Pakistan-27. Multan: Mausoleu de Shah Rukne-Alam

No massa lluny hi ha un altre santuari o mausoleu sufí, el de Shah Rukn-e-Alam. Aquest és del segle XIV i es considera que és el primer exemple de l’arquitectura tughluq. La dinastia tughlúquida va governar el sultanat de Delhi del 1320 al 1412.

Diuen que aquest és un dels santuaris més impressionants del subcontinent indi; cada any, pel festival d’urs, que commemora la mort d’aquest sant, venen més de 100.000 pelegrins.

La tomba es va construir entre 1320 i el 1324, en estil arquitectònic pre-mogol. Com deia abans, es considera que és dels primers exemples d’aquest tipus d’arquitectura; els monuments de Delhi en aquest estil van ser construïts posteriorment.

La tomba es va construir quan Ghiyath al-Din Tughluq era governador de Dipalpur (una altra població del Panjab), i sembla que estava pensada perquè fos la seva tomba. Això era abans de que es convertís en emperador del soldanat de Delhi; va ser el primer soldà de la dinastia tughlúquida.

El xeic Rukn-ud-Din Abul Fateh (1251 –1335), conegut amb el títol de Shah Rukn-e-Alam (“Pilar del mon”), va ser un eminent musulmà sufí, del segle XIII i XIV, nascut a Multan. Aquest sant pertanyia a l’orde de Suhrawardiyya, la que Zakariya havia portat a la ciutat.

Rukne Alam era el net de Zakariya i volia ser enterrat al mausoleu del seu avi. Així es va fer en un primer moment, però més tard es va traslladar el taüt a un mausoleu separat, el que havia fet construir Ghiyath al-Din Tughluq; el seu fill i successor Muhàmmad Xah II Tughluk el va regalar als descendents de Rukne Alam.

El disseny del santuari és típic de les tombes de l’orde de Suhrawadiyya, amb tres entrades, un mihrab orientat a l’oest i una entrada principal original a l’eix sud que presentava un petit vestíbul. L’entrada principal s’ha desplaçat cap a l’est, per tal d’alinear els eixos del santuari amb la Meca, d’acord amb les interpretacions ortodoxes de l’islam.

El mausoleu compta amb contraforts a cadascuna de les seves 8 cantonades i incorpora elements de l’arquitectura militar tughluq.

El mausoleu està construït íntegrament de maó vermell, delimitat amb bigues de fusta, que s’han ennegrit amb el pas del temps.  L’exterior està ornamentat amb panells de fusta tallada, maons tallats, cordons i merlets. Els contraforts, torretes i merlets a la part superior del santuari reflecteixen la influència de l’arquitectura militar Tughluq, que es troba també en edificis civils.

A l’exterior hi ha també rajoles d’estil de Multan, amb motius florals, arabescos i geomètrics, combinat amb rajoles de color blau fosc, blau i blanc; aquestes rajoles contrasten amb els maons finament polits de color vermell intens. La cúpula blanca està decorada amb rajoles blaves al llarg del seu perímetre inferior.

Al voltant de la tomba del sant sufí hi ha 72 tombes de descendents i devots.

L’interior del santuari és molt ampli i no presenta contraforts interns, ni cap element estructural interior de suport de l’estructura. Inicialment l'interior va ser decorat amb elaborats treballs de rajoles, que posteriorment van ser coberts de guix.

El mihrab de fusta tallada es considera un dels primers exemples d’aquest estil. El sarcòfag de Rukne Alam està lleugerament descentrat, i està envoltat per les tombes de 72 dels seus parents; diuen que és en referència als 72 companys màrtirs l’Imam Hussein (el net del profeta Mahoma) que van morir a la batalla de Karbala, l’any 680 dC.

A la dècada de 1970, el mausoleu es va reparar i restaurar; tot l’interior vidriat brillant és el resultat de les noves rajoles i maons que van fabricar els kashigars (fabricants de rajoles d’estil khasi) de Multan.

Un dels diversos motius que em van influir a l’hora de venir al sud del  Pakistan va ser veure una fotografia d’aquesta tomba, em va agradar i em van venir ganes de veure-la al natural.

En diferents punts de la paret exterior hi ha unes taques fosques, que corresponen al lloc on els peregrins picaven amb el cap quan venien a visitar la tomba del sant; no sé si encara ho fan, em sembla que sí.

Deixem Multan, la ciutat dels sants i els seus santuaris, per anar cap a Uch Sharif que es troba a uns 130 km direcció sud-oest.

Anem per autopista, i a l’autopista no duem escorta. Parem a dinar en una àrea des servei. Una de les coses que em crida l’atenció és veure que hi ha una mesquita. Té la seva lògica, ja que és un lloc de pas, es troba en la ruta entre Lahore i Karachi, i per aquí hi passen molts camions.

Les parades que fem en aquestes àrees de servei ens permeten veure els camions, que són una meravella en quant a decoració; els seus conductors n’estan molt orgullosos, i fins i tot algun deixa pujar a la cabina. 

Pel camí també es van veient xemeneies dels centre de fabricació de totxanes.