A més dels cons volcànics, les erupcions han deixat una sèrie
de tubs de lava. El sistema de tubs de lava Geomunoreum és una sèrie de tubs
que es van formar en fluir la lava del volcà Geomunoreum.
En el mapa que he trobat en un article de John Brush, es veu be
la ubicació del volcà principal, el Hallansan, i els cons paràsits amb els tubs
de lava. http://www.vulcanospeleology.org/sym14/papers/Brush.pdf.
El segon mapa, en que es veu el sistema de tubs de lava del Geomunoreum està
tret de la web de la UNESCO del patrimoni de la humanitat, https://whc.unesco.org/en/documents/168802.Aquest sistema de tubs de lava es va formar per múltiples erupcions
antigues, de lava basàltica procedent del volcà Geomunoreum, que té 456 metres
d’altitud. Els fluxos de lava van recórrer uns 13 km, baixant fins a la línia
de la costa. Aquest sistema de tubs s’estima que es va formar fa un centenar de
mils d’anys, entre 100.000 i 300.000.
En aquest sistema hi ha la cova vertical Seonheul, els tubs Bengdwigul,
Bukoreumdonggul, Daerimdonggul, Mangjanggul, Gimnyeonggul, Yongcheondonggul i Dangcheomuldonggul;
no es descarta que encara n’hi hagi més per descobrir. Tres d’aquests tubs de lava,
Bukoreumdonggul, Mangjanggul i Dangcheomuldonggul, estan considerats monument
natural.
Aquests tubs de lava són molt antics i llargs, amb una
estructura interna ben conservada, per això l’illa volcànica de Jeju i els tubs
de lava formen part del patrimoni natural per la UNESCO.
Una de les característiques rellevants són que el sostre i el
terra dels tubs estan formats per carbonats salins multicolors, mentre que les
parets son del color fosc de la lava.
El tub de lava Manjanggul està considerat un dels tubs de lava
més llargs del món, i té estalagmites de lava de 70 cm. És el que nosaltres vam
visitar, i em sembla que és l’únic que està obert al públic.
Abans d’entrar hi ha un muntatge escultòric en record de Bu
Jonghue i els seus estudiants que van explorar aquest tub. L’any 1946 el
professor Bu Jong-hue i trenta estudiants de l’escola elemental de Gimnyeong van
venir aquí a fer espeleologia; anaven mal equipats, amb poques torxes i el
calçat que duien era de sola d’espart, però així i tot van fer molt bona feina.
Es van dividir en tres grups per prendre mesures de la cova, que va resultar
ser molt més llarga del que es devien pensar de bon començament. Em sembla que
hi van anar diversos cops a explorar-la i prendre mesures. L’estudi científic detallat
es va fer en el 1966.
Els tubs de lava de l’illa de Jeju ja es coneixien antigament; el
llibre de pintures Tamna Sullyeokdo, escrit l’any 1702 recull dibuixos i
escrits del governador fent una inspecció oficial del tub de lava Gimnyeoggul.
Té 7,4 km de llarg i tres entrades. Es visita tan sols 1 km. Està
fosc i molt humit, la temperatura es manté constant a 9 ºC. El terra és rugós i
força desigual, tant trobes forats, com alguna pedra que es belluga, bassals
amb aigua, i com que hi ha poca llum havies d’anar vigilant molt on posaves els
peus. Però és molt interessant.
A les parets es poden veure unes ratlles, indiquen el nivell de
la lava; quan la lava circulava per aquest tub era un fluid, i la marca de l’alçada
que ocupava en el tub quedava enregistrada en les parets. Això indica que la
quantitat de lava que circulava no era constant; hi havia èpoques amb un nivell
més elevat de fluid a dins del tub i altres menys.
Al final del recorregut hi ha una gran
columna de lava, de 7.6 metres, que em sembla que és la més gran del mon.
