El museu i el recinte arqueològic estan en el mateix parc. El
recorregut està ben marcat tot i que no es veu massa cosa i costa una mica
imaginar-se la ciutat.
El jaciment arqueològic de Harappa consisteix en una sèrie de
monticles arqueològics baixos i cementiris al sud d’un llit sec del riu Ravi. Cobreix
una extensió total de 150 hectàrees, però la zona que correspon al recinte
arqueològic comprèn vuit monticles i dos cementiris, la resta enterrada sota
les terres agrícoles circumdants i també sota el modern poble de Harappa.
Actualment hi ha una xarxa de camins que connecten la majoria d’aquests
monticles.
La seqüència del jaciment s’estén des del quart mil·lenni aC fins
al segon mil·lenni aC; però la part que es pot visitar, els monticles AB i F daten
del tercer mil·lenni aC.
Hi ha una sèrie d’estructures històriques escampades per tota
la zona; un temple del període Gupta que no es conserva, una mesquita
parcialment conservada, els fonaments d’un serai (caravanserrall) mogol i les
ruïnes d’una comissaria de policia colonial.
Prop del monticle E al costat de la carretera d’accés hi ha les
estructures modernes, entre elles el museu.
La seqüència arqueològica al jaciment de Harappa té més de 13
metres de profunditat, abastant el període entre el IV i el II mil·lenni aC. En
estar situat al costat d’un antic curs del riu Ravi, els seus habitants tenien
fàcil accés a xarxes comercials, aliments aquàtics, així com aigua per beure i
conrear, i això pot explicar que aquest espai hagués estat ocupat tant de
temps.
És un jaciment arqueològic clàssic, és a dir, un monticle
artificial creat per generacions d’estructures de maó de fang superposades. Els
arqueòlegs han proposat la següent cronologia: Ravi - Hakra (c.3300-2800 aC); Kot Diji o Harappa primerenc (c.2800-2600 aC); Harappa (c.2600-1900 aC); Fase de transició (c.1900-1800 aC) i Harappa tardà (c.1800-1300 aC).
Varia una mica respecte a la que he posat en parlar del museu;
segons els autors, detalles més fases o menys, però en línies generals, i
sobretot pels que no som especialistes, permet fer-se a la idea de les èpoques.
La primera evidència d’ocupació d’aquest lloc, és la d’un petit
assentament agrícola que s’ha identificat al peu de la cantonada nord-oest del
monticle AB, però cap al tercer mil·lenni aC tot AB i gran part del monticle E
també estaven poblats. El lloc va continuar expandint-se i va assolir la seva
extensió total de més de 100 hectàrees durant la maduració del període Harappa,
entre el 2600 i el 1900 aC. És en aquesta època que es fa més evident
l’existència d’una ciutat amb centres emmurallats autònoms, cadascun en els
seus propis monticles elevats. El cementiri H representa la transformació final
d’aquesta civilització urbanitzada i alfabetitzada.
Després de l’abandonament de la ciutat al segon mil·lenni aC,
les parts superiors de les seves estructures de maó de fang es van anar
erosionant i van protegir a les estructures que hi havia en les capes
inferiors. En cada fase es construïa sobre de l’anterior assentament, almenys
en algunes zones, i sovint es reutilitzaven part dels maons, però això no va
tenir massa impacte, i entenc que no dificulta massa l’estudi de cada fase.
En canvi hi va haver factors més recents que sí que van tenir
impacte negatiu. El primer va ser que es van emprar molts maons per la
construcció del ferrocarril, en la dècada de 1850, i es van destruir moltes de
les últimes fases de l’ocupació; el tercer factor van ser les excavacions
arqueològiques, que van exposar les estructures a la naturalesa destructiva de
la salinització. El resultat de tot això va ser que moltes de les estructures
exposades i conservades per Wheeler a la dècada de 1940 estan ja completament
destruïdes.
El primer punt on arribem és a la part sud del monticle AB. Aquest
monticle emmurallat feia 450 metres de nord a sud i 244 metres d’est a oest. Em sembla que aquest monticle és el més antic i que va ser el
primer en ser excavat.
Seguim estant en el monticle AB i es veu una canalització en un
dels carrers, coberta amb maons.
Seguint pel camí sorprèn veure banderoles i una construcció que
no és de la mateixa època. Aquí hi ha la tomba d’un sant musulmà, Baba Noor
Shah Wail; es va construir a la part superior de l’antiga muralla milers d’anys
després que la ciutat fos abandonada.
Molt a la vora de la tomba hi ha les ruïnes d’una antiga
mesquita del període mogol (1526-1707), era la mesquita Eid-Garh. Probablement
es va construir com a lloc de pregària per a les commemoracions d’alguna
persona important de la comunitat local; també podria estar associada a la
tomba de Baba Noor Shah Wail.
En la construcció de la mesquita es van fer servir totxanes de
l’antiga ciutat de Harappa, i es va construir sobre la muralla que encercla el
monticle AB, que és del període Harappa, 2600-1900 aC.
Arribem al monticle F on s’ha trobat un carrer d’uns 8 metres
d’ampla i un barri de cases petites amb plataformes on batre el gram. En una
casa més gran es va trobar un recipient de bronze, amb diversos estris de coure
al seu interior; algunes de les peces semblaven noves i d’altres usades, pel
que es pensa que devia ser la casa d’un comerciant de coure.
En aquesta zona s’hi van trobar molts segells i tauletes amb
inscripcions, a dins de les cases i també en els llocs on s’acumulava el
rebuig.
El monticle P, també emmurallat, és un suburbi del monticle AB.
Es va construir en el període Harappa madur, cap al 2450 aC. Aquí s’hi ha
trobat el que serien 14 cases amb el mateix disseny, el que indica que
corresponen al mateix període de construcció. Eren edificis grans que es pensa
que devien ser de rics comerciants.
Aquí s’hi ha trobat un forn, que podia servir per fondre
metalls o per coure ceràmica. Una de les cases podria ser d’un joier, ja que hi
havia forces joies d’or i àgata.
En un altre barri del mateix monticle hi ha unes plataformes
circulars de maons amb un espai buit al centre. Aquestes plataformes estaven en
habitacions petites, d’uns cinc m
2. Durant un temps es va creure que
potser servien per batre el gra, però actualment es descarta aquesta hipòtesi.
En aquesta zona s’han trobat moltes figuretes de terracota i ceràmica, segells,
tauletes, joies, eines,... No se sap quina era la seva funció.
