Avui anem cap a l’illa de Jeju. A l’hora d’esmorzar, encara a Gyeongju, Ehi havia molta gent, havies de fer cua per tot. Alguns grups eren força mal educats, això em va xocar ja que els coreans són molt educats i respectuosos. Semblaven xinesos, però el govern xines ha prohibit els viatges en grup a Corea del sud; m’expliquen que això és una forma de castigar a Estats Units, de forma indirecta. Els que sí que venen son gent de Taiwan i de Hong Kong.
El vol surt de la ciutat de Busan, per tant primer cal anar
fins allà. És un aeroport internacional. La part internacional està molt tranquil·la,
en canvi la dels vols domèstics està molt plena.
El primer que hem de fer és imprimir la tarja d’embarcament a
les màquines que hi ha. Després vas cap a una altra màquina on deixes
l’equipatge, has de fer que et llegeixi la tarja d’embarcament i llavors
generala cinta que has de col·locar a l’equipatge i el resguard.
Quan vaig passar el control de passaports va resultar que en
imprimir la tarja d’embarcament no havia sortit be, no hi apareixia el nom,
només els dos cognoms. No m’hi havia fixat. Vaig haver d’anar a un taulell on
feien la facturació de forma manual perquè corregissin la tarja a ma i posessin
un segell validant la modificació.
El vol anava molt ple, l’avió complet; hi havia molt xivarri.
Dura tan sols 45 minuts.
Té forma ovalada, amb 73 km d’est a oest i 31 km de nord a sud. Al centre de l’illa hi ha la muntanya Hallasan. És una illa volcànica, formada per l’erupció d’un volcà submarí; el conjunt de l’illa amb els seus cons i tubs de lava forma part del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i des del novembre del 2011 està considerada una de les Set Meravelles Naturals del Món.
L’illa té dues ciutat, una al nord, Jeju, i l’altra al sud, Seogwipo. En aquest mapa he marcat els diferents llocs que vam visitar de l’illa.
Història
Els pobles d’aquesta illa van començar a créixer i a prosperar,
desenvolupant-se una societat estratificada,
aproximadament als inicis del període dels Tres Regnes a la península,
que s’ha datat al voltant del 57 aC.
Tamna
En registres històrics s’han trobat diferents noms, però es
coneix generalment com Tamna, que en xinès vol dir illa estat. Segons el recull
d’història dels Tres Regnes, el Samguk sagi, el primer cop que es va anomenar
així a l’illa va ser l’any 476 dC.
S’han trobat restes de l’estat de Tamna a la costa nord i a la
costa est. A partir dels estudis realitzats s’ha constatat que la gent de Tamna
comerciava amb la península de Corea, amb Xina i amb Japó. Importaven eines de
ferro, armes, ceràmica, bols de llautó, joies i guarniments de vidre i jade, i
també aliments, com arròs, sal i plantes medicinals. Intercanviaven aquests
productes per pell, betzoar de bou (el betzoar és una massa no digerible que
s’acumula a l’estomac o intestins d’alguns animals, i que antigament es creia
que seria com a antídot universal contra qualsevol verí), mandarines i
productes marins (peixos, algues i orelles de mar).
L’any 1105 el rei de la dinastia Goryeo a la península,
Suk-jong va incorporar l’estat de Tamna al seu regne, creant el districte
administratiu Tamna-gun.
Tamna encara es fa servir a l’illa, per exemple hi ha negocis i
edificis que duen aquest nom, en record de l’estat independent que va ser
durant més de mil anys.
La creació de la illa de Jeju, que és l’única província coreana
autònoma, es basa en el mite de Samseong, els tres semideus. Els tres semideus
Yangeulna, Goeulna i Bueulna van aparèixer als vessants septentrionals del mont
Hallasan, en un lloc que s’anomena els forats dels tres clans. Aquests tres
semideus vivien principalment de la caça i un dia van trobar una caixa de fusta
a l’oceà. Al seu interior hi havia les tres deesses de Byeokrangguk (una nació
situada al sud-oest de la península de Corea) i al costat hi havia les llavors
de cinc grans, vedells i poltres.
Els tres semideus del mont Hallasan es van casar amb les tres
deesses de Byeokrangguk i van començar a cultivar la terra i a pasturar els
animals.
Segons la llegenda, els descendents de Gouelna, un dels
semideus, van tenir algun càrrec en el govern del regne de Silla, mentre que a
la illa es va desenvolupar un nou regne, el regne de Tamna.
