Prop del parc dels túmuls hi ha el Museu Nacional on es poden
veure molts dels objectes trobats en les excavacions. Vam fer una visita
ràpida, però permet fer-se una idea del patrimoni cultural.
Aquest museu es va fundar l’any 1945, com una branca del Museu
Nacional de Corea. L’edifici principal es va construir l’any 1968 i va ser en
el 1975 quan va adquirir el nou nom, de Museu Nacional de Gyeongju.
Hi ha algunes corones de l’època de Silla, objectes trobats en
excavar l’estany Anapji, d’altres són de les excavacions fetes en la zona del
temple Hwangnyongsa.
Hi ha una part d’objectes que es veuen en sales de l’interior
de l’edifici i d’altres es troben a l’aire lliure. Com passa en molts museus,
el que es mostra al públic és tan sols una petita part del fons que té el
museu.
Una de les sales correspon al període de la dinastia de Silla,
on es poden veure algunes de les corones d’or trobades en les tombes reials.
A la tomba Geomgwanchong és on es va trobar la primera corona
reial en or. No hi ha certesa absoluta, però es pensa que aquesta tomba
pertanyia a un rei de Silla de començaments del segle VI.
Es va descobrir al setembre del 1921, en un terreny privat,
quan els seus propietaris van començar a aplanar el terreny per construir-hi. Uns
nens van trobar unes perles i estaven jugant amb elles quan ho va veure un
policia japonès que passava per allà. Va veure la importància que podia tenir i
els hi va preguntar on les havien trobades. El van dur al lloc i a partir
d’aquí es van començar les excavacions.
Un dels primers objectes que es van trobar va ser una corona
d’or, que és la que va donar el nom a la tomba (corona d’or en coreà es diu
geumgwan). Es van trobar també cinturons d’or, anells, polseres. Vaixella i
accessoris diversos de l’època dels Tres Regnes.
Aquesta tomba contenia més de 30.000 accessoris, i el túmul té
13 metres d’alt i 50 metres de diàmetre.
En les excavacions fetes s’han trobat objectes importats
d’altres estats, i també objectes fabricats pels artesans de Silla però que
presenten influència d’altres cultures. En les tombes del període comprès entre
el segle IV i el VI s’hi han trobat recipients de vidre, de diverses formes,
que provenien d’Àsia occidental. Això demostra que Silla mantenia contactes
comercials amb altres estats, alguns llunyans, a traves d’alguna de les rutes
comercials del moment, terrestres, com la ruta de la seda, i també marines.
Es van trobar figures dels dotze animals del zodíac xines.
Aquesta escultura correspon al mico.
En una altra sala hi ha objectes relacionats amb el budisme, i
l’arribada d’aquesta religió a Corea, concretament a Silla. Com ja he explicat
abans, va costar una mica que la gent de la cort l’acceptés; va ser gracies a
la mort d’Ichadon que va instaurar-se com a religió oficial l’any 529, i en el
534 es construïa el primer gran temple, en un bosc que ja era venerat
anteriorment com a sagrat.
Si no estic confosa, va ser amb l’arribada del budisme que es
va començar a incinerar als difunts, i comencen a aparèixer les urnes
funeràries de diferents formes.
Moltes de les peces que hi ha a les sales formen part del
tresor nacional. També són tresors nacionals el que es veu a la part exterior:
una pagoda de tres pisos de pedra, del temple
Goseonsa, i una campana divina
del rei Seongdeok. També hi ha una sèrie de pedres amb unes figures que
corresponen als guardians del dharma budista, algunes d’aquestes deïtats estan
representades pels animals del zodíac..
En una altra sala hi ha una maqueta del palau Donggung i
l’estany Wolji, juntament amb els objectes trobats en aquest estany i una
antiga barca de fusta.
Al final de tot anem a veure la campana que he mencionat abans,
ja que era gairebé l’hora en la que es pot escoltar el seu so. Cada vint minuts
es pot sentir la gravació enregistrada anteriorment. La sonoritat impressiona.
La divina campana del rei Seongdeok, és la campana més gran del
país, que s’ha conservat. Es va fabricar per retre homenatge a la memòria del
rei
Seongdeok. Es va acabar l’any 771 i
és quan se l’hi va donar el nom amb el que se la coneix actualment. No obstant,
com que aquesta campana havia estat en el temple Bongdeoksa, també se l’anomena
la campana de Bongdeoksa.
A aquesta campana també se la coneix amb el nom de campana
Emile. L’origen d’aquest nom es basa en una llegenda segons la qual per donar
sonoritat a la campana es va sacrificar un nen, i suposo que el seu nom devia
ser Emile. Diuen que el seu eco sona com ‘em-ee-leh’ i que s’assembla a la
paraula coreana per anomenar una mòmia.
El tub de so tubular que hi ha a la part superior de la campana
i que ajuda al reverber sonor, és una característica que tan sols es troba en
les campanes coreanes. El yongnyu, que és la peça que serveix de llaç per
penjar la campana, representa un drac; és diferent al de les campanes xineses
que tenen un drac amb doble cap. El cos de la campana està decorat i presenta
inscripcions. Diuen que és un bon exemple de l'artesania del període de Silla Unificada.
Hi
ha uns cubs de pedra,
que em sembla que formaven part d’alguna pagoda, que tenen gravada en cadascuna
de les cares una de les quatre divinitats protectores del les lleis del
budisme; estan ubicades de forma que cadascuna mira en una de les direccions:
nord, sud, est i oest, per protegir dels mals esperits. Els originals estan a l’interior
del museu.
