secció Renchitei del jardí.

Una altra estructura que existia dins o al voltant del jardí abans de l’incendi de 1759 era la pagoda Kaiseki; actualment es troba a Kenrokuen, en una illa prop del centre de l’estany Hisago.

Aquesta pagoda va ser erigida pel tercer dàimio Toshitsune, que va viure del 1594 al 1658; això indica que potser és anterior a la creació del primer jardí, Renchitei.

Hi ha una teoria que suggereix que antigament formava part d’una pagoda de 13 nivells que abans formava part del jardí Gyokusenin al castell de Kanazawa. Una altra teoria suggereix que la pagoda la va portar Kato Kiomasa en tornar d’una incursió militar a Corea; li hauria portat a Toyotomi Hideyoshi, i aquest l’hauria passat a Maeda Toshiie. Les incursions militars de Kato Kiyomasa probablement van tenir lloc entre 1592 i 1598, i Hideyoshi va morir el 1598; si aquesta teroia és certa, probablement la pagoda va entrar al Japó i va passar a mans de Maeda Toshiie entre 1592 i 1598.

També pot ser que Maeda Toshiie rebés de Hideyoshi una pagoda de 13 nivells, la col·loqués al jardí Gyokusenin del castell de Kanazawa, i un dàimio posterior la traslladés a on es veu actualment.

La restauració del jardí va començar el 1774 pel 11è dàimio Harunaga, que va crear la Cascada Maragda (Midori-taki) i una casa de te (Yugao-tei). Les millores van continuar el 1822 quan el 12è dàimio Narinaga va crear els rierols sinuosos del jardí amb aigua extreta del canal Tatsumi. El 13è dàimio Nariyasu posteriorment va afegir més rierols i va ampliar l’estany Kasumi. El jardí es va obrir al públic el 7 de maig de 1874.

El nom actual del jardí, Jardí dels Sis Atributs (Kenrokuen)  li va donar Matsudaira Sadanobu, l’any 1822. Sadanobu es va inspirar en el text clàssic xinès “Cròniques dels famosos jardins de Luoyang”, que exposava els sis atributs d’un paisatge perfecte: amplitud, aïllament, artifici, antiguitat, vies fluvials i panoràmics. Aconseguir els sis dins d’un mateix paisatge es deia que era difícil perquè formen parelles contrastades.

Si s’intenta introduir una impressió d’immensitat, qualsevol atmosfera de quietud i intimitat es perdrà; si s’introdueixen elements artificials, qualsevol impressió d’antiguitat es debilitarà; si s’introdueix molta aigua corrent, no és possible veure a distància.

El disseny i la disposició del paisatge de Kenrokuen es poden interpretar per demostrar com supera el repte d’aquests atributs contrastats i aconsegueix equilibrar els sis per representar un paisatge ideal.

Algunes zones del jardí, com les que envolten l’estany Kasumige-ike, afavoreixen una sensació d’obertura, mentre que altres zones, com les del voltant del turó Tokiwaoka, creen una sensació d’aïllament. Els elements artificials de ponts, fanalets i pagodes es van dissenyar per encaixar perfectament amb els elements naturals circumdants de roca, plantes i aigua. Els miradors panoràmics dins del jardí donen al mar del Japó i a les muntanyes d’Iozan, i alhora permeten vistes de moltes de les fonts d’aigua del jardí.

Kenrokuen conté aproximadament 8.750 arbres i un total de 183 espècies de plantes. Entre els punts d’interès especial del jardí hi ha la font més antiga del Japó, que funciona per pressió natural de l’aigua.

Hi havia molta gent, especialment en els llocs més fotogènics. Per accedir al jardí es paga entrada, però l’accés és gratuït pels majors de 65 anys.

Al fulletó que et donen a l’entrada hi ha el calendari de floració de les diferents espècies que hi ha al parc.

Un dels arbres que hi ha prop de l’estany és un pi negre, el Pi Karasaki. Rep aquest nom perquè el va plantar el dàimio Nariyasu, en la primera meitat del segle XIX, d’una llavor que havia portat del santuari Karasaki, prop del llac Biwa. A l’hivern se l’hi col·loca una protecció (yukitsuri), a l’igual que als altres arbres, per protegir les branques del pes de la neu. Són un cons fets amb cordes. 

A l’estany Kasumiga hi ha un fanalet de pedra, el Kotoji-torou, al que és difícil fer fotografies sense gent.

Com es pot veure per les fotografies, el públic és molt variat.

El monument Meiji, és una gran estàtua del llegendari heroi Yamato Takeru. Es va construir l’any 1880,  per commemorar als guerrers d’Ishikawa que van morir a lla rebel·lió Satsuma de 1877. És una estàtua de 5,5 metres, que es diu que és la primera estàtua no budista construïda en bronze al Japó.

Vam acabar la vista als jardins en una de les cases de te. Vaig prendre una sidra local, que portava fruites congelades com a glaçons. Era molt bona i després de la caminada veia molt de gust.

Vam sortir al carrer principal i vam agafar un bus per anar al mercat del peix.