Tot i que Tamna era independent, pagava tribut als regnes veïns
de la península, des del període dels Tres Regnes (57 aC- 668 dC), durant el
regne de Silla unificada (668-935) i fins al regne de Goryeo (918-1392); però
com ja he dit, va ser durant aquest regne, en el 1105, que Tamna va ser
absorbit per Goryeo.
El nom de Tamna va canviar a Jeju durant el regnat de Gojong
(1213-1259) de la dinastia Goryeo. Jeju vol dir “un gran poble a l’altra banda
de l’oceà”.
Encara que va ser integrat a Goryeo, que era un estat molt més
potents, va continuar desenvolupant la seva pròpia cultura i mantenia els seus
costums.
En un altre lloc trobo que el regne de Tamna va ser annexionat
a Corea durant la dinastia Joseon, en el 1404.
Sambyeolcho va ser un important camp de batalla, durant la
dinastia Goryeo, entre les forces de la
resistència anti-mongol i les tropes mongoles. Es van construir algunes
fortaleses defensives però la illa va caure en mans dels mongols.
En el segle XIII quan hi va haver les invasions mongoles de
Corea, l’imperi Mongol va establir una base militar a l’illa de Jeju; va
convertir una part de l’illa en zona de pastura per a la cavalleria.
A començaments del segle XV l’illa estava sotmesa al govern
centralitzat de la dinastia Joseon; durant uns dos-cents anys els seus
habitants tenien prohibit viatjar i anar al continent. Hi havia revoltes de la
població que van ser sufocades.
Jeju com a terra d’exili
Durant la dinastia Joseon el nom de l’illa, Jeju-do, feia por.
En aquell temps hi havia cinc tipus de penes: execució, exili, treballs
forçats, flagel·lació i assots. Evidentment l’execució era la pitjor, seguit de
l’exili. Quan es castigava a algú amb l’exili se l’enviava a un lloc llunyà del
que mai tornava. El lloc més allunyat de Seül on s’enviava a la gent era a
aquesta illa, Jeju. Es considerava un càstig molt dur, ja que vivien en una
terra molt diferent de la seva, en una illa, amb unes condicions de vida molt
diferents a les del continent.
De fet, va ser durant la dinastia Goryeo i la Joseon que es va
fer servir l’illa com a lloc d’exili. Jeju va tenir més exiliats que qualsevol
altre lloc de Corea. Va tenir exiliats de diferents classes socials, membres de
la família reial, oficials, tècnics, personal de servei, artistes,
intel·lectuals...., però també gent corrent. Les raons per les que se’ls
enviava a l’exili eren diverses, podia ser per conflictes polítics, lladres,
algú que hagués fet trampes a les oposicions estatals...
Un dels exiliats més famosos va ser el cal·lígraf Kim Jeonghui.
Diversos reputats erudits confucians també van estar desterrats a l’illa i van
dedicar- se a ensenyar als residents de Jeju, que tenien prohibit anar al
continent. Van tenir prohibit trepitjar el continent durant dos cents anys.
Gracies a l’educació impartida pels exiliats hi va haver joves
de Jeju que van aprovar els exàmens de funcionari estatal.
Va ser durant la dinastia Joseon que Jeju es va convertir
oficialment en un lloc d’exili. En aquest període de 500 anys hi va haver uns
200 exiliats desterrats en aquesta illa.
Durant els 500 anys de domini de la dinastia Joseon cada
població tenia la seva muralla, i a l’interior del recinte emmurallat hi havia
les estructures governamentals i també els habitatges. Cada població tenia una
escola confuciana i una escola nacional. Per protegir-se dels atacs japonesos
es van construir diverses fortaleses.
A Jeju també van patir la colonització japonesa; van convertir
l’illa en una base militar. Van
mobilitzar part de la població per a realitzar les tasques de construcció de
les estructures militars. Una altra part de la població, dones, les van enviar
al camp de batalla, amb el nom de “dones de confort”, dones al servei del
militars japonesos.
Malgrat que les condicions eren molt dures, hi va haver un
important moviment de resistència contra els japonesos.
