Corea del sud-28. Illa de Jeju, museu d'història natural i folklore

Per acabar la nostra estada a l’illa anem al museu. És molt interessant ja que permet conèixer els costums i la cultura de Jeju, que és diferent a la de la resta de país.

Aquest museu es va inaugurar al maig del 1984. En el vestíbul hi ha un esquelet de roncal comú, que es caracteritza per tenir una pigmentació asimètrica; el cantó dret és blanc, en la part ventral i gris clar en la dorsal, en canvi el cantó esquerra és negre tant en la part ventral com dorsal.

Hi ha una sala dedicada a la geologia de l’illa. Una altra sobre la forma de vida i costums.

En el confucianisme és molt important tenir un fill, per tal de preservar la línia familiar. Aquesta és una de les grans preocupacions de les dones quan es casen, tenir el nen, i per això resen a la deessa Samseung Halmang.

La família indicava el naixement d’un fill penjant un cordill a la porta; segons el que hi col·locaven rn aquest cordill indicava si era nen o nena.

Hi ha exposades diverses joguines i representats alguns jocs infantils.

El dia del casament, un representant de la família del nuvi ofereix a la família de la núvia un paquet amb robes i altres presents, juntament amb una carta.

Quan una persona arriba als 60 anys, si la seva parella, i els fills tots són vius, celebren una festa, que s’anomena hwangab o hoegab.

També es pot veure com eren les cerimònies i rituals pels funerals.

Hi ha també una cerimònia per commemorar als ancestres, en l’aniversari de la seva defunció. 

Tenien dos tipus d’embarcacions, segons si anaven a pescar lluny o es quedaven més a la vora de la costa.

El tteok és un pastís fet al vapor a partir de farina de diverses espècies, inclòs l’arròs, o a partir dels grans ja cuits. Alguns dels ingredients comuns en diferents tipus de tteok són la mongeta vermella, la soja, la mongeta mung, la carbassa, el castanyer, el pinyó i altres fruits secs, les llavors i l'oli de sèsam i la mel.

Aquest pastís d’arròs generalment es comparteix; s’ofereix als esperits i es comparteix amb familiars i veïns. Es fa servir en les celebracions com ara casaments i la festa d’any nou, en rituals xamànics i també en el ritual pels ancestres. Encara que la gent tingui pocs recursos, mai falta el pastis d’arròs.

Hi ha una petita part dedicada a les haenyeo. A començaments d’any es fa un ritual xamànic per demanar que sigui un bon any i que sigui segur; tal començament de la primavera es fa un ritual que inclou un ball de màscares.

A la part exterior del museu hi ha diferents peces en pedra. 

Hi ha una mena de torre cilíndrica, que l’he vist també en diferents llocs de l’illa i que s’anomena bangsa: en un lloc he trobat que , bangsa tap vol dir torre bangsa, en un altre lloc l’anomenen pagoda  bangsa. S’acostumaven a construir a l’entrada de la població per protegir-la dels mals esperits. Se’n conserven 38 a l’illa.

Hi ha també una reproducció de cases tradicionals.

Hi ha una col·lecció de figures en pedra, dedicades als buròcrates de finals de la dinastia Joseon, que s’han recollit de diferents llocs de l’illa.

Aquestes figures que duen com un paper enrotllat a la ma, representen als funcionaris.  Altres figures representen divinitats protectores.  

En sortir del museu vam anar cap a l’aeroport per agafar el vol de tornada a la península, a Busan. Vam dinar a l’aeroport.

En el vol, el veí de seient em va explicar que la seva mare era haenyeo, una dona bussejadora, i que ell estava escrivint sobre la cultura i tradicions de l’illa de Jeju.