Acompanyats pels ràngers anem fins a l’autopista i en anar escortats pels cossos d’elit no cal aturar-se en els peatges ni en els controls policials.
Tinc anotat a la llibreta que aquesta regió del sud del Panjab
i nord del Sind és el Saraikistan. Això em va passar per alt quan vaig fer la
introducció del país; de fet, com més avanço en el viatge més coses descobreixo
sobre la diversitat ètnica i cultural.
He cercat informació sobre el Saraikistan i he trobat aquest
mapa que indica més o menys la zona que li correspon; dic que és aproximat
perquè no es posen d’acord sobre si el nord del Sind forma part del Sarikistan
o és només el sud del Panjab.
https://waseb.wordpress.com/2010/04/19/seraikistan/
A part de com s’ha d’escriure en català, hi ha un altre tema
una mica confós i és el nom de la regió que l’he trobat escrit de diferents
formes: Saraikistan, Seraikistan i Siraikistan. Pel que he llegit la forma més
acceptada actualment és la primera, Saraikistan. La llengua que parlen és el
saraiki i la seva gent són saraikis.
Molts panjabis, del nord, consideren que el saraiki no és una
llengua sinó un dialecte del panjabi.
Per altra banda, llegint articles de gent del Sind diuen que la llengua
siraiki, també coneguda com a siroli, és un dialecte del Sind; aquesta llengua
diuen que es parla a la part nord del Sind, a la regió de Siroi. I en un
d’aquests articles diferencien entre siraiki, un dialecte del sindi, i el
saraiki, una variant del panjabi.
Els saraikis reivindiquen la creació d’una província pròpia,
separada del Panjab. El Panjab és una província gran, amb una diferencia
significativa entre nord i sud; la qualitat de vida, infraestructures, com
hospitals, escoles i serveis bàsics, alfabetització tot això és molt pitjor al
sud. En el sud del Panjab, conflueixen la terra dels paixtus, balutxis, sindis
i panjabis. De la interacció entre tots ells és d’on ha sorgit la nació sense
estat del Saraikistan.
El centre i origen del Saraikistan és a Multan. Sembla que els
saraikis eren els originaris d’aquesta terra i que els panjabis són els colons.
Els saraikis reivindiquen, a part de la província, que la seva
llengua sigui oficial, tenir televisió i ràdio pròpia, un regiment sariki a
l’exèrcit. Aquestes demandes no agraden a bona part dels panjabis.
A partir de la dècada de 1960, els nacionalistes Saraiki han
intentat obtenir drets lingüístics i reduir el control panjabi sobre els
recursos naturals de les terres Saraiki. Això ha portat a la proposta d’una
província separada, el Saraikistan. El cop d’estat de 1977 del general Muhammad
Zia-ul-Haq, un governant centralista, va fer que el moviment passés a la
clandestinitat. Després de la seva mort el 1988, el moviment Saraiki va deixar
la clandestinitat i va tornar a reivindicar el reconeixement de la nacionalitat
Saraiki, que s’imprimissin documents oficials en saraiki, tenir un regiment
Saraiki dins de l’exèrcit pakistanès, quotes d’ocupació i més ràdio i televisió
en llengua saraiki. També demanen més recursos econòmics.
La nació Saraiki es considera indígena de la part sud del
Panjab; els panjabis tenen vincles ètnics amb els sikhs, en canvi ni els
saraiki ni els sindi tenen aquests vincles, sinó que són grups ètnics
indígenes.
Un 40% dels Saraikis viuen al Sind i un 55% al Panjab. A part
del Pakistan, un gran nombre de Saraikis viuen a l’Índia, l’Afganistan, el
Canadà, el Regne Unit i els països del Golf.
La idea de dividir la província del Panjab va tornar a posar-se
sobre la taula en el 2012. Hi va haver diverses propostes i intents que no van
prosperar. Finalment, en el 2020 es va establir una secretaria civil separada
pel sud del Panjab.
Aquesta secretaria estava formada per la divisió de Dera Ghazi
Khan, la divisió de Multan i la divisió de Bahawalpur.
Inicialment la Secretaria Administrativa del Sud del Panjab
incloïa 15 departaments, però en el 2021 el govern del Panjab va restringir els
poders administratius i financers que tenia aquesta Secretaria, restant-li
autonomia.
Els saraikis, aquesta comunitat nadiua del centre de Pakistan,
tenen una llengua comuna, i una identitat regional que transcendeix l’afiliació
ètnica i tribal. Majoritàriament són panjabis o balutxis. La religió dominant
és l’islam, majoritàriament de la branca sunnita; hi ha minories de cristians,
hindús i sikhs. Després de la independència de Pakistan en el 1947, molts
hindús i sikhs van migrar cap a l’Índia, on encara se’ls identifica com a
panjabis i se’ls coneix com panjabis de Multan, Derawali o Bhawalpuri.