L’aixecament de Jeju del 3 d’abril del 1948
No s’ha decidit quina és la millor forma d’anomenar els fets
que van tenir lloc el 3 d’abril del 1948 a Jeju: aixecament, insurrecció,
revolta? Va ser una massacre, una de les tragèdies més grans de la història
contemporània d’aquesta illa. Es van destruir més de 130 pobles i van morir
milers de persones. Les conseqüències d’aquesta matança es van allargar durant
set anys i diuen que per tota l’illa hi ha vestigis d’aquests fets.
Hi ha un parc memorial, que no vam visitar, és el Parc de la
Pau 3 d’abril; commemora els fets d’aquest dia. Hi ha un monument creat per
recordar a les víctimes i promoure la reconciliació i la convivència. És un
baeki, una pedra blanca al costat d’una inscripció que diu: algun dia aquesta
pedra s’aixecarà amb el nom verdader per l’aixecament del 3 d’abril de Jeju.
Els inicis de la rebel·lió i els primers trets van començar al
març del 1941. El 21 de setembre del 1954 s’aixecava el confinament i el setge al
voltant de la muntanya Hallasan. En aquest període van ser assassinats uns
30.000 civils.
Durant anys, per qüestions polítiques aquests fets s’han classificat
com a disturbis. No va ser fins a l’any 2000 que es va promulgar una llei per
verificar els fets de l’aixecament del 3 d’abril a Jeju i la restauració de
l’honor de les víctimes.
Al cap de tres anys d’investigacions es va afirmar que
efectivament hi havia hagut un aixecament armat per part de membres del Partit
Obrer de Corea de Jeju, oposant-se a la partició de Corea, i que per esclafar
la rebel·lió hi va haver moltes víctimes innocents. Més de deu anys més tard,
en el 2014, es va establir un dia de Commemoració Nacional per retre homenatge
a les víctimes de Jeju del 3 d’abril.
En el període corresponent a l’aixecament de Jeju va morir
aproximadament un 10% de la població de l’illa, entre 14.000 i 30.000 persones
assassinades; per altra banda, unes 40.000 persones van fugir al Japó.
Com en totes les guerres, ambdós bàndols van cometre
atrocitats, però els historiadors destaquen que els mètodes emprats pel govern
per reprimir als manifestants i als rebels van ser cruels, i que la violència
que es va exercir contra la població civil, per part de les forces
pro-governamentals, va potenciar encara més la revolta.
Alguns historiadors consideren que l’aixecament de Jeju va ser
l’inici de la guerra de Corea.
Amb la rendició del Japó l’any 1945, les Nacions Unides van establir
una administració de fideïcomís, en la que la Unió Soviètica administraria el
nord de la península (paral·lel 38) i els Estats Units el sud.
L’any 1948 la Comissió Temporal de les Nacions Unides per a
Corea (UNTCOK) volia crear un nou govern per a tota Corea. Van convocar
eleccions per al 10 de maig del 1948, però només es podien fer a la part sud de
la península que era la que estava sota el seu control; era el territori
controlat pel govern militar de l’exèrcit dels Estats Units a Corea.
Els habitants de Jeju s’oposaven a la divisió de Corea i
estaven en vaga general, des del 1947,
en contra d’aquestes eleccions. El Partit dels Treballadors de Corea del
Sud i els seus partidaris van començar la insurrecció a l’abril del 1948,
atacant a la policia local i als grups juvenils de dretes que hi havia a
l’illa. Per la seva banda, els membres que hi havia a Jeju de la Lliga de la
Joventut del Nord-oest es van mobilitzar per reprimir violentament les
protestes.
Des del 3 d’abril del 1948 i fins al maig del 1949 el govern
del sud de Corea va dur a terme una campanya anticomunista per reprimir la
rebel·lió.
La primera República de Corea va intensificar la repressió a
l’illa; a partir del novembre del 1948 es va declarar la llei marcial i al març
del 1949 es va començar una campanya per erradicar les forces rebels en les
zones rurals de Jeju. En dos mesos els van derrotar. Molts veterans rebels i
presumptes simpatitzants van ser assassinats quan va esclatar la guerra de
Corea, al juny del 1950. A partir de llavors es va censurar tot el que feia
referència a l’aixecament de Jeju.
En 2008, es van descobrir els cossos de les víctimes d'una
massacre en una fossa comuna prop de l'aeroport internacional de Jeju.
Prop de 60 anys després d’aquests fets, en el 2006, el govern
de Corea del sud es va disculpar pel seu paper en les matances, i va prometre
una reparació. En el 2019 la policia i el ministeri de defensa es van disculpar
públicament, per primer cop, per la massacre perpetrada a Jeju.
