Corea del sud-24. Illa de Jeju, con volcànic Seongsan Ilchulbong

Avui anem cap a l’est de l’illa, a Seongsan, una península creada per una erupció volcànica submarina. La part més alta és el pic Seongsang Ilchulbong, que queda 182 metres per sobre del nivell del mar.

El Seongsan Ilchulbong és un con volcànic, amb un gran cràter, d’uns 600 metres de diàmetre i uns 90 metres de profunditat. Al voltant del cràter hi ha una sèrie de roques que formen una mena de corona.

Diuen que la sortida del sol des d’aquí dalt és molt bonica i alguns anomenen aquest indret com el pic de l’albada. Des de dalt es pot veure l’illa d’Udo.

Al peu d’aquesta muntanya hi ha la població de Seongsan; bona part de la muntanya està envoltada pel mar, ja que originàriament aquest con volcànic era una illa i amb el temps, l’acumulació de sorra i terra el va connectar a l’illa principal de Jeju.

Un con volcànic en la llengua de Jeju s’anomena oreum. Aquest oreum és especial, ja que és de tova. Es va formar fa uns 5.000 anys per erupcions hidro-volcàniques sobre un fons marí poc profund.

Quan va començar l’erupció va entrar molta aigua a la sortida volcànica, diuen que va ser una erupció humida i que això marca el tipus de deposicions. Si ho he entès be, el contacte de la lava calenta amb l’aigua freda de l’oceà és el que va donar la forma de bol al cràter i també es relaciona amb que en el seu interior no conté ni lava ni escòria.

Durant molt de temps el cràter estava destinat a l’agricultura, però des de l’any 2000 és una reserva natural.

El crater està molt ben conservat. Es considera que les diverses estructures geològiques d’aquest oreum tenen una gran importància geològica, ja que permeten interpretar la seva activitat volcànica i a més estudiar els processos eruptius i de deposició dels volcans hidro-magmàtics.

Hi ha molts volcans hidro-magmàtics al món, però no que conservin el con de tova ben definit i les estructures internes en el penya-segat. És per això que aquest oreum forma part del Patrimoni Natural de la Humanitat per la UNESCO.

Entre la flora que hi ha destaquen sis espècies vegetals rares: una falguera (crypsinus hastatus), una 

orquídia (neofinetia falcata), dues plantes paràsites (aeginetia indica i orobanche coerulescens), i altres dues plantes herbàcies (arisaema heterophyllum i glehnia littoralis) . La planta paràsita aeginetia indica a Corea tan sols es pot trobar en aquesta illa, a Jeju i en concret en aquest cràter. Hi ha també 300 espècies d'algues marines.

Quan vam arribar-hi ja hi havia molta gent, especialment grups escolars. Aquesta és l’època en que les escoles programen les sortides, ja que el temps és força bo.

Per pujar fins a dalt hi ha un camí ben senyalitzat, amb molts trams amb escales. En alguns trams vam tenir que fer cua. I per evitar embussos el camí de pujada i de baixada són diferents.

Tot pujant es troba una roca que la gent del poble anomena Deung Gyeong, la roca làmpada. Els vilatans tenen el costum de fer sonar un corn quatre vegades quan passen per allà. Les dues primeres vegades són per la deessa Sulmundaehalmang, la bella i benèvola creadora de Jeju. Els altres dos cops que es fa sonar són per al general Kim Tong-Jeong, que es va sacrificar per protegir al seu país de la dinastia Yuan, al final del període Goryeo.

Quan estàs a dalt costa una mica imaginar el cràter i la forma de conjunt. O sigui que he agafat una fotografia de la web: 

https://geologyscience.com/gallery/geological-wonders/seongsan-ilchulbong-tuff-cone-jeju-island-korea/

L’illa d’Udo, que queda al davant diuen que sembla una vaca estirada, i d’aquí el seu nom. Té també un con de tova, anomenat somoeri oreum, amb forma de ferradura.

Aquesta illa ha estat habitada des del període Joseon, i la gent viu sobretot de l’agricultura i de la industria pesquera. El terra és molt fèrtil. En el cantó occidental de l’illa hi ha acumulació de nòduls d’algues vermelles, que s’han format pel rodament de les algues en zones on el mar és poc profund.