Pakistan-26. Multan, Mausoleu de Bahauddin Zakaria

La tomba de Bahauddin Zakaria es considera el primer i el millor exemple de l’estil funerari que es va desenvolupar al voltant de Multan durant els segles XIII i XIV. L’estil és una barreja d’influències d’Àsia Central, portades pels colons gaznèvides, així com pel sultanat turc. També està influït per les tradicions de construcció musulmanes locals.

L’estil es caracteritza per l’ús de maó descobert, decorat amb mosaic de faiança (material ceràmic fet d'argila amb recobriment vitri) . L’estructura de fusta s’utilitza per ajudar a sostenir el tambor de maó que està coronat amb una cúpula semiesfèrica.

Aquest exemple és de planta quadrada, amb un tambor octogonal i una cúpula central. També conté minarets de cantonada. La tomba és senzilla i austera. Les capes de guix i emblanquinat han simplificat encara més la silueta exterior de la tomba.

El santuari de Bahauddin Zakariya es va construir en el segle XIII. Aquí hi ha la tomba de Bahauddin Zakariya, que era un poeta i místic musulmà panjabi; ell va ser qui va portar alsud d'Àsia l’orde sunnita sufí Suhrawardiyya, que havia sorgit a Bagdad.

Zakariya va néixer en el 1161 o el 1182 i es va instal·lar a Multan l’any 1222. Va acabar sent un dels líders més influents de la seva època.

Aquest santuari és un dels més importants del Panjab i és el prototipus de l’estil arquitectònic clàssic de Multan.

Al segle XIII, en el mon musulmà hi havia la creença que els poders espirituals dels grans sants sufís estaven lligats als seus llocs d’enterrament; és per això que es va construir un santuari per commemorar el lloc d’enterrament de Bahauddin Zakariya.

Segons la tradició sufí del Panjab, la influència d’un santuari augmenta quan hi ha altres santuaris més petits repartits al seu voltant. Això és el que va passar aquí a Multan, que es van anar construint altres santuaris dedicats a altres personalitats sufís, que serien aquests santuaris secundaris.

Al costat del santuari de Zakariya hi ha un antic temple hindú pre-islàmic, el temple Prahladpuri, dedicat a Narasimha, el quart avatar de Vixnu. Una llegenda popular sosté que l’avatar es va manifestar aquí i és aquí on va començar el popular festival hindú de Holi.

La ciutat havia tingut diversos temples hindús, un de molt important era el temple Prahladapuri, que va patir la mateixa història tràgica que la resta de temples hindús del Pakistan.

Després de la islamització de Multan, aquest temple era l’únic lloc a on podien venir a fer els seus rituals religiosos els hindús. L’any 1831 estava protegit per una petita guarnició de sikhs i va aconseguir sobreviure prop de 150 anys.

A la dècada de 1970, el govern pakistanès es va fer càrrec del temple i va construir una madrassa en el recinte d’aquest temple hindú. L’any 1992, va quedar totalment destruït en ser atacat per una multitud musulmana fanàtica. Es parla de reconstruir-lo.

Tornem a la tomba de Zakariya. Aquest santuari es ca construir l’any 1262, abans de la seva mort, que es va produir en el 1268. Abans ja havia esmentat que Zakariya tenia independència financera, i per això va poder pagar la construcció del santuari, un fet poc usual per a un dervix.

Dara Shukoh, el fill gran de l’emperador mogol  Xa Jahan, va perdre en la batalla per la successió al tron, l’any 1658, i va intentar sense èxit guanyar-se la lleialtat dels ciutadans de Multan, fent una important donació a aquest santuari. La batalla la va guanyar el seu germà Aurangzeb; un cop vençut al primogènit va deposar al seu pare.

El càrrec de cuidador del santuari era (no sé si encara ho és) hereditari. Durant el setge de Multan l’any 1848,el cuidador del recinte va ajudar a les forces britàniques contra les forces sikhs. La cúpula del santuari i part del pis superior van quedar danyades però es van reparar poc després.

El mausoleu es va construir en dos nivells, que és el prototip dels primers santuaris del sud del Panjab. Té base quadrada i a sobre hi ha un nivell octogonal rematat per una cúpula hemisfèrica blanca. Comen tots aquests santuaris hi ha un gran al voltant. Els murs que envolten el pati es van construir al segle XVIII.

És l’edifici més antic que està decorat amb rajoles blaves vidriades; més tard es va convertir l’estil típic de Multan i del sud del Panjab. L’ús de rajoles blaves reflecteix la influència dels diferents estils arquitectònics que hi havia a l’Àsia Central en el segle XIII.

L’any 1952 es va afegir una àmplia terrassa de maó amb un sostre de fusta pintada.

El santuari està envoltat de centenars de tombes de descendents i devots de Zakariya.