La crisi dels refugiats del 2018
L’any 2018 van arribar a l’illa més de 550 iemenites fugint de
la guerra al seu país. Van arribar com a turistes i van sol·licitar asil
humanitari.
Tot i que aquests fets, que van passar al llarg de 2016 a 2018,
van provocar controvèrsia entre habitants de tot el país sud-coreà, els
refugiats hi van romandre en virtut de la determinació de l'estatus de
refugiat.
Quan l’any 2015 va començar la guerra civil al Iemen, van
començar a arribar iemenites a Jeju; ara be, no va ser fins a l’any següent que
7 dels que havien arribat van demanar l’estatus de refugiat i l’any 2017 ja van
ser 42 els que ho van demanar. Però va ser en el 2018 quan el nombre de
sol·licituds va augmentar considerablement, gràcies al programa d’exempció de
visat.
Fins al maig del 2018 hi havia 942 estrangers que havien
sol·licitat l'estatus de refugiat a Jeju, dels quals 515 eren iemenites. Això
va crear preocupació entre la població local; sembla que hi va haver un augment
de delictes i part de la població acusava als nouvinguts. Hi havia un rebuig
als refugiats iemenites.
Molts dels refugiats iemenites primer havien anat a Malàisia, ja
que en aquell país podien entra-hi i estar-hi tres mesos sense visat. Però Malàisia
no havia signat la Convenció de l’any 1951 relativa a l'estatut dels refugiats,
i passat els tres mesos estaven obligats a marxar del país. Llavors és quan
molts d’ells van anar cap a Jeju, que tenia un programa d’exempció de visat des
del maig del 2002.
El programa d'exempció de visat de Jeju es va introduir per
afavorir el desenvolupament de la ciutat de Jeju i fomentar l’arribada de
turistes. Amb aquest programa els ciutadans de països que requereixen visat per
entrar a Corea, podien entrar a l’illa de Jeju, en avió o en vaixell, i
quedar-s’hi 30 dies. No tenien permís per anar a la península.
A finals del 2017 la companyia aèria AirAsia va posar vols
directes entre Malàisia i Jeju; hi ha molts que diuen que això és el que va fer
augmentar el nombre de persones demanant asil.
Al juny del 2018 es va excloure al Iemen de la llista de països
que podien gaudir de l’exempció de visat. I al mateix temps el servei d’immigració
va imposar restriccions als refugiats iemenites que hi havia a l’illa: se’ls hi
va prohibir anar al continent o cap a altres illes de Corea del sud.
El govern de Jeju va ajudar als refugiats iemenites a trobar feina
en sectors on calia ma d’obra. Per una banda va intentar protegir a la població
local i per l’altra intentava donar ajuda humanitària als refugiats que ja hi
havia.
Al juliol del 2018 hi va haver una gran manifestació per
protestar contra la presència de refugiats iemenites a l’illa. A més, més de
500.000 persones havien signat una petició que van fer arribar a la Casa
Blanca, demanant que es fessin canvis en la política d’immigració.
Llegeixo que l’any 2019 una parella formada per un coreà i una
refugiada iemenita va obrir el primer restaurant iemenita a l’illa.
Actualment els iemenites necessiten visat per entrar al país. Quan
vaig estar per allà no coneixia aquest problema i no em vaig fixar en si s’hi
veien refugiats o estrangers residents a l’illa o no.
Les haenyeo
Les haenyeo són les bussejadores de l’illa de Jeju. La seva
tècnica de busseig forma part, des del 2016, del Patrimoni Cultural Immaterial
de la Humanitat.
Les haenyeo es guanyen la vida amb la pesca submarina de marisc;
per això se submergeixen fins a uns 10 metres de profunditat, sense màscares
d’oxigen. Cada cop que se submergeixen mantenen la respiració, durant un minut,
i en pujar a la superfície, per fer la descompressió, emeten una mena de xiulet
característic. Algunes d’aquestes dones són molt grans. Es dediquen a la pesca uns
tres mesos a l’any, durant set hores diàries.
Hi ha diferents categories, segons la seva experiència; de menys experimentades a més, els noms que reben són: , les hagun, les junggun i les sanggun. Abans de la immersió fan una pregària a la deessa del mar, Jamsugut, per tal de no tenir problemes i tenir una bona pesca.
