Pakistan-38. Temple de Kalka Devi, Aror

Per arribar al santuari hinduista passem vorejant els turons de Rohri, unes roques escarpades de pedra calcària, al sud-est de la població de Rohri, que es troben entre dos rius, l’Indus i el Nara.

Els turons tenen uns 40 km de llarg i 16 km d’ampla; hi ha molts jaciments arqueològics en aquestes roques i s’hi ha trobat artefactes de sílex del període paleolític. De fet, en una superfície d’uns 50 km2 s’hi van trobar desenes de pedreres; fotografies aèries van revelar que hi havia una extensa explotació de la font de sílex, la més gran del sud d’Àsia.

Moltes d’aquestes antigues pedreres que s’havien conservat intactes durant mil·lennis s’estan explotant ara (diuen que treballadors balutxis) per extreure’n pedra per a la construcció de carreteres. 

La gran quantitat de canteres trobades demostra que la mineria del sílex a l’època Harappa es realitzava a gran escala, i això requeria sistemes complexos d’organització. Diuen que potser hi havia treballadors temporers balutxis treballaven a les mines de sílex durant l’hivern. Els nuclis en flocs i altres deixalles testimonien un procés de fabricació sofisticat i l’exportació de matèries primeres.

El santuari de Kalka Devi, dedicat a Kali, es troba en una cova i diuen que rep més visitants musulmans que hindús; també hi venen hindús de l’Índia.

Quan hi vam anar nosaltres vam trobar una escola de noies que també anava a visitar-lo.

És un dels temples hindús històrics del Pakistan. Segons la llegenda, la deessa Kalka Devi va aparèixer aquí de camí al temple de Hinglaj Mata (a la costa del Balutxistan). Es diu que aquesta cova està connectada per dos túnels amb el temple de Hinglaj Mata.

El temple està dedicat a la deessa Kali. Els devots visiten el temple al vespre del primer dilluns de cada mes.

Una imatge en una paret de la cova és diu que és una automanifestació de Kalka Mata, que em sembla que és Kali; al menys Kalka Devi diuen que se la coneix també com Kali, la deessa del poder, la destrucció, el temps, el dia del judici final i la mort.

Kali acostuma a representar-se negra o blava, nua i terrorífica, amb ulls vermells, braços múltiples i una llengua caiguda, amb un collaret de caps humans i un cinturó de braços humans i sostenint un cap decapitat en una mà.

Segons el sistema de creences hindú, Kali era l’esposa de Shiva, i és l’encarnació de Durga i Parvati; l’aspecte malèvol de Kali és Durga, una deessaferotge, i l’aspecte benèvol el representa Parvati. En aquesta cova apareixen tots els seus aspectes (Kali, Durga i Parvati) i també hi ha les figures i símbols de Shiva.

De tots els temples hindús que han sobreviscut al Pakistan aquest és un dels més misteriosos. La tradició oral diu que aquest santuari es va construir durant el regnat de Raja Dahir (vers el 695-712 dC). Hi ha una llegenda sobre aquest santuari.

Kalka va venir aquí a Aror i va conèixer Raja Dahir durant el seu pelegrinatge a Hinglaj. Junts van arribar a aquesta cova, que tenia una entrada molt estreta, massa estreta per què pogués passar una persona.   Segons la llegenda, Raja Dahir li va dir a Kalka que si aconseguia entrar a la cova i tornar a sortir ell i tot el seu poble es convertirien en els teus seguidors.

Quan Kalka es va acostar a l’entrada aquesta es va eixamplar i li va permetre accedir a l’interior; després va dur a Raja Dahir a l’interior de la cova ili va mostrar la seva imatge gravada a la roca. En veure aquest fet sobrenatural Raja Dahir i la seva gent es van convertir en devots seus i van construir un temple dins de la cova.

En una altra versió, Kalka era una dona que vivia en aquesta cova. I en alguns llocs parlen de la deessa Kalka.

S’han construït moltes habitacions al voltant del temple original de la cova, algunes per pregar i altres per allotjar els visitants que venen per ales festivitats hindús.

La cova és molt antiga però el temple es va construir en la dècada de 1920; va ser un pròsper comerciant hindú, de nom Hemraj Kewalramani, qui va fer construir el temple. Però suposo que antigament hi devia haver algun petit temple a la cova.

Hi ha algun tram del passadís de la cova que és molt baix i s’ha de vigilar no topar amb el cap a dalt.