Japó-21. Kyoto, estació

Com que per anar d’una ciutat a l’altra ho fèiem en tren, el primer contacte amb cada població era amb la seva estació. I l’estació de Kyoto és impressionant, és un dels edificis més grans del país i la segona estació més gran(la primera és la de Nagoya).

En arribar ens van ensenyar el camí per poder creuar-la; hi ha un pas subterrani i un altre per un pis superior. Tot i que està indicat, no em resultava fàcil orientar-me i trobar la sortida correcta.

L’estació incorpora un centre comercial, un hotel, un cinema, un gran magatzem, diverses instal·lacions governamentals locals.

El ferrocarril governamental des de Kobe va arribar a Kyoto el 5 de setembre de 1876, però l’estació estava en construcció i es va utilitzar una instal·lació temporal fins que l’edifici principal va estar acabat. La primera estació de Kyoto es va obrir al servei, per decret de l’emperador Meiji, el 5 de febrer de 1877.

El 1889, el ferrocarril va passar a formar part de la línia principal cap a Tòquio (Línia Principal de Tokaido). Posteriorment, l’estació es va convertir en la terminal de dues línies privades, el Ferrocarril de Nara (1895, actual Línia Nara) i el Ferrocarril de Kyoto (1897, actual Línia Sagano), que connectaven l’estació amb les regions sud i nord de la prefectura de Kyoto, respectivament.

El 1914 l’estació es va substituir per una nova instal·lació, inspirada en el Renaixement, que comptava amb una àmplia plaça (el lloc de la primera estació enderrocada) que connectava l’estació amb l’avinguda Shichijo. Abans i durant la Segona Guerra Mundial, la plaça s’utilitzava sovint per comitives imperials quan l’emperador viatjava entre Kyoto i Tòquio.

L’estació era espaiosa i estava dissenyada per acollir un gran nombre de persones, però quan el 8 de gener de 1934 es van reunir allà uns quants milers de persones, per acomiadar-se dels reclutes navals, van morir 77 persones aixafades.

L’any 1950 l’estació es va cremar i va quedar totalment destruïda. Llavors es va substituir per una instal·lació de formigó més utilitària, que es va acabar l’any  1952.

A més de l’edifici principal del costat nord, es va construir un nou edifici a la banda sud per allotjar-hi el Tokaido Shinkansen, que va començar a funcionar el 1964.

Les instal·lacions subterrànies de l’estació, incloent-hi el centre comercial Porta sota la plaça de l’estació, es van construir quan es va inaugurar el metro, en el 1981.

L’actual estació de Kyoto va ser dissenyada per l’arquitecte Hiroshi Hara i es va inaugurar el 1997, commemorant el 1.200è aniversari de Kyoto. Té 70 metres d’alçada i 470 metres d’est a oest; presenta una façana cúbica lleugerament irregular de vidre sobre un marc d’acer. A mitjans de la dècada de 1990, Kyoto era una de les ciutats menys modernes del Japó, gràcies al gran nombre de llocs de patrimoni cultural, i els habitants locals força reticents a una estructura futurista. Però quan l’estació ja estava acabada, van començar a construir-se nous edificis de moltes plantes, culminant amb l’edifici Kyocera de 20 plantes.

 Molt a prop de l’estació hi ha aquesta escultura, en un racó que serveix de punt de trobada.