Corea del sud-30. Busan: poblat cultural Gamcheon

Gamcheon es troba en un dels districtes de Busan. És un lloc peculiar, amb moltíssima gent per tot arreu.

Aquest barri es va construir en les dècades de1920 i 1930 per tal de reubicar a la gent de classe senzilla que vivia a la zona del port; amb l’ampliació del port tenien que marxar. Per altra banda, com que estava proper al port podien treballar a les obres.

Com ja havia comentat, quan hi va haver la guerra de Corea, Busan va ser l’únic lloc que va resistir a l’ocupació nord-coreana, per tant, aquí hi van arribar refugiats de tot el país, fugint  de la guerra. 

Entre aquests refugiats hi havia Jo Cheol-je, el fundador de Taegeukdo, una nova religió i els seus seguidors. No havien trobat cap lloc on instal·lar-se, així que van construir una residència col·lectiva en el turó Oknyeobong.

Eren unes 800 famílies les que es van assentar aquí, em sembla que en el 1955, i van començar a cultivar la terra del vessant de la muntanya, per tal de guanyar-se la vida. Això va contribuir al creixement del poble que es va anomenar poble Taegeukdo.

L’any 1957 els veïns del poble van acordar dos principis bàsics per fer la planificació urbana: tots els camins havien d’estar connectats i una casa no podia bloquejar la vista als de la casa del darrera. Com a resultat, el poble està format per cases adossades, els carrers esglaonats i carrerons estrets formant gairebé un laberint.

En la dècada de 1970 hi havia tan sols cases de fusta, no va ser fins a finals de la dècada següent i començaments de la dècada de 1990 que les famílies van començar a construir-se cases de dos pisos d’obra. Ara be, això no resolia els problemes que tenien amb la pobresa i les males condicions de vida.

En la dècada de 1980 hi vivien unes 20.000 persones, però després de la mort del fundador de Taegeukdo la població es va reduir a gairebé la meitat, ja que els descendents van començar a marxar.

Fins a començaments de la dècada del 2000 Gamcheon era un poble poc desenvolupat, on hi vivien famílies amb pocs ingressos. 

Va ser llavors que el govern local i el sector privat van decidir aprofitar que cada cop arribava més turisme a la ciutat de Busan, per crear un projecte cultural a Gamcheon i transformar-lo en un atractiu turístic.

L’any 2009 el projecte “Dreaming Busan’s Machu Picchu” va guanyar el concurs de projectes que s’havia convocat. La idea era fer una renovació artística de l’espai i convertir-ho en un centre cultural. 

Es va convocar a estudiants d’art, a artistes professionals i a residents, per tal de que arreglessin i decoressin els carrers de Gamcheon, amb murals i instal·lacions artístiques. Es van restaurar les infraestructures, es van pintar de colors vius, es van habilitar espais per botigues, bars i museus.

Llegeixo que part de la gent que hi vivia es va quedar i va participar en la transformació de Gamcheon però d’altres van marxar i em sembla que encara queden algunes cases buides.

La renovació va ser un èxit, ja que l’any 2015, va rebre gairebé 1,4 milions de visitants. I ara segueix sent un èxit rotund. Estava a vessar de gent.

Hi ha un carrer principal pel que va tothom, i és un formiguer de gent. Vas trobant diferents llocs on fer fotografies, i en alguns punts cal fer cua per poder fer-se la foto. És molt graciós.

Per sort, a mida que vas pujant pel poble va disminuint la quantitat de gent.

Un dels llocs que tenen més èxit és on hi ha una escultura del Petit Príncep mirant el mar. Es formen grans cues per fer-se la foto al seu costat.